Key Words:democratizationsocial/citizen participation blogs / photoblogs / videoblogs / podcasts journalism / digital journalism wiki / collaborative webs / wikipedia |
Author(-s):Paco Rivière |
|||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||
This paper has been visited/read times |
||||||||||||||||
Abstract:Wiki made us free from html code. Blogs made us free from web page design. Both have brought global information production to a majority of citizens. Persoanl wikiblogs bring toghether wiki and blog features, with tags and folksonomies. They free non specialised citizens, from lineal stream that previous text processors had slaven us before. |
||||||||||||||||
Paper content:
1. Introducció Els blogs han portat nous aires a la informació en xarxa. De fet han convertit que donar la volta a una situació en la que una minoria produïa informació per a una minoria de receptors. Al facilitar el mitjans per que molta gent serveixi informació, han impulsat una millora de qualitat de la informació, per la via d'augmentar la competència. D'alguna manera, han democratitzat l'accés a la difusió de la informació. Els wikis han portat rapidesa a la compartició de coneixements. L'exemple més emblemàtic d'això, però no l'únic, és la Wikipèdia. Què en podem esperar de la unió d'aquestes dues característiques? 2. Què és un wiki? Segons la Wikipèdia: "Els termes wiki i wikiwiki s'utilitzen per identificar un tipus de documents d'hipertext i el programari col•laboratiu que s'utilitza per crear-los. Un web wikiwiki és un sistema que permet crear documents wiki de manera col•lectiva, utilitzant un navegador web i un llenguatge de marcatge simple. Com que aquest és el cas més habitual, normalment es fa servir el terme wiki en tots els casos (s'anomena wiki el sistema, i pàgina wiki cada pàgina individual)." ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Wiki )
Un exemple emblemàtic de wiki, és la pròpia wikipèdia, reconeguda enciclopèdia popular, disponible en més llengües que cap altra.
Els blocs són actualment el fenomen més emergent i popular a Internet. Ho demostren les xifres: cada cinc mesos, es dobla el nombre de blocs al món. La comunitat lingüística catalana no n'és una excepció. En pocs anys, des del 1999, han sortit blocs en català com bolets, de les més diverses temàtiques i autors, des de persones desconegudes fins a polítics, cantants i escriptors famosos. Mercé Molist. La blocosfera catalana. Maig 2006 ( http://www10.gencat.net/dursi/generados/ catala/departament/recurs/doc/cis10_moli st.pdf ) 3. Què és un blog? Segons la Wikipèdia "En informàtica, un bloc (informalment també weblog, blog, dip -diari personal interactiu- o bitàcola) és un espai personal d'escriptura a Internet. Una mena de diari en línia, un lloc web que una persona utilitza per a escriure periòdicament, en el qual tota l'escriptura i l'estil s'utilitza via web. Un bloc està dissenyat per a que, com a un diari, cada article tingui data de publicació, de tal forma que la persona que escriu (blocaire) i les que llegeixen poden seguir un camí de tot el que s'ha publicat i editat." ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Blog )4. Però que és un wikiblog? Intentarem definir-ho. Un wikiblog és una aplicació que reuneix les característiques d'un wiki i d'un blog al mateix temps. Pot ser per tan una eina molt útil per fer pressió per que la classe política no governi d'esquena a la ciutadania i vagi cedint parcel•les de poder a la ciutadania.
5. Què és una folcsonomia? Folcsonomia, calc de l'anglès folksonomy, és un neologisme que dóna nom a la categorització col•laborativa per mitjà d'etiquetes simples en un espai de noms pla, sense jerarquies ni relacions de parentiu predeterminades. Es tracta d'una pràctica que es produeix en entorns de software social els millors exponents dels quals són llocs compartits com del.icio.us (hipervincles favorits), Flickr (fotografies), Tagzania (llocs) o 43 Things (desitjos). ( http://ca.wikipedia.org/wiki/Folcsonomia )
6. TiddlyWiki: un exemple de wikiblog personal En aquest treball ens centrarem en TiddlyWiki, el més popular dels wikiblogs personals, d'acord amb Google Trends, que a més és totalment autònom.
7. Què és TiddlyWiki TiddlyWiki és un wikiblog personal totalment autònom, distribuït com a programari lliure. Doncs TiddlyWiki es una simple, i al mateix temps complexa pàgina, que es desa en un sol arxiu, i permet incloure blocs complets d'informació, enllaçats i estructurats per categories, i inclou les seves pròpies eines d'edició i de cerca. Tot això sense necessitat de servidors web, bases de dades, ni tecnologies de servidor. Ja que tots aquests funcions estan incloses en el seu codi HTML, CSS i JavaScript. TiddlyWiki és una aplicació de tipus wiki basada en client escrita per Jeremy Ruston que serveix perfectament com a llibreta de notes personal. És un arxiu HTML que conté el codi CSS i JavaScript. Quan es baixa a l'ordinador de l'usuari, TiddlyWiki té la rara facultat, en alguns
navegadors, de poder-se sobreescriure a sí mateixa al disc quant l'usuari ho demana. Així l'usuari pot escriure una nova entrada, anomenada Tiddler d'acord amb la convenció TiddlyWiki, a la seva còpia local de l'arxiu TiddlyWiki i desar aquest arxiu per a consultar-lo més endavant. Els Tiddlers existents també es poden modificar o suprimir de la mateixa forma. 8. Com funciona TiddlyWiki TiddlyWiki funciona amb JavaScript i CSS, aquests són transparents a l'usuari. Actualment consta de més de 5000 línies de codi. Funciona en un navegador Hi ha prou amb gairebé totes les darreres versions del navegadors més populars. El mateix arxiu html contés el programari i les dades. És a dir no necessita de cap altre programa per la seva creació, edició i personalització.
9. Característiques d'un wikiblog personal
Veiem aquestes característiques una mica més detalladament: 9.1. Crea enllaços interns de forma automàtica (wiki) Això fa que sigui molt fàcil crear hyperenllaços entre les diferents part del document. De fet els enllaços es creen de forma automàtica, quan els termes compleixen la tipologia wiki (és a dir, són WikiParaules). Aquests enllaços també es poden "forçar" amb només incloure la paraula en dobles cotxets.
Aquesta és una característica que converteix als wikiblocs personals, en el successor natural del processadors de textos, i deslliga la creació literària del llast de l'estructura lineal. 9.2. Inclou eines de cerca integrades
9.3. Es pot llegir i editar només amb un navegador Això facilita el fet de no dependre de cap aplicació, i per tan de cap sistema operatiu, i per tan de cap plataforma en concret. Ja que tots els sistemes operatius ja disposen d'alguna mena de navegador. 9.4. No cal fer servir codi html (però es pot) La qual cosa, obre encara més el món de la creació de continguts, democratitzant-lo, al no exigir-se conèixer codis críptics per una majoria, com ara el html. 9.5. El disseny està separat dels continguts (amb CSS) La qual cosa permet canviar el disseny de forma senzilla, ràpida i elegant.
9.6. És fàcilment ampliable de forma modular (pel mateix usuari) Existeixen infinitat d'extensions (anomenades connectors en català, o plugins en anglès), que permeten ampliar les seves funcions, amb tan sols afegir una entrada i etiquetar-la convenientment. Aquests connectors poden afegir qualsevol tipus de característica, com ara la traducció a una llengua, el disseny, calendaris, o la importació i exportació a altres sistemes de blocs, de wiki, o el que convingui.
9.7. Està disponible en 22 llengües
9.8. Està escrit íntegrament amb Javascript JavaScript es un llenguatge script basat en el concepte de prototip, implementat originàriament per Netscape Communications Corporation, i que va derivar en l'estàndard ECMAScript. És conegut sobretot pel seu ús en pàgines web, però també s'utilitza en altres aplicacions. Malgrat el seu nom, JavaScript no deriva del llenguatge de programació Java, però tots dos compartixen una sintaxi similar inspirada en el llenguatge C. Semànticament, JavaScript és més pròxim als llenguatges Self i ActionScript (basat també en l'ECMAScript). El nom "JavaScript" és una marca registrada per Sun Microsystems. Tot i així no és necessari conèixer JavaScript per fer-lo servir. 9.9. És distribueix com a programari lliure I per tan ens garanteix les 4 llibertats bàsiques del programari lliure (2) 1. Llibertat per poder utilitzar el programa amb qualsevol finalitat. 2. Llibertat per poder estudiar com funciona el programa; inclou l'accés al seu codi font. 3. Llibertat per redistribuir el programa. 4. Llibertat per fer modificacions i distribuir les millores; inclou també l'accés al seu codi font. 10. Conclusió La reunió de les revolucions blog i wiki, en forma de wikiblogs, o d'altres productes semblants, podria suposar una revolució tan o més important com la suma de les dues anteriors. En reunir la facilitat per servir informació dels blogs, impulsaran una nova millora de qualitat de la informació, per la via d'augmentar encara més la competència, democratitzant encara més l'accés a la difusió de la informació; amb la rapidesa a la compartició de coneixements que suposen els wikis. Poden ser una eina molt útil per fer pressió no solament per que la classe política no governi d'esquena a la ciutadania i vagi cedint parcel•les de poder a la ciutadania, sinó els quatre poders. 11. Bibliografia Porto Alegre, 29 de gener de 2005 http://www.softcatala.org/articles/artic le53.html |
||||||||||||||||
|
This paper has been published with this licence: Reconocimiento - NoComercial - CompartirIgual 2.5
|
This paper has been visited/read times |
||||