IV Congress of CiberSociety 2009. Analog crisis, digital future

Work Team C-59: Nous reptes de les xarxes de telecentres

Un repàs de com els telecentres de Rubí han entès els canvis dels darrers temps i s'hi han adaptat

Author/s


Abstract

Amb aquesta comunicació fem un breu repàs de l'evolució dels telecentres de Rubí (www.rubidigital.cat/telecentres) amb la intenció que pugui il·lustrar d'alguna manera quins han estat els canvis que ja se'ns han plantejat i els reptes que estem i haurem d'afrontar. La nostra intenció és aturar-nos una mica per veure com hem passat d'uns mers punts de connexió a Internet aïllats a una Xarxa de Telecentres de Rubí dinamitzada.

Paper contents

Els canvis o reptes que ens porten en aquesta reflexió ja fa un temps que els tenim aquí i, amb més o menys fortuna, i cadascú des de la nostra realitat, ja ens hi anem anat adaptant, si més no ho estem intentant o hi tenim la voluntat, i diuen que ja compta... L'evolució dels canvis és tan ràpida que no ens ha quedat altra que anar-nos-hi adaptant, però ens calen espais com aquest per parar una mica i reflexionar sobre els canvis que ja ens han atrapat i veure si ens podem preparar pels que preveiem.

Allà pel 2001, va néixer la nostra regidoria, el Comissionat per a la Societat de la Informació. Fa 8 anys i pot semblar poc temps, però és ben bé mitja vida o més del fenomen que ens ocupa, els telecentres. En aquesta comunicació farem una exposició de la nostra experiència com a Comissionat per a la Societat de la Informació de l'Ajuntament de Rubí, ciutat de gairebé 74.000 habitants, ja que pensem que l'evolució que han patit els telcentres de la nostra ciutat pot ajudar, si més no, a il·lustrar quins han estat els canvis.

El primer que trobem a les qüestions inicials del nostre grup de treball és “la bretxa digital”, que creiem que és el primer que cal analitzar i entendre per tal de saber cap a on han d'anar els telecentres. Perquè sí sembla que tenim clar que els ciutadans i les ciutadanes que es trobin dins la bretxa són a qui ens volem adreçar pricipalment.

Ens plantegem si la bretxa digital ha canviat o si l'avenç de les TIC fa que augmenti o es redueixi. La bretxa ha canviat, o “està en constant evolució” (Jan van Dijk, extret de http://es.wikipedia.org/wiki/Brecha_digital), a mesura que la tecnologia avanci en un sentit o altre la bretxa pot anar canviant.

Començarem exposant algunes dades que creiem que ens poden ajudar a explicar una part del canvi en la bretxa digital o que ens poden donar un argument per entendre els canvis que s'han produït pel que fa als usos dels telecentres per part de la ciutadania.

El 2004 es va realitzar una enquesta sobre penetració de les TIC a la població de Rubí (Informe final de resultats Noves Tecnologies de la Informaciói la Comunicació 2004 http://www.rubidigital.cat/media/upload/Informe_poblacio.pdf) que revelava que el 69,3% de les llars disposaven almenys d'un ordinador i el 51,6% tenia connexió a Internet. Aquestes xifres no eres dolentes, ja que ens situaven per sobre de la mitjana de llars catalanes amb ordinador, un 54,7%, i de llars amb connexió a Internet, que era un 40,4%.

(Enquesta territorial a les llars sobre equipament i ús de les TIC 2004 http://www10.gencat.net/dursi/ca/si/observatori/estadistiques.htm#2004).

Al 2009 una nova enquesta (pendent de publicar) revela que ara ja compten amb ordinador el 84,3% de les llars rubinenques, i que d'aquestes el 78,3% tenen connexió a Internet. A més seguim per sobre de la mitjana de Catalunya, que el 2008 tenia un 71% de llars amb ordinador i un 60,1% amb connexió a Internet (Enquesta sobre equipament i ús de les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) a les llars de Catalunya (2008) http://www.fobsic.net/opencms/opencms/ca/index?centerPage=nivell2.jsp&contentPath=/ca/nav_esq/Dades_i_estadistiques/Equipament_TIC/2008_TIC_Llars)

Pel que fa a les dades de 2004 i 2009 a la nostra població podríem estar satisfets perquè ens situen per sobre de la mitjana de Catalunya. El que ens interessa destacar ara d'aquestes dades és l'increment significatiu de llars amb ordinador, un 15% (a Catalunya l'increment ha estat d'un 16,3%), i sobretot de llars que ja estan connectades a Internet, que ha augmentat un 26,7% (un increment més notable que a la mitjana de Catalunya, que ha estat d'un 19,7%).

Per a nosaltres aquestes dades ens donen força pistes sobre els canvis en la bretxa digital. Quan expliquen que treballem per evitar la bretxa digital, de manera simple, volem dir que treballem perquè ningú no quedi fora de la societat de la informació i la comunicació, o societat xarxa, ni per falta d'accés a les eines i tecnologies necessàries ni per no saber utilitzar-les. Si en els seus inicis la funció dels telecentres semblava situar-se principalment a facilitar les eines i les tecnologies necessàries, ara que cada cop més els ciutadans i les ciutadanes disposen d'aquestes a les seves llars, la funció dels telecentres se centra cada vegada més en la formació i orientació, en tasques d'alfabetització i d'acompanyament cap a la inclusió en la societat xarxa.

Si fem ara un repàs de l'evolució del funcionament i l'ús dels telecentres a la nostra ciutat, també veiem un canvi, que pot ser be bé reflex d'aquestes dades. Les diferències de funcionament entre els telecentres també ens han ajudat a veure què havíem de canviar.

A Rubí ja existien algun punts de connexió gratuïta a Internet que oferien diferents associacions de veïns, però és a partir del 2004 que el Comissionat entra en aquest projecte mitjançant convenis de col·laboració amb les associacions de veïns i entitats que ja gestionaven alguns punts, i amb d'altres associacions de veïns per crear-ne de nous.

Segons aquests convenis de col·laboració s'establia que el Comissionat es feia càrrec del manteniment tècnic, i que les associacions de veïns o entitats gestores gestionaven els espais, fent-se càrrec de l'obertura i el tancament i de vetllar pel bon funcionament dels mateixos. En aquesta primera etapa, el principal objectiu dels telecentres era el de posar a l'abast de tothom ordinadors i, sobretot, connexió a Internet; justament el que buscaven els ciutadans i les ciutadanes que s'hi acostaven.

Quan van aparèixer els primers telecentres de la nostra ciutat (comptem a partir del 2004 que comencen a formar part de la Xarxa de Telecentres de Catalunya, ja que tot i que abans ja hi havia entitats que oferien aquest servei, no disposem de dades per fer-ne valoracions) gairebé la meitat de la població rubinenca no tenien ni ordinador ni connexió a Internet a casa, i llavors ens semblava clar que la missió dels telecentres era oferir accés gratuït a Internet i a l'ús dels ordinadors, per intentar evitar que ningú pogués quedar fora de la nova societat del coneixement i la Informació per falta d'accés a les tecnologies.

En aquells moments el model de telecentre que teníem a Rubí era el d'uns espais que restaven oberts unes hores durant les quals els ciutadans i les ciutadanes podien accedir-hi lliurement per connectar-se a Internet (l'única condició era donar-se d'alta gratuïtament com a usuari o usuària, el que dóna dret a 20 hores mensuals d'accés). Els telecentres eren, i encara són, gestionats mitjançant conveni de col·laboració amb associacions de veïns, majoritàriament . Cada associació designava una o més persones responsables del telecentre que mantenien la interlocució amb el Comissionat i s'encarregaven d'obrir i tancar el telecentre, de vigilar que es fen un bon ús dels equips i l'aula  i de gestionar les altes de nous usuaris i usuàries: podem dir que exercien una tasca bàsicament de supervisors.

Aquesta figura corresponia a la d'una persona voluntària que assumia aquesta responsabilitat, i que ben sovint corresponia a persones jubilades que disposaven de temps per dedicar en aquesta tasca. Des del Comissionat no se'ls requeria cap habilitat tecnològica més enllà de les mínimes per a ser capaços de posar en marxa el telecentre i aturar el equips. Només se'ls demanava que fossin capaços de fer les altes de nous usuaris i usuàries mitjançant el programa el línia de gestió dels telecentres i d'explicar-los el funcionament bàsic (accés, límit sessions...). Per això se'ls va facilitar a cadascun un accés propi i se'ls va ensenyar com ho havien de fer, però tot i que era senzill, molts dels supervisors no es van veure capacitats, així que en aquests telecentres van esdevenir  mers punts oberts de connexió gratuïta.

El model de cogestió amb associacions de veïns és el majoritari, però hi ha 2 telecentres que, amb una gestió diferent, sempre han tingut resultats també diferents que ens van ajudar a veure quin camí havíem de seguir.

El Telecentre Ateneu era gestionat mitjançant conveni de col·laboració amb la Coordinadora d'Entitats de Rubí. El perfil d'aquesta, més social, amb més coneixement dels moviments ciutadans, amb gent més jove i més coneixedora de les TIC, i amb disponibilitat per atendre el telecentre amb una oferta d'hores més àmplia, va afavorir des del principi una gestió de l'entitat molt més autònoma i dinàmica que la que duien a terme les associacions de veïns. Des dels inicis aquest ha estat el telecentre amb més usuaris i usuàries, afavorit en part per la seva oferta d'obertura més àmplia, però també per la presència constant d'un persona que podia oferir suport per resoldre alguns dubtes en l'ús de les TIC disponibles al telecentre i perquè periòdicament s'hi organitzaven cursos i tallers.

El segon telecentre amb més usuaris i usuàries era el Telecentre Rubí Desenvolupament. Aquest telecentre està ubicat dins l'edifici de l'Institut Municipal de Promoció Econòmica i Social (IMPES) i està gestionat pel Comissionat, mitjançant contractació externa per a la realització del servei, que des dels inicis va dur a terme la mateixa empresa local que realitzava el manteniment tècnic dels telecentres. Les tasques del monitor eren les de obrir, tancar i supervisar l'activitat a l'aula, a més aquesta mateixa persona s'encarregava de fer assessorament a empreses o particulars sobre TIC. En un principi l'assessorament se sol·licitava prèvia cita, de manera desvinculada al telecentre, de fet eren dos serveis que compartien espai; mica en mica, però, aquest assessorament es va anar desplaçant cap als usuaris i usuàries del telecentre que el requerien mentre realitzaven les seves sessions. Aquí el perfil de la gestió era més tècnic, i no s'hi organitzaven activitats.

Després de gairebé tres anys de singladura dels telecentres a Rubí, al 2007, va haver una davallada important del nombre tant de noves altes (de 591 altes al 2006, a 321 al 2007)  com d'usuaris i usuàries actius (de 780 al 2006, a 583 al 2007) i es van fer paleses diferències importants tant per la quantitat d'usuaris i usuàries de cada telecentre com pels usos que en feien; hi havia un ús més alt allà on hi havia permanentment al capdavant del telecentre una persona amb certs coneixements de les TIC. Llavors vam veure que els usuaris i usuàries demanaven quelcom més, necessitaven un acompanyament que la figura del supervisor no els podia oferir. Ja a mitjans del 2007 vam començar a treballar amb la figura del dinamitzador, un monitor itinerant que cobria els servei durant dues hores setmanal a cada telecentre. Realment el servei era insuficient, marcat per limitacions del pressupost, però va tenir molt bona acollida entre els usuaris i les usuàries. També les associacions de veïns van acollir molt bé la iniciativa, ja que s'adonaven de les seves limitacions, ja no només per oferir suport en l'accés de les noves tecnologies, si no també per la seva pròpia inclusió (per posar un exemple, algunes associacions no tenien adreça de correu pròpia).

Al 2008 vam fer una aposta definitiva pels telecentres, acompanyada d'un augment important del pressupost destinat. Començàvem a tenir clar que les persones a qui ens adreçàvem havien canviat, tant en el sentit que les mateixes persones tenien altres altres necessitats com en el de noves persones a qui l'evolució de les TIC havia fet venir (“evolució de la bretxa digital”). Aquest canvi de necessitats reclamava la “dinamització”, un acompanyament als usuaris i les usuàries, un servei de donés més èmfasi a l'alfabetització que a facilitar les eines (sense obviar aquesta funció).

A més, per donar impuls al servei i en detectar que una gran part de la població no coneixia el recurs dels telecentres, vam llançar una campanya de difusió important que sembla que va donar els seus fruits: de les 321 noves altes del 2007 vam passar a 572 al 2008.

Si seguim fixant-nos en les xifres podríem dir que l'aposta per incrementar les hores de dinamització a cada telecentre ha estat un èxit: de 583 usuaris o usuàries actius el 2007, vam passar a 744 el 2008 i 532 fins al setembre de 2009, i de les 18.614 sessions realitzades al 2007 hem passat a 21.111 el 2008 i a 40.162 fins al setembre de 2009.

Però si mirem quin ha estat realment el funcionament i si s'han acomplert les nostres expectatives pel que fa als usos dels telecentres i el paper de la dinamització, haurem de dir que l'èxit no ha estat tal, tot i que hem iniciat un  bon camí. Alguns dels objectius que teníem no s'han acomplert i pel camí ens han anat sorgint altres necessitats o problemàtiques, la majoria dels quals tenen a veure amb amb les qüestions inicials que centren el nostre debat.

Un dels objectius que ens marcàvem el 2008, quan vam decidir apostar fermament per la Xarxa de Telecentres de Rubí, era aconseguir que els telecentres esdevinguessin un espai de referència i d’activitat en el territori respecte a les noves tecnologies.  Per aconseguir això es va treballar en dues línies: es va fer una revisió dels convenis de col·laboració amb les diferents associacions gestores on, d'una banda, es demana una major implicació de les associacions gestores, en tant que coneixedores del seu entorn, i de l'altra el Comissionat referma el seu compromís per garantir una dinamització dels telecentres orientada a fer-los espais dinàmics, actius i formatius per a la ciutadania. A data d'avui podem dir que aquest objectiu no s'ha assolit, i creiem que ha estat a causa de diferents factors.

Els canvis a la bretxa impliquen canvis a l'alfabetització, que s'ha fet més ampla: ja no es tracta d'ensenyar a fer servir l'ordinador i a navegar per Internet si no que a més, i ben important, cal acompanyar la ciutadania cap a la societat digital. Aquí creiem que les associacions tenen un paper molt important i hem intentat que vegin que el telecentre ja no és només un servei de connexió gratuïta que ofereixen als ciutadanes i les ciutadanes del barri, i ells ja no han de ser només els supervisors que obren, vigilen i tanquen. Ara cal que s'impliquin i participin activament en aquesta alfabetització, que contribueixin a construir una vertadera ciutadania digital.  Si les associacions entren i incorporen les TIC en la seva activitat contribuiran segur a la difusió del seu ús. I aquí hi ha la nostra responsabilitat, cal que aconseguim que la dinamització acompanyi les associacions i hi treballi estretament.

Pel que fa al perfil de la dinamització, fins ara els responsables de coordinar-la  tenien un perfil més aviat tècnic i durant aquest any ens hem adonat que els telecentres no acabaven de seguir el mateix camí de les demandes socials que es presentaven; ens calia doncs un perfil més social. Per exmple, donada l'actual situació econòmica i social, durant aquest 2009 s'ha incrementat el nombre d'usuaris i usuàries aturats que han descobert la necessitat d'alfabetitzar-se digitalment. Molts han vist no només que per a la majoria de llocs de treball els demanen unes competències tecnològiques bàsiques, si no que molts veuen que ni tan sols poden accedir als canals de recerca de feina. Per tal d'afrontar aquesta nova problemàtica i la necessitat urgent d'aquest sector de població, hem començat a treballar amb el Taller de Recerca de Feina de la ciutat, una línia de col·laboració que creiem que cal potenciar.

Des del Comissionat hem treballat des del 2002 per l'alfabetització amb una àmplia oferta de cursos de noves tecnologies que sempre havíem realitzat al marge dels telecentres. Ja a la campanya 2008-09, i abans, vam veure la necessitat de vincular la formació als telecentres per tal que esdevinguessin un espai de formació contínua, on els i les alumnes del cursos poguessin seguir treballant i ampliant les seves competències. Aquest seria un altre aspecte dels telecentres que hem de potenciar i coordinar millor.

 A mena de conclusió i si serveix per esbossar alguna estratègia acabarem apuntant què volem fer amb la dinamització durant aquest curs:

Com a línies d'actuació principals destacaríem la nostra intenció d'atendre els sectors de població amb més risc de quedar exclosos intentarem obrir o reforçar línies de col·laboració amb altres agents, començant amb les mateixes associacions de veïns co-gestores, però també amb d'altres com el Taller de Recerca de Feina, el Pla de Transició al Treball (que també han treballat als telecentres en activitats puntuals). En la línia que els telecentres esdevinguin referents territorials treballarem també amb altres entitats de la ciutat que poden ajudar a introduir les TIC en altres àmbits (per exemple, properament obrirem un telecentre especialitzat en tractament d'imatges digitals en col·laboració amb una entitat fotogràfica de la ciutat). Finalment, potenciarem l'espai dels telecentres com a espai de formació contínua, amb recursos d'autoformació tutoritzada i la impartició de tallers, tant lligats als cursos regulars que oferim, com lligats a la realitat de cada telecentre i les activitats de cada associació. 

En definitiva, pel que fa a les estratègies de futur, seguirem pendents dels canvis en les tecnologies i en les persones i intentarem treballar des dels telecentres per cobrir les necessitats que aquests canvis generin en els ciutadans i les ciutadanes.

Bibliography/References



CC0 (equivalent to public knowledge)