Palabras chave:comunicacióninternet arte/belas artes participación social/cidadá p2p (peer to peer) |
Coordinación:Antonio Bartolomé PinaAntoni Mercader Capellà Cilia Willem Valerie Rubinstein Gleiser Joan Frigola Reig |
|||||||||||
|
||||||||||||
|
|
||||||||||||
Preguntas e temas chave do GT:
|
|
|||||||||||
Descripción do Grupo de Traballo:
1. Desenvolupar propostes alternatives a l'àmbit de la formació, tant pel què fa als mitjans digitals com pel camp específic de la Comunicació i l'Art. 2. Llenguatge i tecnologia als nous mitjans digitals (formes d'expansió del sistemes de Comunicació Audiovisual): l’audiovisual a l'Internet, televisió i vídeo digital, Internet de banda ampla. 3. Formes narratives, no narratives i metanarratives de la comunicació audiovisual: videoart, cinema experimental, netart. 4. Obrir una via de treball que connecti l'escola, l'art contemporani i els mitjans digitals. 5. Desenvolupar dissenys alternatius (tant pedagògics com comunicatius, e.g. interface) basats en recursos no presencials per a la formació.
Les preguntes entorn a les quals treballem pel propòsit d’aquest GT per al congrés de l’Observatori de la Cibersocietat, estan en gran part basades en les formes d’expressió, comunicació i formació relacionades amb l’esclat / eclosió de la web i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.
En el marc d’aquest congrés ens interessa especialment les maneres de compartir i distribuir continguts audiovisuals a la xarxa, de vegades tan ‘institucionals’ com l’emissió de programes de ràdio i televisió a través de les webs dels mitjans de comunicació ‘tradicionals’ (BBC, TV3, CNN...), altres vegades tan ‘espontànies’ com ara els vlogs, PodCasts personals, i espais o comunitats com ara YouTube, Flickr o MySpace, i altres vegades ‘intuïtius’ com ara el netart .
Ens interessa reflexionar sobre com aquestes maneres esdevenen, o poden esdevenir, punts d’inflexió de cara a l’endegament de fluxos creatius ad hoc a la renovació de l’imaginari individual i col·lectiu.
Lligat amb aquest aspecte, hi és inevitablement la qüestió de la representació, la identitat i la participació. A mida que els grans mitjans de comunicació ‘uniformitzen’ les maneres de representar i, en definitiva, de pensar, cada vegada més les ‘audiències’ agafen protagonisme i s’apropien del mitjà per expressar/reclamar la seva identitat i la seva participació. Ens interessa saber, però, quines són aquestes ‘audiències’, quina cultura o subcultures representen, com s’apropien del mitjà i com descobreixen o creen nous canals per fer sentir la seva veu. Aquestes preguntes s’enmarquen en les obres d’autors contemporanis com ara Greame Burton ‘audiències globals’, John Street (‘democràcia electrònica’), John Fiske (‘empowerment’), Russell Neumann (‘el futur de les audiències de masses’), Howard Rheingold (‘comunitat virtual’) i dels experimentadors col·lectius i individuals que s’apleguen en el domini de pràctiques artístiques específiques de la web.
Posarem l’èmfasi o donarem prioritat a dos grups minoritaris que mereixen especial atenció pel què fa a la web audiovisual: les minories de gènere, i les minories etno-culturals. |
||||||||||||