IV Congrés de la CiberSocietat 2009. Crisi analògica, futur digital

Grup de treball F-34: Periodisme digital

L’ús del llenguatge multimèdia a la premsa digital a Catalunya i Espanya: estudi empíric

Ponent/s


Resum

El desenvolupament del periodisme digital depèn cada vegada més de l’ús intensiu del recursos propis del mitjà: el multimèdia, la hipertextualitat i la interactivitat, bàsicament. Hem analitzat empíricament l’ús dels recursos multimèdia (text, fotografia, vídeo, àudio, infografia i programes executables) de quatre diaris digitals nascuts exclusivament a la xarxa (Libertad Digital i El Plural, en espanyol, i Vilaweb i e-Notícies, en català), a partir d’una classificació pràctica dels continguts analitzats per gèneres periodístics (informatiu, interpretatiu i d’opinió), per determinar-ne estadísticament el grau i per establir una comparativa. Aquest tipus d’estudi empíric és innovador en un camp, el del periodisme digital, molt coetani, que arrenca a finals del segle XX i que s’està consolidant el segle XXI com una alternativa sòlida al periodisme tradicional, que s’hi està abocant de forma decidida amb versions en paper i virtual. Aquest procés de maduració pot explicar la fase primigènia i moderada en ús de recursos com els multimèdia.

Contingut de la comunicació

1. El multimèdia en el periodisme digital

El fenomen de la premsa digital s’està consolidant en el panorama comunicatiu català i estatal. Des de les beceroles, els anys 90 (Armañanzas, Díaz Noci, Meso, 1996), fins ara (AIMC, 2009), l’evolució ha estat gairebé exponencial (Gilder, 2002; Salaverría, 2005), i ha anat acompanyada de processos paral·lels, com la irrupció del denominat periodisme ciutadà o participatiu (Gillmor, 2004).

El debat sobre quin va ser el primer mitjà online, bo i essent anecdòtic, reflecteix el desig d’establir maons en un sector el recorregut del qual es preveu suggerent. La història del ciberperiodisme a Espanya troba una data rellevant el setembre del 1994, quan es va començar a publicar diàriament a Internet la pàgina web informativa del Butlletí Oficial de l’Estat. Tanmateix, el primer cibermitjà a aparèixer a la xarxa va ser la revista El Temps,  l’estiu del mateix 19941. Al començament el més habitual era l’ús de fitxers PDF per a la difusió d’informació periodística, fet que es troba en els orígens gràfics de la xarxa. Així, El Periódico de Cataluña va començar a gatejar a Internet l’octubre de 1994 amb dues versions de visualització, la hipertextual (HTML) i la de pàgina sencera (PDF).

A partir d’aquí, en un termini força accelerat en comparació a altres mitjans, es desenvolupen experiències de diaris digitals nascuts ex professo a i per a la xarxa (els que denominem pure players), i d’altres que apareixen com a branca digital del mitjà tradicional (Bains, 1996; Burke i Briggs, 2002). Malgrat alguns intents vers els continguts de pagament, transcorreguts uns anys del fenomen prima la consulta gratuïta dels continguts i sistemes de producció tendents a optimitzar els recursos humans i tècnics. La redacció unificada, que elabora continguts per al diari en paper i per al digital, s’està consolidant arreu. Per això podem considerar que la coopetència (col·laboració més competència) entre premsa tradicional i premsa digital s’està establint en el sector, des d’una perspectiva intramitjà o extramitjà. Com que el procés és relativament novell, existeix un moviment tàcit de col·laboració i recerca corporativa i cooperativa que dóna resultats positius per a tots els agent involucrats.

Més enllà d’aquestes consideracions, es pot observar un vincle cada vegada més indestriable entre el periodisme, la informàtica i les telecomunicacions (Fondevila Gascón, 2008a), que repercuteix en positiu per a totes tres disciplines. El periodisme digital ha estat el gran alimentador d’aquestes sinèrgies, atès que ha obligat a desenvolupar a marxes forçades la tecnologia aplicada als mitjans de comunicació digitals: la hipertextualitat, la interactivitat i la multimedialitat (Díaz Noci, 2004) caracteritzen el nou ecosistema. En el cas del multimèdia, els mitjans digitals disposen d’una oportunitat única de jugar amb aquests recursos: text, imatges (fixes o en moviment), vídeo, àudio, gràfics fixos o interactius, programes executables (com applets Java o Flash), entre d’altres. Aquests elements poden disposar-se juxtaposats o de forma integrada.

Els mitjans digitals emulen la funció dels tradicionals, però utilitzen canals alterns que permeten bastir un conjunt de complements impensables. El cibermitjà es concep com “aquel emisor de contenidos que tiene voluntad de mediación entre hechos y público, utiliza fundamentalmente criterios y técnicas periodísticas, usa el lenguaje multimedia, es interactivo e hipertextual, se actualiza y se publica en la red internet” (Salaverría, 2005: 40). Complementar els continguts amb àudio, vídeo o altres recursos multimèdia, sigui quin sigui el gènere periodístic, obre una nova dimensió, que cal parametritzar i empiritzar i que pot remodelar els gèneres periodístics clàssics o crear-ne de nous (Fondevila Gascón, 2009a). L’objectiu de la nostra recerca rau a constatar empíricament l’ús dels recursos multimèdia que porten a terme els mitjans digitals pure player (en teoria brollats amb la idea d’esprémer al màxim aquests nous jaciments de millora en l’elaboració i la presentació dels continguts). De fet, Trujillo i Contreras (2006) afirmen que l’ús d’àudio i vídeo complementa el text noticiós per transportar el lector cap al lloc dels fets i que aquest mateix pugui recrear el que ha passat.

Álvarez Marcos classifica amb cinc característiques el discurs cibernètic que forma part del ciberperiodisme. Els trets són (Díaz Noci i Salaverría, 2003: 242-246) la multimedialitat (l’escriptura es mescla amb so i imatge en moviment, i es potencia amb l’hipertext), la hipertextualitat (navegació per nodes), la instantaneïtat (l’actualitat adquireix una dimensió nova pel fet de ser acumulativa i no substitutiva, successiva i seqüencial com en els altres mitjans), la interactivitat (l’usuari esdevé un element actiu del procés comunicatiu) i la universalitat (a Internet tot està a 0’1 segons, atès que la informació circula a la velocitat de la llum). Per tant, seguint aquesta línia argumental, la hipertextualitat, de la mà de la multimedialitat, confereix als ciberdiaris un tarannà d’hipermitjans. La classificació dels gèneres periodístics en l’entorn digital presenta també matisos. Així, podem trobar gèneres informatius (notícia), interpretatius (reportatge i crònica), dialògics (entrevista, fòrum o debat, xat i enquesta) i argumentatius (comentari i opinió). El concepte de gèneres interactius resta bandejat pel fet que “aunque todos los géneros dialógicos lo son en esencia, no todos los que emplean la interactividad son necesariamente dialógicos” (Díaz Noci, 2004: 6). Tanmateix, existeixen nous gèneres que brollen de la xarxa (el reportatge multimèdia, per exemple, analitzat per Marrero Santana, 2008) i propostes diverses (Martínez Albertos, 2000) quant a l’anàlisi dels gèneres periodístics, de forma que a efectes pràctics per portar a terme l’estudi estadístic utilitzem una proposta tradicional i discutible, ja que s’ha d’adaptar al periodisme digital. Entenem que científicament és prudent esperar a la consolidació d’una taxonomia amb més recorregut. Per això ens decantem per la teoria clàssica dels gèneres periodístics (adaptada per nosaltres) de Martínez Albertos, que considera tres tipus de gèneres: informatiu (notícia), interpretatiu (reportatge, crònica, entrevista) i d’opinió (editorial, comentari, solt, article d’opinió, columna, carta al director, crítica, vinyeta i blogs).

Les característiques hipermediàtiques del periodisme digital beuen de les fonts de la convergència, la connectivitat i la integració multimèdia. Tot i que els recursos multimèdia dels diaris digitals s’han disparat, els mitjans són conscients del pes tradicional del text i de la focalització del lector en titulars o sumaris (Valero, 2001). Un dels objectius angulars de la premsa digital rau a compatibilitzar la rapidesa i la fiabilitat en els continguts. A tal efecte, el llenguatge s’ha hagut d’adaptar per transmetre la informació a través de la xarxa, fins al punt d’esdevenir un llenguatge unificador, plural i multimèdia (Edo Bolós, 2001). El periodisme digital crea un model informatiu nou, que combina trets de la premsa tradicional, de la ràdio i de la televisió, de forma que incorpora la imatge en moviment (mitjançant vídeos o gràfics animats) i el so. El multimèdia, per tant, adquireix un protagonisme impensable pocs anys enrere, amb les possibilitats de retorn de la inversió que això implica (Garnham, 1996; García de Torres et altri, 2004). Fins i tot el concepte multimèdia ha experimentat un procés que, mutatis mutandis, l’ha menat de referir-se a la plèiade de diferents mitjans de comunicació i indústries culturals en l’àmbit del sector comunicatiu i cultural fins a la combinació tecnològica que genera una trobada entre la comunicació audiovisual, la informàtica i les telecomunicacions.

Un aspecte suggeridor a considerar és la possible correlació entre la presència d’elements multimèdia i la hipertextualitat i interactivitat. La inclusió d’agents multimèdia que portin a terme una tasca d’hipertextualitat i que facilitin l’accés a arxius connectats entre ells hauria de ser analitzada, igual com una hipotetitzable major participació per part dels lectors en el cas de  disposar d’estímuls multimèdia. Abans d’això, però, cal establir quin grau d’ús dels recursos multimèdia porten a terme els diaris digitals, emparats alhora en la tendència dels lectors a la descàrrega de continguts en una dinàmica multiplataforma. Com a valor afegit de la convergència tecnològica, els lectors poden gestionar la plètora d’informació de forma constant i multiplataforma, atès que aparells abans incompatibles com l’ordinador (de sobretaula, portàtil, de mà o de butxaca), el televisor (Fondevila Gascón, 2009b), el telèfon mòbil o l’agenda electrònica s’han afavorit dels nous estàndards tecnològics i esdevenen intercanviables i configuren l’hipermèdia, “que, aplicando las mismas técnicas, hace compatibles el texto, el sonido, las imágenes fijas o en movimiento y los gráficos” (Edo, 2001: 9). D’aquesta manera se sincronitzen informacions en principi no connectades i que es presenten amb aquest llenguatge, que combina els codis del periodisme escrit i audiovisual.

El multimèdia s’incardina harmoniosament amb la tendent polivalència (Fondevila Gascón, 2008a) del periodisme digital, que a la recerca de rendibilitat ofereix als lectors serveis de valor afegit i productes documentals. En aquest sentit, el portal dels mitjans de comunicació actua en ocasions com un portal informatiu. Aquest fóra el cas de moltes portades de diaris digitals, que combinen informació i serveis. Els portals informatius disposen de sistemes de gestió de material multimèdia que permeten localitzar continguts, navegar-hi i modificar-los de forma eficient. La missió n’és l'optimització dels recursos i oferir continguts de qualitat adients als hàbits, interès, preferències i necessitats dels usuaris. D’aquí brolla la figura de l'infomediari o intermediari de la informació (Onudi, 2003), recol·lector de continguts que connecta l'oferta de mercat amb la demanda de solucions sol·licitades pels consumidors. L’eix principal del portal periodístic seria el contingut, canalitzat a través dels productes informatius, productes documentals i serveis de valor afegit (López i Martínez, 2009). El contingut presenta un registre opcional, de pagament o gratuït, a partir del qual l’usuari rep una atenció personalitzada en funció de l’aportació econòmica o informació subministrada (dades de l’usuari), com hemeroteca, xat, enquestes, fotografies, botigues virtuals i diccionari. El contingut evoluciona per les etapes de creació, administració, distribució i publicació2.

Tanmateix, el multimèdia comença a introduir-se en els gèneres tradicionals adaptats al periodisme digital. El grau l’analitzarem en l’anàlisi empírica. En el gènere notícia es recomana l’ús de so i vídeo quan millora la qualitat de la informació o és imprescindible per a la correcta comprensió del contingut, en el supòsit que text o fotografia no siguin suficients. En ocasions aquests elements apareixen al marge de la narració, com a valor afegit a la informació. El so complementa imatges o ocupa un espai propi i singular, sobretot en el cas de declaracions que són notícia per se. Les seqüències audiovisuals acostumen a ser curtes (Díaz Noci i Salaverría, 2003). La inclusió de fragments de vídeo no és massa freqüent, arran dels costos que implica i del temps de descàrrega. La banda ampla és cada vegada més determinant (Fondevila Gascón, 2009c) a l’hora de visionar gèneres amb elements multimèdia, tot i l’expansió de formats de comprensió per poder veure vídeos. En la major part dels casos el recurs audiovisual utilitzat no és creat pel diari digital que l’utilitza, sinó que prové d’altres fonts informatives que han de ser rigorosament citades.

2.    Estudi empíric sobre l’ús del llenguatge multimèdia 

El grau d’utilització dels recursos multimèdia per part de la premsa digital a Catalunya i Espanya és, doncs, un objecte d’estudi erm que requereix de bases estadístiques per generar conclusions sòlides. L’estudi portat a terme, metodològicament exploratori, descriptiu i explicatiu, de tipus aplicat, empíric, amb resultats avaluatius, temporalment seccional, comparatiu, utilitzant fonts primàries, i amb caràcter quantitatiu, va analitzar durant el mes de març de 2009 quatre diaris digitals, dos catalans i dos espanyols, representatius a Catalunya i a Espanya. En el cas català, la indústria periodística comarcal cavalcava cap a un model híbrid tradicional-digital (Fondevila Gascón, 2008b), però com que hi estava en procés, vam elegir, igual com en el cas espanyol, diaris digitals pure player, és a dir, nascuts només a i per a la xarxa. Els periòdics són vilaweb.cat, e-noticies.cat, elplural.com i libertaddigital.com. L’anàlisi es va estructurar en dues parts: entre setmana i el cap de setmana.

El criteri de selecció dels mitjans de comunicació analitzats va ser la representativitat en funció de les dades d’audiència d’OJD Interactiva per als mitjans en espanyol3 i en català4. Una condició sine qua non era que els diaris analitzats estiguessin controlats per OJD, i disposessin d’una audiència representativa (Libertad Digital supera El Plural, i Vilaweb e-Notícies). Alguns mitjans digitals com diaridecatalunya.net, diaridebarcelona.cat, elsingulardigital.cat, lamalla.cat o eldebat.cat presenten xifres d’audiència simbòliques. Un altre criteri per als mitjans catalans és un abast autonòmic de continguts (diaris com elripolles.com o diaridegirona.cat se centren en continguts comarcals o provincials).

La mostra dels diaris digitals seleccionats havia de ser pure player, és a dir, diaris nascuts a i per a la xarxa. Es van descartar versions digitals dels mitjans tradicionals en paper (gratuïts o de pagament) o branques digitals de mitjans audiovisuals (com 3cat24.cat, el portal de notícies de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, o l’esportiu elsesports.cat). Quant als periòdics en espanyol, publicacions com elconfidencial.com entraven en els paràmetres esmentats, i tot i que en xifra de visitants era similar a Libertad Digital, aquest va ser l’escollit.

L’objectiu era analitzar i confrontar l’ús dels recursos multimèdia en aquests diaris digitals a partir de les notícies de la portada que conduïen a un enllaç intern, partint de la hipòtesi que la utilització dels recursos multimèdia està encara en fase incipient en la premsa digital en català i en espanyol. Es van classificar els continguts corresponents als gèneres informatiu (notícia), interpretatiu (reportatge, crònica o entrevista) i d’opinió (editorial, columna, articles d’opinió, vinyeta i blogs), seguint la teoria clàssica de Martínez Albertos, ja que la digital era canviant. En cada peça es van comptabilitzar els recursos següents: text (caràcters amb espai), fotografia, vídeo, àudio (declaracions sense vídeo), infogràfic i programes executables (com applets Java o Flash). Per a cada variable es va establir el nombre corresponent. De totes les dades aconseguides i classificades es van elaborar unes mitjanes per poder establir la comparació, entre setmana (de dilluns a divendres) i els caps de setmana (dissabte i diumenge), per si de cas, tot i que era una hipòtesi poc probable, es percebien canvis substancials en funció de la franja de la setmana analitzada. L’estudi permetia descobrir també si els mitjans sotmesos a recerca utilitzaven alguns recursos que altres no utilitzaven, si els utilitzaven tots o només uns quants, i les mitjanes d’ús de cada recurs. A partir d’aquí, i donant per suposat l’ús del text, l’objectiu era establir una mitjana global d’ús de la resta de recursos multimèdia per part de cada diari, i la mitjana de tots els diaris. 

Aquesta avaluació empiritza el grau d’assumpció per part dels periodistes de les noves eines multimèdia, que confereixen un tret diferencial als diaris digitals enfront les publicacions tradicionals i que permeten que els processos de creació i presentació de les notícies sigui més modern, comprensible, dinàmic i global.

Sobre els gèneres, cal indicar que l’únic mitjà que ofereix tires còmiques és elplural.com, que, gairebé a diari, inclou una vinyeta, habitualment relacionada amb algun tema polític. En general, els titulars són d’un tipus de lletra lleugerament més gran que el cos del text. Per a cada peça s’acostuma a utilitzar una fotografia vistosa per cridar l’atenció del lector. A e-noticies.cat, elplural.com i libertaddigital.com les fotografies actuen també com a hipertext, igual com el titular. En canvi, a vilaweb.cat només es pot accedir a la notícia a partir de l’enllaç del titular.

Taula 1. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres informatius de dilluns a divendres (març de 2009)

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

L’anàlisi dels gèneres informatius entre setmana (Taula 1) reflecteix un ús força concentrat en un dels recursos multimèdia. Mentre els dos diaris digitals en espanyol lideren el nombre de caràcters de text, els catalans es posicionen en les primeres places en ús de la fotografia. Així, Vilaweb inclou 1,31 fotografies per cada notícia, i e-noticies.cat  i libertaddigital.com empaten amb 0,80 de fotografies de mitjana. El diari elplural.com no queda massa endarrerit, ja que en suma 0,70. Per tant, seguint la tradició analògica, els pure player fan un ús intens del recurs fotogràfic.

En canvi, el vídeo i el so, factors diferencials en relació al periodisme tradicional, presenten unes ràtios d’ús molt minses. Quant al vídeo, e-noticies.cat és el diari digital que de dilluns a divendres utilitza més el vídeo (cada peça en conté 0,30 insercions), elplural.com (0,12) i vilaweb.cat (0,08) recorren a aquesta fórmula de forma més ocasional, mentre que libertaddigital.com l’obvia. Pel que fa a l’àudio, no apareix en cap publicació. L’infogràfic s’erigeix en un recurs només utilitzat per Libertad Digital (0,02) i Vilaweb (0,01), xifres simbòliques. De programes executables només en fa ús elplural.com (0,01 de mitjana per notícia). Per tant, Vilaweb i e-noticies.cat són els que utilitzen més els recursos multimèdia, però sempre amb xifres conservadores.

Taula 2. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres informatius el cap de setmana (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

El cap de setmana (Taula 2) manté elplural.com i libertaddigital.com com els mitjans amb més caràcters de text. Vilaweb.cat s’hi acosta, i e-noticies.cat demostra la seva aposta per peces més curtes quant a text. Vilaweb conserva el lideratge a l’hora de publicar fotografies (1,69 per peça), e-notícies també obté una xifra remarcable (1,09), i elplural.com (0,78) i  Libertad Digital (0,64) –que entre setmana compartia la segona posició– se situen a la cua. El vídeo és només utilitzat pels mitjans catalans, amb e-notícies al capdavant, com entre setmana (0,16). És significatiu que cap dels quatre diaris digitals utilitza ni àudio, ni infogràfics ni  programes executables els caps de setmana.

Taula 3. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres interpretatius de dilluns a divendres (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

Quant al gènere interpretatiu entre setmana (Taula 3), elplural.com i libertaddigital.com són els diaris digitals que destinen més espai textual, seguits per vilaweb i e-noticies.cat, l’estil breu i directe del qual resta confirmat. El català Vilaweb ratifica la seva aposta per l’ús de fotografies (1,17 de mitjana, lleugerament per sota de la informativa), seguit per elplural.com (0,85, la mateixa xifra de la mitjana global dels quatre diaris), libertaddigital.com (0,74) i e-notícies (0,64), aquests dos per sota de la mitjana global dels gèneres interpretatius i també per sota de la seva pròpia xifra dels gèneres informatius entre setmana. Quant al vídeo, Libertad Digital persevera en la línia dels gèneres informatius i no n’inclou. El diari elplural.com és el que obté la mitjana més elevada (0,18 inclusions de mitjana, superant la seva xifra en gèneres informatius), seguit per Vilaweb (0,17, per sobre de la seva mitjana en informatius) i e-noticies.cat (0,12), que marca un descens clar en relació als seus gèneres informatius. L’infogràfic és utilitzat per Libertad Digital (0,26) i Vilaweb (0,13), molt per sobre de l’ús que en fan en gèneres informatius. Els programes executables no són un recurs utilitzat. En canvi, elplural.com és l’únic que utilitza l’àudio, amb una mitjana testimonial (0,01).

Taula 4. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres interpretatius els caps de setmana (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

L’anàlisi de l’ús dels recursos multimèdia en els gèneres interpretatius al llarg del cap de setmana (Taula 4) situa elplural.com com el mitjà que utilitza més caràcters, seguit per libertaddigital.com, igual com ocorre amb els gèneres informatius. Els dos mitjans catalans s’intercanvien posicions, atès que e-Notícies supera lleugerament vilaweb.cat. Pel que  fa a l’ús de la fotografia, Vilaweb manté un ús intensiu (1,15 d’inclusions de fotografies de mitjana per peça), elplural.com (1,02) augmenta la xifra emprada en els gèneres informatius els caps de setmana, i e-Notícies (0,87) i libertaddigital.com (0,69) també milloren els registres comparativament amb el gènere infromatiu. Quant al vídeo i la infografia, Vilaweb destaca com l’únic mitjà que els utilitza com a recursos en els gèneres interpretatius (0,06 i 0,04 de mitjana), mentre que elplural.com és l’únic a recórrer a l’àudio (0,02), igual com ho fa entre setmana. Els programes executables resten en blanc.

Taula 5. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres d’opinió de dilluns a divendres (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

L’ús dels recursos multimèdia en els gèneres d’opinió és menor que en l’altre grup de gèneres. Pel que fa al text, Libertad Digital utilitza entre setmana una mitjana de caràcters molt per sobre que en els altres gèneres, el que el condueix a superar elplural.com, e-Notícies i Vilaweb. L’ús de fotografies en gèneres d’opinió afavoreix els mitjans en espanyol: elplural.com (amb una mitjana de 0,95, curiosament per sobre del seu propi registre en gèneres interpretatius i informatius) i libertaddigital.com (0,76, registre per sota del seu en els gèneres informatius) superen vilaweb.cat (0,56) i e-Notícies (0,18), molt per sota en tots dos casos en relació a la inclusió de la fotografia en altres gèneres. Quant al vídeo, Vilaweb l’inclou en opinió més que en els altres gèneres, tot i que per poca diferència. En canvi, e-noticies.cat dibuixa la trajectòria contrària, i l’utilitza menys que en els altres gèneres. El diari libertaddigital.com estrena l’ús del vídeo (0,06) i elplural.com, que l’utilitzava més en gèneres interpretatius que en informatius, l’omet en els d’opinió.  D’infogràfics només en fa ús e-noticies.cat (que no n’havia emprat cap en altres gèneres) i libertaddigital.com (que n’utilitza més en gèneres interpretatius que en informatius). L’àudio l’utilitza simbòlicament i per primera vegada en la mostra estadística particular Vilaweb (0,01 de mitjana). Els programes executables resten bandejats.

Taula 6. Ús de recursos multimèdia dels diaris digitals en gèneres d’opinió els caps de setmana (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

En relació a l’ús dels recursos multimèdia en els gèneres d’opinió els caps de setmana (Taula 6), libertaddigital.com, com entre setmana, sobresurt pel nombre de caràcters que hi destina, seguit per Elplural.com i, a força distància, Vilaweb i e-noticies.cat. El recurs fotogràfic és més utilitzat pel diari elplural.com en gèneres d’opinió que en la resta, igual com ocorre entre setmana. Vilaweb se situa molt per sota dels seus registres en gèneres informatius i interpretatius, e-Notícies també se situa lluny dels seus registres en gèneres interpretatius i informatius, igual com es detecta amb libertaddigital.com. Dels tres diaris digitals que permeten descarregar algun vídeo entre setmana es passa a un (Vilaweb), i són menys que entre setmana. L'e-Notícies torna a utilitzar infogràfics, quan no ho havia fet en gèneres informatius ni interpretatius. L’àudio i els programes executables no són utilitzats.

Taula 7. Mitjana d’ús de recursos multimèdia dels diaris digitals (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

Si elaborem la mitjana dels recursos multimèdia tractats incloent tots els gèneres i dies (Taula 7), observem que la fotografia és el més utilitzat amb escreix pels diaris estudiats. L’ús de Vilaweb és gairebé massiu (una mitjana d’1,08, el que significa més d’una fotografia per notícia entre tots els gèneres), i el segueixen El Plural (0,89, prop d’una fotografia per notícia de mitjana) i Libertad Digital (0,68 de mitjana global intergèneres). El diari e-Notícies es conforma amb 0,38 fotografies per peça publicada. Pel que fa al text, es confirma que Elplural.com és qui en dedica més (3349,91 caràcters amb espai de mitjana), lleugerament per davant de Libertad Digital i molt per sobre de Vilaweb i e-Notícies, proclius de forma internament homogènia a peces més sintètiques. 

En canvi, el vídeo presenta un índex d’ús encara molt reduït. El diari e-Notícies es postula com el més llançat a l’hora d’incloure aquest recurs multimèdia, però amb 0,10 inclusions per peça, lleugerament per davant de Vilaweb, amb 0,09. El Plural es conforma amb 0,05, i Libertad Digital amb 0,01. El camí per recórrer és molt llarg.

Encara ho és més per a l’àudio, ja que la inclusió de declaracions sense imatges només és utilitzada per El Plural (0,005 de mitjana global) i Vilaweb (0,002 de mitjana global). Els altres dos periòdics digitals no utilitzen aquest recurs en el període comptabilitzat. Només El Plural (0,002) utilitza programes autoexecutables, tot i que simbòlicament.

En canvi, i malgrat trobar-se també en uns llindars millorables, l’infogràfic obté més presència que l’àudio. La migradesa acompanya, però, els registres de Libertad Digital (0,05), e-Notícies (0,04), Vilaweb (0,03) i el Plural (0,002).  

Taula 8. Mitjana global per publicació d’ús de recursos multimèdia (fotografia, vídeo, àudio, infogràfic, programes executables) dels diaris digitals (març de 2009).

Font: Recerca estadística del Grup de Recerca i Anàlisi sobre Periodisme Digital dirigida per l’autor de la comunicació amb la col·laboració de Gemma Casanovas

Per tant, la classificació d’ús de recursos multimèdia estaria encapçalada pel text, seguit per la fotografia, el vídeo, la infografia, l’àudio i els programes executables. Per diaris digitals analitzats, i sense comptar el text a l’hora d’elaborar la mitjana (Taula 8), Vilaweb sumaria un 0,24 de mitjana d’ús global de recursos multimèdia, per davant El Plural (0,19), Libertad Digital (0,14) i e-Notícies (0,10). La mitjana és eloqüent: 0,17. Aquestes dades estadístiques confirmen la hipòtesi de partença. Les possibilitats d’intensificació d’ús del multimèdia en la premsa digital catalana i espanyola és, doncs, clara.

3. Conclusions

L’estudi empíric i l’anàlisi posterior de l’ús dels recursos multimèdia per part dels quatre mitjans digitals seleccionats (Libertad Digital, El Plural, Vilaweb i e-Notícies) permet arribar a algunes conclusions interessants, que poden servir per a la reflexió dels diaris del sector pel que fa a la quantitat i tipus d’ús de recursos multimèdia. Tenint en compte que ja fa quinze anys de l’aterratge dels diaris digitals a la xarxa (tot i que en la versió pure player són més recents), era previsible un ús conservador dels recursos multimèdia.

Els resultats estadístics permeten afirmar que, tot i excepcions com la fotografia –la tradició analògica de la qual és innegable–, l'ús dels recursos multimèdia (sobretot àudio, infografia i programes executables) per part dels diaris digitals nascuts a i per a la xarxa es troba tot just en una fase primigènia de desenvolupament. Les mitjanes d'ús que es desprenen de la recerca empírica són clarament millorables. Tampoc es detecten diferències significatives entre setmana i el cap de setmana.

Dels diaris digitals analitzats, elplural.com i libertaddigital són els que publiquen més text en els gèneres estudiats: en informatius i interpretatius el primer és elplural.com, i en els d’opinió Libertad Digital. Vilaweb, de mitjana, supera en quantitat de recursos textuals a e-notícies.

La fotografia és el recurs multimèdia més utilitzat per la premsa digital catalana i espanyola amb diferència. Vilaweb en fa un ús molt habitual (1,08, és a dir, més d’una fotografia per notícia de mitjana entre tots els gèneres), i el segueixen El Plural, Libertad Digital i, a distància, e-Notícies.

En contrast, l’aposta pel vídeo és molt tímida: el diari e-Notícies és qui més la secunda (0,10 inclusions per peça), per davant de Vilaweb, El Plural i Libertad Digital. La inclusió d’àudio només és utilitzada en el cas d’El Plural i Vilaweb, però de forma testimonial. Els altres dos cibermitjans no utilitzen aquest recurs en el període estudiat. Només El Plural utilitza programes executables, també de forma simbòlica. L’infogràfic aconsegueix més presència que l’àudio, tot i que amb registres migrats de Libertad Digital, e-Notícies, Vilaweb i el Plural.  

D’aquesta manera, el text lidera l’ús de recursos multimèdia, seguit per la fotografia, el vídeo, la infografia, l’àudio i els programes autoexecutables. Si comptem els resultats dels diaris digitals analitzats, i deixant de banda el text, Vilaweb suma un 0,24 de mitjana d’ús global de recursos multimèdia, superant El Plural, Libertad Digital i e-Notícies. La mitjana global (0,17) reflecteix una situació encara allunyada de l’ús raonable i recomanable.

Més enllà de les possibles causes (neofitesa dels diaris digitals; necessitat de més recursos tecnològics i humans en el si de les redaccions i en banda ampla en la relació mitjà-lector per al ple desenvolupament de les noves possibilitats; més maduresa i exigència del lector) del fenomen, cal tenir en compte que els recursos multimèdia són el valor afegit dels cibermitjans, que permeten al lector complementar la informació texual amb àudio i vídeo, sovint imprescindibles per a la comprensió holística d’un esdeveniment. Com que el text, la imatge fixa i la infografia ja s'utilitzen en la premsa tradicional, és recomanable que els diaris digital posin èmfasi en els seus valor afegits, esdevinguts signes d’identitat: el vídeo (la imatge en moviment) i l’àudio, i de retruc els programes executables. De moment, però, el recurs més utilitzat pels mitjans digitals és la fotografia, com en la premsa tradicional. De fet, si la premsa en paper també va ser reticent a incloure la imatge, és comprensible que la digital ho sigui a incloure la imatge en moviment. Es tracta d’un fenomen paral·lel que el nostre estudi constata, igual com permet preveure un ús més intens dels recursos multimèdia en un futur immediat.

NOTES:

1L’adscripció geogràfica del setmanari és motiu de controvèrsia. Alguns autors sostenen que és català (Masip, 2008: 15); altres consideren que és valencià (Salaverría, 2005: 9; Galdón, 2001: 233).

2 La fase de publicació implica confeccionar els documents amb els formats adequats (HTML, PDF o el que sigui) i adaptar la peça informativa als diversos canals o dispositius de publicació (WAP, PDA, WebTV o Internet).

3 http://www.ojdinteractiva.es/historico.php?id=345. L’octubre i novembre de 2008, elplural.com va acumular 225.259 i 235.713 visitants únics, i 816.122 i 838.274 visites, respectivament. Libertad Digital va assolir l’octubre de 2008 1.858.451 visitants únics, i el novembre 1.684.353. Quant a visites, va acumular-ne 7.450.214 i 6.973.027, respectivament. OJD defineix pàgina vista com el conjunt de fitxers enviat a un usuari com a resultat d’una petició de l’usuari rebuda pel servidor. Quan la pàgina està formada per diversos marcs (frames), el conjunt d’aquests tindrà, a efectes de còmput, la consideració d’una pàgina unitària. Una visita és una seqüència ininterrompuda de pàgines servides a un usuari vàlid. Si l’usuari no realitza peticions de pàgines en un període de temps (30 minuts) la següent petició constituirà l’inici d’una nova visita. Usuaris únics són el total de combinacions úniques d’una adreça IP i un identificador addicional. Els mitjans poden utilitzar l’Agent d’Usuari (User Agent), Cookie o l’Identificador d’Alta de registre.”

4 El diari e-Notícies, segons OJD, va aconseguir l’octubre de 2008 122.533 visitants únics, i el novembre 109.391. Pel que fa a les visites, se’n van registrar 477.809 i 428.243, respectivament. Vilaweb va captar l’octubre 371.361 visitants únics, i 354.946 el novembre. Les visites van ser 1.223.485 i 1.142.999, respectivament.

Bibliografia/Referències


  • AIMC, Estudi General de Mitjans (2009), Audiència d’Internet [online]. Madrid, España: AIMC. Recovered June 10 2009, from http://www.aimc.es/aimc.php
  • ARMAÑANZAS, Emiliana; DÍAZ NOCI, Javier; MESO, Koldo, 1996, El periodismo electrónico. Información y servicios multimedia en la era del ciberespacio, Barcelona: Ariel Comunicación.
  • BAINS, Simon, 1996, "Electronic news: past, present and future", a New Library World, vol. 97, nº 2, pp. 4-12.
  • BOWMAN, Shayne; WILLIS, Chris, 2003. Nosotros, el medio. Cómo las audiencias están modelando el futuro de las noticias y la información [online]. Reston: The Media Center at the American Institute. Recovered June 12 2009 from http://www.hypergene.net/wemedia/espanol.php
  • BURKE, Peter; BRIGSS, Assa, 2002, De Gutenberg a Internet. Una historia social de los medios de comunicación, Madrid: Taurus.
  • DIAZ NOCI, Javier (2004), “Los géneros ciberperiodísticos: una aproximación teórica a los cibertextos, sus elementos y su tipología” [online]. Santiago de Compostela: Ponencia en el II Congreso Iberoamericano de Periodismo Digital, Recovered November 14 2008 from http://www.ehu.es/diaz-noci/Conf/santiago04.pdf
  • DÍAZ NOCI, Javier; SALAVERRÍA ALIAGA, Ramón (coords.), 2003, Manual de Redacción Ciberperiodística, Barcelona: Ariel Comunicación.
  • EDO BOLÓS, Concha, 2001, “El lenguaje periodístico en la red: del texto al hipertexto y del multimedia al hipermedia", a Estudios sobre el mensaje periodístico. Servicio de Publicaciones de la Universidad Complutense de Madrid, vol. 7 [online]. Recovered July 28 2009, from http://www.ucm.es/info/emp/Numer_07/7-4-Comu/7-4-02.htm
  •  FIDLER, Roger, 1997, Mediamorphosis: Understanding New Media. Journalism and Communications for a New Century, Thousand Oaks, California: Pine Forge Press.
  • FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc, 2008a, La alianza entre el periodismo digital y tradicional y los operadores de telecomunicación: hacia un rendimiento óptimo de la red, Barcelona: Comunicació en el II Congreso Nacional Ulepicc-España.
  • FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc, 2008b, Estructura econòmica de la indústria periodística comarcal: cap a un model híbrid tradicional-digital. Morella: Congrés de l’ACPC (Associació Catalana de Premsa Comarcal).
  • FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc, 2009a, “Adaptació dels gèneres periodístics al periodisme digital: estudi empíric comparatiu”, a Trípodos (Extra 2009-V Congrés Internacional Comunicació i realitat, La metamorfosi de l’espai mediàtic, Universitat Ramon Llull), vol. 1, pp. 657-666.
  • FONDEVILA GASCÓN, Joan Francesc (2009c), “El papel decisivo de la banda ancha en el Espacio Iberoamericano del Conocimiento” [online], a Revista Iberoamericana de Ciencia, Tecnología y Sociedad – CTS, nº  2 (Portafolio CTS), juliol de 2009,  pp. 1-15. Recovered July 15 2009, from
  • GALDÓN, Gabriel (coord.), 2001, Introducción a la comunicación y a la información, Barcelona: Editorial Ariel, S.A.
  • GARCÍA DE TORRES, Elvira, et altri, 2004, “Propiedad, difusión y potencial interactivo y multimedia de los diarios españoles en Internet”, a Revista Comunicación y Estudios Universitarios, nº 12, pp. 93-106.
  • GARNHAM, Nicholas, 1996, “Le développement du multimedia: un déplacement des rapports de force”, a AA.VV., La Société face au Multimedia, Montpellier: IDATE, pp. 153-174.
  • GILDER, George, 2002, Telecosm: The World After Bandwidth Abundance, New York: Touchstone.
  • GILLMOR, Dan, 2004, We the Media: Grassroots Journalism by the People, for the People, Sebastopol: O'Reilly Media.
  • LÓPEZ, Rosana; MARTÍNEZ, Francisco, 2009, "La importancia de los productos documentales dentro de la gestión de los e-contents en los  portales periodísticos" [online], Universidad de Murcia: Facultad de  Ciencias de la Documentación. Recovered July 16  2009 from http://eprints.rclis.org/525/1/19_Murc_prodocu.pdf
  • MASIP, Pere, 2008, Internet a les redaccions. Informació diària i rutines periodístiques, Barcelona: Blanquerna Tecnologia i Serveis, S. L.
  • MARTÍNEZ ALBERTOS, José Luis, 2000, Curso general de redacción periodística: lenguaje, estilos y géneros periodísticos en prensa, radio, televisión y cine, Madrid: Paraninfo.
  • SALAVERRÍA, Ramón (coord.), 2005, Cibermedios. El impacto de Internet en los medios de comunicación en España, Sevilla: Comunicación Social Ediciones y Publicaciones.
  • VALERO SANCHO, José Luis, 2001, La infografía. Técnicas, análisis y usos periodísticos. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona.

Reconeixement (CC-by 3.0 o qualsevol altra posterior)