Grup de treball D-28: Museus i patrimoni cultural

Descripció del GT

Reprenem la vella metàfora d'O'Doherty (1976) sobre l'espai expositiu com a cub blanc (neutre, aïllat del context social, polític, racial, etc., com espai asèptic en el que l'obra, l'objecte, està aliè al seu entorn quotidià i és intocable), per proposar la seva desconstrucció des de la realitat híbrida, orgànica, multi font, reutilitzable, multi autor, que el digital i Internet estan configurant.

Al llarg dels anys el cub blanc com a metàfora s'ha reformulat des de múltiples mirades i ha anat adquirint noves lectures. Actuacions, treballs i reflexions que contemplen el territori com a patrimoni, s'ubiquen en espais públics, posen de relleu el patrimoni immaterial, les comunitats, o etc. Han anat elaborant un univers conceptual dissonant amb la concepció moderna que el cub blanc representa. Malgrat això, creiem que encara queden herències, inèrcies, d'aquesta tradició moderna que perviuen en els nostres sistemes de musealització i també a l'ull de l'espectador que val la pena revisar. I concretament proposem aquesta revisió des d'una perspectiva que consideri la repercussió de la realitat digital, hiper connectada i col-laborativa, on l'individu és productor i consumidor de béns culturals.