La divulgació científica i els nois/es d'altes capacitats intel-lectuals o talents

Contingut de la comunicació

La divulgació científica a la xarxa d’internet permet a un gran públic accedir a la informació que  a priori, i antany es trobaven únicament a les universitats. Aquest coneixement obert és un gran pas per al E-learning, per a formar-se de manera autodidacta i àdhuc planteja la possibilitat d’un Cibermentorat per a nois/es d’Altes Capacitats Intel·lectuals (gifted). El Cibermentorat consisteix en posar en contacte a un noi/a o adolescent H.A (High Abilities) amb un científic o especialista; el cibermentor amb l’ajuda de la tecnologia, una aula virtual, i la seva Web pot facilitar-li informació de caràcter cientific-tècnic i a nivell divulgatiu en un primer moment a la persona que el sol·liciti, aquest és més plausible si és un menor que encara no ha pogut accedir a estudis universitaris. Es combinaria Web, aula virtual, software, i imaginació amb l’ajuda d’un cibermentor/a per a apropar la divulgació científica al col·lectiu de H.A. desestima la videoconferència només en el cas que sia un menor el que sol·liciti el Cibermentorat.

Seria necessari encara que no suficient que el mode d’interactuar amb el cibermentor fora a través d’una associació, i que d’algú mode participaren també els pares, o tutors legals, en el cas de menors, així la divulgació científica es podria compartir a l’habitat.

La Web a utilitzar podria ser d’associació de H.A o Talents, i podria tindre enllaços  a Web segures i conegudes; així s’evitaria que el menor per error trobara informació errònia o perillosa en altres Webs no segures.

El Cibermentorat correspondria també a necessitats educatives específiques d’aquest col·lectiu ja esmentat, si anem al món de la ficció, podrien tindre tres personatges model, Lisa Simpson, Mafalda, i Lilo, de ser coetànies i reals es podrien posar en contacte entre elles i amés un científic o tècnic-especialista serien els cibermentors/es, a Lisa la posarien  en contacte amb un biòleg, a Mafalda amb un periodista i amb una ONG, i a Lilo amb un fotògraf i reporter gràfic. I aquestos mentors podrien estar en qualsevol país del món, i àdhuc podrien mantindre la seva confidencialitat, sempre controlada per un administrador de Web,  seria un futur per als nois/es, i la divulgació científica els ajudaria a ser autodidactes sota el control de un mentor/a; i en un futur no llunyà hi seran els científics que crearan la divulgació científica.

En primer lloc tindrien la necessitat d’una aula virtual, què és acord amb les noves tecnologies aplicades a l’educació, entre elles, l’aula digital. El terme que ens ocupa aquí és l'anomenat  E-learning  què es presenta com a un punt de trobada per al intercanvi d’experiències i treballs en relació amb l’ús de les Noves Tecnologies aplicades a la docència i per a la iniciació del professorat en la utilització de les noves eines i desenvolupaments tecnològics a l’àmbit educatiu, però el tema plantejat del E-learning seria en aquest cas relatiu a la divulgació científica. I tot allò, utilitzant un LMS (sistema de gestió del aprenentatge)   que constitueix un element de valor indiscutible en el procés d’ensenyament-aprenentatge a la societat del segle XXI. Afegint al aprenentatge presencial de persones d’Altes Capacitats o Talents, amb independència de la seva edat,  el aprenentatge via aula virtual que reforçarà al primer, al aprenentatge que tenen a l’escola, o ensenyament mitjà o superior, aquest mantindrà un diàleg mentor-deixeble, de manera que sia possible extraure pautes de treball positives per al tàndem professor-alumne i conèixer l’actitud que aquest darrer adopta en relació amb la matèria objecte d’estudi. En el cas de la persona autodidacta, aquest seria el únic aprenentatge què substituiria al presencial.

Per a omplir un buit a l'ensenyament d'aquest país, des d'un col·lectiu específic com són els nois i noies d'Altes Capacitats Intel·lectuals o Talents_el que en anglès abans era “gifted”, paraula que significa regal_. Caldria adaptar-se a les necessitats d'aquest alumnat, i una ajuda seria crear una Web, com s’ha esbossat abans, ja bé des de l'Escola o des d'associacions, i podrien donar-li un enfocament didàctic entre altres, dissenyant una aula virtual on el professor/a entraria amb la seva contrasenya i el alumnat també per mitjà del mateix mètode. Els usuaris seran aleshores el professorat i l’alumnat, cada alumne entraria al seu portal on tindria les assignatures de les que s’ha matriculat, i el professorat tindria un espai per a deixar els apunts de l’assignatura, els exercicis i un fòrum de discussió sobre l’assignatura, on podria preguntar els dubtes, i el docent li assessoraria, i sobretot mantindria una comunicació molt dinàmica mitjançant un sistema de missatgeria privada, ja que existiria la opció de saber què usuaris estan connectats en línia i de “parlar” en temps real. Així el professorat deixaria informació en forma de pdf o similar a  l'aula virtual, i enllaços rellevant. En enllaços tindrien temes de temàtica relativa a les assignatures per a ampliar els coneixements.  Un dels apartats de la Web podria ser el fòrum, on el professorat i el alumnat plantejarien debats relacionats amb els temes que desitgen i on s’escoltarien; per a allò tindríem uns “niks” que ens donarien un cert anonimat i ens permetria trencar fronteres. Aquest és un sistema que s'utilitza actualment a la Universitat, per què no també a l'ensenyament obligatori i al batxiller?.

Però potser que sia més senzill que des de la pròpia universitat acolliren a aquest col·lectiu que fins als 16 anys no són admès a cap universitat de la península hispànica o les illes, quan per contra, en altres països con al Regne Unit, als Estats Units d’Amèrica o ha Japó, entre d’altres poden anar a la universitat a qualsevol edat, sempre que es demostri mitjançant unes proves específiques que han superat els estudis anteriors.

Aquest tipus d'aprenentatge ens permetrà també fer un cibermentor, com hem dit abans, un mentor que utilitzant la mateixa aula virtual podria guiar als nois/es i adolescents d'Altes Capacitats o Talents, ajudant-les al seu aprenentatge i també al seu desenvolupament.

Seria necessari i suficient que aquestes aules virtuals estiguessin connectades en una xarxa per a així poder compartir coneixements en la mesura d'allò possible, estem on estem.  I seria prudent que el lloc on s’ubiquen aquestes aules sia a les Universitats.

Per a posar un exemple de Cibermentorat tenim un cas que podem posar d’exemple. Sóc mentora i professores des de fa 10 anys en AVAST (Associació Valenciana d’Ajuda al Superdotat i Talentós). El paper del mentor ja sia presencial o virtual és sempre el mateix, descobrir quan no se saben els talents específics del noi/a o adolescent H.A o Talent i guiar-lo directament, amés de facilitar-li l’accés a bibliografia i a informació digital, entre d’altres enllaços a Webs segures, com per exemple tenim aquestes:

ü  Per als més menuts:

 http://www.esa.int/esaKIDSes/index.html

http://www.nasa.gov/audience/forkids/kidsclub/flash/index.html

http://www.mathsisfun.com/

http://www.lifesmith.com/mathfun.html

http://www.windows.ucar.edu/spanish

http://kids.nationalgeographic.com/kids

ü  Per als que estan enmig:

http://www.experiencingmaths.org/

http://pdg.lbl.gov/quarkdance/

http://www.thefutureiswild.com/

http://www.formath.it/index.php

http://www.explora.cl/exec/cyt/preg_cientif/ficha.e3?id=79

http://catedu.es/matematicas_mundo/HUMOR/humor.htm

http://www.arrakis.es/~mcj/tangram.htm

http://www.walter-fendt.de/a11s/

ü  Per als adolescents i adults:

http://www.matematicalia.net/index.php?option=com_frontpage&Itemid=1

http://www.rtve.es/tve/b/redes/

http://ific.uv.es/

http://biogeografia.tripod.com/Resto/Diego/diego.htm#B

http://seti.astroseti.org/setiathome/

http://www.solarviews.com/span/marslif3.htm

http://tiopetrus.blogia.com/temas/teoremas.php

http://teachers.web.cern.ch/teachers/default.htm

Posem  un exemple d’entre aquestes referències. A la Web “Maths Experiencing”, avalada per la Unesco, es poden veure animacions que corresponen a diferents àmbits de la matemàtica, i desprès hi ha un document .pdf per a que el usuari pugi desenvolupar la idea, en aquest cas seria fer un calidoscopi.

 

Aquesta Web proposa experiments matemàtics que amb la ajuda d’un cibermentor/a hi podria explicar més, i per tant aprofundir més en el contingut, des de les transformacions elementals del pla euclidià fins a l’estudi de simetries i supersimetries, d’altres també tindrien  la relació amb camps con la biònica, la enginyeria i fins i tot l’art, com les tesseles d’Escher. Es podria dialogar amb el cibermentor/a proposant el usuari de la Web calidoscopis originals, incentivant sortirà la creativitat, tan necessària en la ciència alhora de proposar noves aportacions i avançar  obrint nous camins. Cal anotar que on hi ha creativitat es desestimen accions destructives com la violència.

Com les noves generacions viuen amb immersió total en un món digital, una manera d’expressar-se és mitjançant la tecnologia, ací hi ha un exemple de Carla que amb 6 anys aprèn amb un mentor els fonaments de l’animació.

Utilitzant la combinació de dos programes, com és el Pivot i el ImageReady (Photoshop), desenvolupa les 10 Intel·ligències Múltiples de les que parla Howard Gardner, què és Neuróleg, codirector del Projecte Zero a l’Escola Superior d’Educació de Harvard. (Gardner, Howard (PAPERS).  The 25th anniversary of the publication of Howard Gardner’s Frames of Mind: The Theory of Multiple Intelligences. http://www.howardgardner.com/Papers/papers.html).

Les Intel·ligències Múltiples definides i estudiades per aquest autor són: la corporal-kinestèsica_la que tenim dansa o en esports com en atletisme_, la musical, la viso-espacial, la lingüística, la logico-matemàtica, la interpersonal, la intrapersonal, la ética, la de relació amb el entorn o medioambiental, i la existencial. Si tenim un futur digital aquestes intel·ligències es podrien desenvolupar al màxim. La psicomotricitat, i per tant la intel·ligència corporal-kinestèsica ve donada per la digitalització, el moviment de les mans sobre el teclat del ordinador, i el maneig del ratolí, fan que es cordinen les dues mans, quan de normal els humans o són dretans o esquerrans, aquets aprenentatge motriu va molt bé per als nois/es. El aprenentatge de la música també és possible amb programes com el programa Sony Sound Forge, en el que no cal saber solfeig perquè treballa directament amb la longitud d’ona del so. Degut al avanç de la tecnologia es poden combinar programes que treballen simultàniament amb so i color, per tant tindrien agrupades dues de les 10 intel·ligències. A la logico-matemàtica tindrien software con el Matlab, Mathematica, Derive,..., per la part de la intel·ligència ambiental tenim d’altres d’experts com el Bean Visat que treballa amb satèl·lits de la ESA, i més divulgatiu tenim el Google Earth, on podrien veure si aprecien o no el canvi climàtic per exemple. El concepte del Blog seria relatiu a les intel·ligències existencial, interpersonal i intrapersonal. I com a altre concepte seria el fòrum on es podria entreveure la ètica o no ètica de la persona que planteja o contesta a un post.

Però és clar que amb l’edat els nois/es passen a pre-adolescents, per a derivar desprès en adolescents i adults d’Altes Capacitats o Talents; aleshores canvien de necessitats en quan a l’aprenentatge i les interessa saber altres coses, més tècniques com la programació. Aquí tenim un exemple de Javi que amb 12 anys amb l’ajuda d’un mentor ha començat a programar en codi C++.

El llenguatge de programació és d’un nivell alt, i presenta una sintaxi clara i concisa. S’aprenen conceptes com algorisme i programa, i fins i tot no és només una extensió nostra o una producció del nostre cervell sinó que és la única disciplina de crear el concepte d’un ésser artificial, de l’anomenada intel·ligència artificial. És una manera d’abandonar els video-jocs, ja que amés es pot utilitzar per a programar qualsevol joc. El C++ posat d’exemple permet programar jocs des del buscamines fins al mastermind, la complexitat és gradual i és idoni per al col·lectiu que ens ocupa, ja que com autodidactes innats, podrien cercar Webs on els codis en llenguatge de programació es troben, aixina com tutorials, però encara en aquesta modalitat es necessita un cibermentor, sobretot si ens referint als menors d’edat, ja que algunes de les pàgines que pots trobar-te en internet són d’ús exclusiu de “hackers”, i voldrien evitar un comportament destructiu. L’ètica és un dels conceptes que s’aprèn perquè és cultural, i aquest és un dels punts que haurà d’explicar el cibermentor.

Seguint en la mateixa línia, en la dels pre-adolescents i adolescents d’Altes Capacitats Intel·lectuals, la utilització d’altres software per a analitzar dades matemàtiques com el programa Mathematica, i els productes per als estudiants de ciències, aquí tenim un exemple de demostracions:

http://www.wolfram.com/products/student/mathforstudents/index.html

A la figura 5 Josep de 10 anys dibuixa mitjançant la corba de Bézier una patata fregida d’una marca molt coneguda. Aquesta és una manera amena d’aprendre matemàtiques.

Altre programa que poden utilitzar els pre-adolescents i els adolescents és el Matlab, que significa “Matrix Laboratori”, amb aquest programa no només es poden analitzar dades, sinó que es poden crear models matemàtics com els atractors estranys de Lorenz, o sistemes binaris atractors-repulsors. Es tracten imatges, fins i tot imatges de satèl·lits, es tracten sons, es generen vídeos, es codifica i descodifica...Tenim un exemple a la figura 6.

Però no cal utilitzar la tecnologia només per a la ciència i la tecnologia, també es pot aplicar a les arts visuals. D’altres programes com el Photoshop ens permeten des del tractament de fotos antigues, restauració i el pas del blanc i negre al color, fins a fotomuntatges, passant per estereogrames i animació.

Aquí tenim 2 exemples de com la creativitat evoluciona al llarg dels anys, i els programes informàtics contribueixen a desenvolupar dita creativitat. A la primera imatge, la de l’esquerra, Joan de 6 anys reprodueix el exercici tal qual s’havia plantejat, teníem inicialment un tornassol en escala de grisos, i la classe de creativitat guiada era humanitzar-lo amb el rostre d’una nina, el petit no canvia res, copia només.  No és així al tornassol que tenim a la dreta, aquesta vegada Laura de 14 anys té iniciativa pròpia i respon al exercici expressant la seva idea estètica, allò era el que es pretenia inicialment, que es pogueren desenvolupar artísticament. I aquest objectiu es va acomplir. La imatge de la dreta és una composició harmònica i que expressa un estat d’ànim.

I per últim tenim el mentorat pur i dur, quan els nois/es d’Altes Capacitats o Talents envien les seves teories als seus mentor/es o cibermentors/es, quins les ajuden a escriure-les, a expressar-se segons el protocol científic. La figura 8 mostra la teoria de Ruben sobre un forat negre, s’anomena “singularitat saturada”, la teoria diu que si en aquest objecte topològic es satura la seua singularitat hi hauria la possibilitat de formar un big bang. El mentor/a seria el que li corregeix i li ajudaria a escriure-la en un llenguatge algebraic. Amés de passar-li material bibliogràfic i comentar noves idees.

CONCLUSIONS

És necessari i suficient donar-li un gir a la divulgació científica per a que aquesta sia la guia per a formar a futurs científics, als nostres infants. Cal una especial atenció als nois/es d’Altes Capacitats o Talents, ja que si aquestes qualitats específiques no s’aprofiten es perden, o es queden al oblit. Per allò les noves tecnologies i un concepte relativament nou, el cibermentor/a, qui els guiarà entre les diverses opcions del món digital. Mereix la pena intentar-lo, serà fer un nou camí.

Bibliografia/Referències

© Tots els drets reservats