IV Congrés de la CiberSocietat 2009. Crisi analògica, futur digital

Línia editorial

El món actual, el món tal i com el coneixem, el món desigualment pròsper i aparentment equilibrat de la 'postguerra freda', s'esquerda. Diversos factors l'han sacsejat i transformat, fins al punt de fer-ho irrecognoscible. Portem més de dues dècades de presumpta revolució digital. Portem una bona part d'aquestes dues dècades intentant descobrir, suggerint i analitzant els canvis profunds d'un món organitzat en xarxa i intensament intervingut per la tecnologia, on totes les fronteres de la societat postindustrial de la segona meitat del segle XX s'entremesclen, es fonen i confonen. I de sobte, va esclatar la crisi.

Les crisis són moments de canvi, de reptes però també d'oportunitats, i la globalització econòmica, social i cultural està deixant en descobert els seus límits i els seus efectes adversos. Pura dialèctica? Indicacions i contraindicacions, ... Ens interessen ambdues. Per aixó, es fa necessari identificar, analitzar i proposar pràctiques vinculades a l'ús de les TIC que no només estiguin contribuint al desenvolupament i la consolidació de la societat del coneixement, sinó que, des del que és digital, estiguin incidint clarament en l'offline, en l'analògic, i obrin nous futurs possibles, alternatius, híbrids.

L'analògic, com metàfora per descriure el model de societat predigital, mostra clarament el seu esgotament en les seves dimensions econòmica, social, ecològica, (geo)política, religiosa, identitària, cultural ... En l'altre costat de la balança, el que és digital, que ve revestit de bons propòsits, apel-lant a noves formes d'organització, creació, comunicació, col-laboració, producció i consum. El present, el futur, únicament poden ser digitals. Però no només com a format tecnològic, sinó com a model polític, com projecte alternatiu, com senda col-lectiva que corregeixi els excessos d'un període que només pot quedar enrere.

Tanmateix, després d'ambdues posicions sorgeixen nombroses contradiccions, continuitats i zones grises que no poden resoldre's amb un simple judici sumari ni amb una benvinguda incondicional. D'una banda, el fet digital pot entendre's també com un detonador i un accelerador definitiu de la crisi actual. D'altra banda, si fem una mirada cap a models més tradicionals de producció, comunicació i consum col-laboratiu -analògics per definició- veiem que poden convertir-se en un dels camins més viables per a 'resetejar' la confiança col-lectiva.

Més enllà d'aquestes contradiccions lògiques, desitjables, suggeridores i analitzables, es multipliquen les preguntes: Quins models econòmics o productius poden emergir emparats per la tecnologia? Cap a on tendeix l'educació en xarxa i l'aprenentatge col·laboratiu? Quins models de ciutadania política i participació estan sorgint dels nous paradigmes sociotecnológicos? Quin impacte estan tenint en la ciència i la investigació les TIC i la manera d'usar-les? De quina manera estan canviant la comunicació i la cultura, en i des de la realitat digital? Totes aquestes preguntes en condueixen a d'altres tantes, i aquestes al seu torn a nous interrogants, teixint exponencialment una tela de qüestions que proposem estendre i que contemplar preveure en el seu conjunt.

El 2009 és un any d'efemèrides entorn d'Internet i la xarxa de xarxes. Fa quaranta anys que va néixer ARPANET, vint que Tim Berners-Lee va presentar al món la seva idea de World Wide Web, i gairebé deu que observem i qüestionem la cibersocietat des d'aquest racó de la xarxa. L'Era de la Informació, per tant, ja no és una cosa nova ni un territori inexplorat. Malgrat viure encara immersos en un món saturat de dades i innovacions, es fa possible identificar diversos àmbits on les TIC, després d'haver augmentat el seu impacte social, ofereixen noves alternatives per organitzar-se, per aprendre, per relacionar-se. Internet, el fet digital, ja està en el present. La qüestió és: Serà el futur? Quin futur?

Volem enfocar el debat que emergeix d'aquest context i d'aquestes preguntes partint de la curiositat, de la investigació, de les observacions i les hipòtesi que necessiten ser (re)elaborades i compartides amb la societat. Continua augmentant l'accés a Internet per part d'àmplies capes de la població, i alhora floreix una cultura tecnosocial d'innovació i exploració de noves oportunitats, de creativitat i experimentació. Ambdues tendències, en el moment d'escriure aquesta línia editorial, encara no semblen haver estat afectades pels vaivens de l'economia, i més aviat es mostren determinades a continuar creixent i oferint fórmules i idees per compartir i evolucionar.

El renovat interés científic que desperta l'aplicació de les TIC, en diferents àrees de la investigació i el coneixement, suposa una oportunitat per compartir i difondre les bones pràctiques en el propi camp d'estudi en el qual s'ha convertit Internet. No obstant això, més enllà de l'acadèmia sorgeixen les propostes més creatives, més irreverents, demostrant que al món digital la innovació oberta és més fèrtil quan se situa en els marges entre disciplines, entre col-lectius i especialitats, dins i fora de la universitat: als carrers, a les escoles, a les empreses, a les ciutats, a les institucions ...

Partim des d'aquí, des de la provocació i des de les múltiples contradiccions que s'amaguen després del lema "Crisi analògica, futur digital", des d'una perspectiva sociocéntrica del fet tecnològic i tecnocéntrica del social. Afegim-li, com a ingredient convidat, el qüestionament necessari respecte del moment que vivim i del paper que Internet hi té: tant per haver-ho provocat com pel seu potencial per sortir-ne. La cibersocietat com a paradigma híbrid, com model social, com realitat global, és protagonista i destinatària final d'aquesta nova crida al debat. Juguem?