Ètica Hacker vs ètica Salander

Presentació

Aquesta activitat paral·lela al congrés pren la forma d'un seminari obert en el qual es proposa debatre a partir de dos obres principals:

• Les novel·les de la trilogia Millennium de Stieg Larsson
  
• L'assaig L'ètica intrusa de Pekka Himanen
  

Prenent com tema de discussió la confrontació de dos models ètics: l'ètica personal que Larsson crea per a Lisbeth Salander i l'ètica hacker que Himanen compila i que, en les seves pròpies paraules, "suposa un repte per a la nostra societat i per a cadascun de nosaltres".

Paraules clau

• hacker
• ètica
• literatura
• ciberactivisme
• estils de vida

Objectius

Les novel·les de Stieg Larsson (la primera d'elles adaptada al cinema) han estat un èxit de vendes, de traduccions a diverses llengües i de lectors. En una complexa trama de novel·la negra emergeix la figura protagonista de Lisbeth Salander, víctima reiterada d'abusos físics, psíquics i administratius, que sobreviu gràcies a les seves habilitats qualificades d'"hacker". Per la seva àmplia difusió, la trilogia podria tenir cert impacte en l'imaginari social del que és i el que fa un 'hacker'. En els últims anys, des de diversos sectors, s'han fet esforços per distingir el concepte de 'hacker' de connotacions negatives (més pròpies del concepte 'cracker') i a donar visibilitat al que podria ser una innovació en el mètode i l'ètica del treball. La visió que transmeten aquestes novel·les podria ser un pas enrere en aquest propòsit, però també suposen un punt de partida per a la reflexió sobre la possibilitat de construir una ètica pròpia des del complet aïllament social d'una persona maltractada.

Pekka Himanen en la seva obra de 2001 ens presenta l'ètica haker com un possible relleu al paper que l'ètica protestant del treball ha tingut per al conjunt de la societat. Segons Himanen, un hacker no és un delinqüent, vàndal o pirata informàtic amb alts coneixements tècnics (als quals prefereix anomenar crackers), sinó que hacker és tot aquell que treballa amb gran passió i entusiasme pel que fa. Per aquest motiu el terme 'hacker' pot i ha d'extrapolar-se a altres àmbits com, per exemple, el científic.

Larsson ha construït una ètica pròpia per al personatge de Salander que pren alguns aspectes de l'ètica hacker que va descriure Pekka Himanen però que, sobretot, té diferències significatives amb aquesta. En aquest sentit, Stieg Larsson ens presenta una ètica de supervivència construïda des de l'exclusió social, mentre que Himanen planteja una ètica 'hacker' basada en una determinada sèrie de valors com la consciència social, la creativitat apassionada o la preocupació responsable.

Ens sembla que confrontar aquests dos models ètics pot dur-nos a un debat interessant. Busquem opinions referents a això: tant de defensors del terme intrús (i el concepte tal com ho reflecteix la protagonista de la trilogia Millenium), com de qui veuen en això una nova frivolització i negativització de comunitats de programadors i d'altre tipus de gent apassionada pel que fa...

T'apuntes?