IV Online Congress of the Cybersociety - Forum

Esperamos vuestros comentarios / esperem els vostres comentaris / we expect your comments / esperamos os vosos comentarios / esperamos vossos comentários

Hola,

Sóc en Jordi coautor de la ponència conjuntament amb Núria. La nostra idea alhora de presentar la ponència era partir de la pròpia experiència, comunicar quins reptes, possibilitats, dificultats se'ns presenten alhora d'emprar les TICs per desenvolupar la nostra activitat social i política. Ens agradaria poder compartir aquesta reflexió amb vosaltres i que ens féssiu arribar les vostres impressions, suggeriments, dubtes i comentaris a fi de continuar obrint el debat de l'ensamblatge.

Una forta abraçada des de la Barcelona Vella,

hola, que tal?

me encanta el tema de los okupas y todo el trabajo y luta hecha para tener una ciudad con un poco mas de decencia en este siglo que luega tendra su primera decada. la tecnologia, las TIC son importantes instrumentos para unir y movilizar personas y ponelas en contacto con otros sitios, ideas.

Hola Jordi, Hola Núria,

Gràcies per compartir la vostra experiència i oferir-la com a material redactat, ja que moltes vegades aquesta mena d'anàlisi son coses que passen pel cap però difícilment es tradueixen en un text. Sobretot quan l'activitat en un col.lectiu és molt intensa i les urgències acostumen a ser unes altres. Així que merci.

Ok, sent un pel egoista (però atenent a la crida de suggeriments i comentaris...), ja que la comunicació versa sobre com els moviments socials o col.lectius posen la tecnologia o les TIC en joc apuntant a transformar, revertir, difractar, canviar, traduir el conjunt de relacions que semblen definir aquestes mateixes tecnologies en un moment anterior al contacte amb ESM, vull aprofitar per preguntar-vos sobre un tema més o menys perifèric a la comunicació.

Com que parleu d'ensamblatge tecnopolític i considerant que en aquest ensamblatge hi pugui haver associacions diverses entre materialitats,institucions,tecnologies, habilitats i procediments, ¿Quin lloc ocupen les institucions [institucions enteses aquí com a administració pública. Més concretament; Ajuntaments, Instituts Municipals, Conselleries / Departaments de X...] en aquest ensamblatge?

M'explico una mica més a partir dels meus interessos; a partir de l'experiència d'algunes xarxes sense fils (wireless networks) que promouen i practiquen un model de comunicació obert i lliure, l'ensamblatge o el col.lectiu que elles formen inclou a les administracions públiques en formes diverses. Per exemple, en poblacions rurals o inclús en algunes ciutats, la relació amb els ajuntaments a l'hora de buscar col.col·laboracions o demanar la cessió de determinats equipaments municipals per posar-hi antenes no ha estat un problema. No obstant, al arribar a la ciutat de Barcelona, la col.laboració, per diversos motius, ha estat més difícil sinó gairebé impossible a efectes pràctics i temporals. Inclús havent de reafirmar la no il.legalitat de les pràctiques de la xarxa (atès en part a la especificitat de la xarxa que, en aquest cas, te una preocupació pel marc legal; així com també per modificar-lo).

Entenc que la política (entesa com la producció de mons habitables en comú i no restringida a la política de partits) no ha de passar necessàriament per les institucions públiques, però també entenc que, posats a crear agents d'enunciació col·lectiva o formes tecnológiques d'habitar la metròpolis, les institucions es posicionen. Ja sigui facilitant o dificultant l'esdevenir d'aquests ensamblatges tecnopolítics. El que m'interessa de les xarxes sense fils, ja que sembla que necessàriament han de tenir en compte a les institucions (per aprofitar infraestructures existents i no repetir esforços però tb ni que sigui per evitar sancions o accions repressives), també m'interessa d'altres experiències com la vostra (que passen, en algun punt, per ser mediades per la tecnologia) i tenen a veure amb la ciutat, en com vivim la ciutat o com practiquem un dret a la ciutat.

Com dic, es una pregunta que no es relaciona directament amb la comunicació així que tampoc espero una resposta directa i si en sorgeixen d'altres més adients doncs dediqueu-hi més atenció a aquestes altres :)

En fi, més aviat és compartir una preocupació i si creieu que, en el vostre cas, com a ESM, te sentit plantejar-la o no, si us fa mandra pensar-hi o si creieu que no val la pena o si les institucions apareixen com a externalitat, com a efecte no desitjat, com a actores (accions que fan que repercuteixen en el vostre dia a dia), com a aliades en algunes ocasions, com a crítica, com a...[També en la diferencia institucional entre una Catalunya perifèrica i una Catalunya central (en el sentit ampli de la paraula central) però això ja si que és un OT...]. Penso en les xarxes sense fils però també en la experiència del Partit Pirata ramificant-se en el parlament europeu, per exemple.

Merci!

Yann B
.

Ep, felicitats per aquest relat des de dins del propi porcés. M'ha agradat molt llegir-lo i sentir com feu aquestes reflexions en veu alta.
Comparteixo la preocupació per disposar d'eines lliures de xarxa i de formes de fer-les possibles ampliant l'autonomia social.
I també estic d'acord que en això és important el paper que prenguem com usuaris.
Tenim software lliure i alternatives als serveis web corporatius: identi.ca enlloc de twitter, wordpress enlloc de blogger, potser eyeOS enlloc de GoogleDocs, ens falten alternatives distribuïdes a Flickr/Picassa, tenim scuttle o connotea enlloc de delicius, tenim Wikipedia i MediaWiki que no els cal ser alternativa :-), no tenim una alternativa a Google com a buscador, etc...
És clau que enfortim les alternatives, no us sembla?

Hola Yann,

Moltes gràcies pels teus comentaris. El tema que planteges és realment interessant i no sé si et podrem donar una resposta satisfactòria. Anem a pams, d'una banda considero que una de les aportacions pràctiques de l'experiència de l'Espai Social Magdalenes més interessants en relació amb les institucions públiques (i més concretament amb l'administració municipal) ha estat l'obtenció d'un reconeixement legítim com actor i part per part d'aquesta, és a dir el que alguns companys italians dirien la capacitat d'exploració del 'nexe administratiu'.

Aquest aspecte no l'abordem en la comunicació, on ens hem centrat en una noció més clàssica de la tecnologia, però no per això deixa de ser un tema clau: la capacitat d'una experiència de moviment d'esdevenir un actor amb capacitat d'incidir directament en el debat sobre les polítiques públiques municipals, com a mínim a escala de districte. Abordar aquesta qüestió amb detall ens portaria a incloure elements d'anàlisi dels moviments socials com l'aprofitament de la finestra d'oportunitat, la capacitat d'establir articulacions amb el territori, la capacitat de traducció inter-epistèmica i la innovació del repertori d'accions.

En aquest sentit, cal dir que hem begut d'experiències anàlogues com les desenvolupades pels centres socials italians (Carta de Milà, moviment del nord-est) i de la resta de l'estat espanyol (experiències de negociació desenvolupades pel Centre Social Seco a Madrid i la Casa Invisible a Màlaga) així com l'acompanyament del moviment veïnal.

Com es concreta aquesta capacitat d'incidència en les polítiques públiques locals? De diferents maneres: d'una banda, a través del propi procés de negociació amb el districte que des d'un any i mig porta realitzant l'Espai Social Magdalenes per aconseguir l'anulació de la llicència d'hotel, el reallotjament dels antics llogaters, el compromís per part de l'administració en la continuïtat de les activitats que s'hi desenvolupen (ja sigui mantenint-nos en el mateix lloc o mitjançant un eventual reallotjament) i la demanda d'inici d'una experiència pilot de cooperativa d'habitatge de cessió d'ús dins Ciutat Vella. D'altra banda, cal recordar la participació de Magdalenes en les qüestiones que afecten la qüotidianitat del districte com la cerca de solucions per evitar respostes punitives enfront la venta ambulant (top manta), les treballadores sexuals, la denúncia de l'assetjament immobiliari que pateixen molts veïns de Ciutat Vella i els efectes negatius de la pressió turistificadora sobre el seu teixit social i comercial.

Quins són els mecanismes que ens hem dotat per a desenvolupar-les? En primer lloc, plantejar la necessitat de donar respostes col·lectives a aquests problemes. En aquest sentit, ha estat clau la dinamització de la Xarxa Veïnal de Ciutat Vella, marc de coordinació del moviment veïnal on Magdalenes ha participat de forma destacada, la veu en els òrgans estables de participació (audiències públiques, comissions consultives i consells de barri) amb l'objectiu no tant de legitimar aquestes estructures participatives, que considerem insuficients i burocratitzades, sinó d'emprar-les com instruments des d'on arribar a fer sentir veus, propostes i discursos alternatius respecte als dominants i que han tingut determinada incidència en el model de governança local.

Fins ara, en el procés d'interlocució administrativa no hem inclòs de forma substantiva elements pròpiament cibertecnològics, tot i que no descartem que en un futur podem explorar línies de treball al voltant de l'expansió del software lliure, les xarxes sense fils a una escala de districte. Podríem dir doncs que fins ara hem fet un ús estratègic de la tecnologia, més com eina de comunicació, informació i interficie d'articulació amb altres actors del territori, que no com un eix substantiu de treball, més enllà de les xerrades, debats, accions (com el bar copyfight) i cursos d'alfabetització digital en programari lliure que desenvolupem al nostre espai social.

Ara bé, si partim d'una concepció no clàssica de la tecnologia incloent aquells artefactes conceptuals, discursius i objectuals amb què es dotem a fi i efecte de potenciar, expandir i articular les nostres accions, si que considero que podríem dir que hem practicat un ensamblatge tecno-polític en relació amb el nexe administratiu. Però aquest abordatge requeriria una anàlisi més fina que ara per ara només sóc capaç d'apuntar.

una abraçada,

Jordi

Hola David,

Plenament d'acord amb els teus comentaris. Cal enfortir les alternatives lliures enfront el programari privatiu, i això requereix un treball constant de recerca, producció i experimentació. Tant o més important que el desenvolupament, és l'estudi de la seva usabilitat i l'anàlisi de les necessitats que aquest programari hauria de satisfer. I això val tant pel programari específic que pot cobrir les necessitats dels moviments socials, com pel programari lliure dirigit a l'àmbit empresarial, educatiu o administratiu, que considero igual o més important. Tanmateix, centraré la resposta en l'àmbit dels moviments socials que és l'objecte del grup i la ponència.

Malauradament, encara disposem de poc programari lliure en l'àmbit de la web 2.0 adaptat a les necessitats dels moviments socials i part del que disposem encara mostra dèficits d'usabilitat el que representa una barrera per a la seva efectiva incorporació. A aquest fet cal afegir el baix grau de penetració de les TICs dins l'àmbit activista en el conjunt de l'estat espanyol. A diferència d'Itàlia, Gran Bretanya, Holanda, Alemanya o Estats Units on hi ha un treball important de desenvolupament i investigació en aquest àmbit, a Catalunya i la resta de l'estat, la majoria d'esforços s'han dedicat a la localització (traducció) de programari. Amb això no vull menystenir el treball que projectes com Softcatala porten realitzant per la traducció i expansió del programari lliure al català, el que considero una feina encomiable i davant la qual només puc treure'm el barret, sinó apuntar que les comunitats de desenvolupadors de programari lliure que incorporin una perspectiva social crítica i compromesa encara són molt incipients. Per aquest motiu, Magdalenes hem fet un esforç en l'alfabetització digital en tecnologies lliures. Atenent al fet que l'aprenentatge de les tecnologies lliures es troba encara exempt de la majoria de currículums universitaris en l'àmbit de les TIC (a excepció del Master de la UOC), per no parlar de l'ensenyament obligatori, i considerem important obrir espais on la gent pugui començar a familiaritzar-se en el programari lliure, a fi que posteriorment dissenyi els seus propis currículums formatius.

Possiblement, si existís un compromís més ferm per part de l'administració en els postulats de neutralitat tecnològica i és desenvolupés una política de TIC centrada en el programari lliure, podríem dedicar-nos a altres quefers, i esperem fervorosament que així sigui. Però mentre la majoria de persones que s'apropen al nostre espai social no saben el que és GNU/Linux, pensen que un script és un guió de cinema i que Debian és un grup de música, ens pertoca començar per les beceroles. El que no treu que a mesura que aprenenem conjuntament podem començar a aportar altres eines a la comunitat.

Una comunicació molt interessant!

I m'ha agradat el plantejament que feu de l'ús de xarxes i eines propietàries... i les contradiccions que pot generar el seu ús.

Així doncs, tal i com apuntàvem anteriorment, l?ESM fem us de les diferents aplicacions web 2.0 creades per Google (Google Docs, Picasa, Google Maps?) si bé som conscients que a l?emprar-les estem col·laborant en la consolidació d?un nou monopoli informàtic. Una reflexió semblant podem aplicar a l?ús del Facebook, en tant aquest ha esdevingut una de les eines més populars de gestió de xarxes socials, però que preferiríem migrar a altres plataformes sense ànim de lucre. El problema que ens trobem és que les aplicacions alternatives no compten encara amb suficient massa crítica que ens permetin deslliurar-nos de les aplicacions comercials.

En aquests moments ja hi ha plataformes i eines lliures (com http://www.opengoo.org/ o http://identi.ca/, que em va descobrir en David Gómez) però evidentment, si un dels principals objectius és compartir informació i difondre el nostre missatge, necessitem gent i massa crítica per fer-ho. Crec que si hi anem migrant, mica en mica anirà creixent la comunitat que ho utilitza.

Caldrà veure com va reaccionant la gent amb menys consciència sobre aquests temes, i quines estratègies es poden fer servir per fomentar l'ús de plataformes i xarxes socials lliures.

Salutacions!

Hola Francesc (i hola a la resta)

Gràcies per els links!

Sobre el tema de les xarxes, m'ha vingut al cap una reflexió que va sorgir en una presentació de crabgrass (un altre software col·laboratiu https://we.riseup.net/crabgrass). La potència de les xarxes socials precisament està en la força d'aquesta massa crítica, formada per gent menys conscienciada. En podem plantejar com una opció política que com a col·lectiu treballem virtualment sobre plataformes lliures, i això ja ens suposa vèncer moltes resistències davant membres suposadament conscienciats. Si volem aprofitar la potència d'aquestes xarxes, aquesta recau però en la força de les relacions febles. La clau de la difusió es centra en un aperturisme que ens fa caure en contradiccions... però val la pena?

Rellegint La galàxia internet, de Manel Castells, he trobat una altra idea interessant. Castells defineix la cultura d'internet com una cultura basada en quatre tendències culturals (no tancades en si mateixes, dinàmiques): la cultura tecnocràtica dels creadors d'internet, la cultura hacker basada en la llibertat com a valor fonamental, la cultura de les xarxes socials i la cultura empresarial. Defineix la cultura de les xarxes socials com aquella cultura sorgida dels moviments antagonistes dels 70 que es va apropiar del espai virtual d'internet per crear comunitats on continuar construint aquest altre mon. Aquí, internet (i les noves tecnologies) és entès com una eina que ens permet comunicar-nos i organitzar-nos, eina que re-inventem amb aquests nous usos.
En contraposició, la cultura empresarial d'internet utilitza aquesta reapropiació tecnològica per treure'n profit econòmic. Utilitza els mateixos esquemes transformadors per fomentar negocis i empreses.

Pot ser que tornem a viure aquest moment? Pot ser que tornem a re-inventar allò que ja havíem re-inventat? En fí, no deixa de ser una lluita constant per l'autonomia, ja sigui en el districte de Ciutat Vella o en l'hiperespai...

Muy interesante comunicación e interesantes aportaciones desde Yann y David.

En ESM participé poco después de su liberación como miembro trabajador de la Xarxa Sensefils Cooperativa para añadir un nodo en su localización. No fue posible y, ahora mirado desde la distancia, la respuesta a esa imposibilidad viene del modelo de desarrollo jerárquico que tenía la xsf-coop. Sin un compromiso importante en la libertad y en el acceso a las tecnologías de la comunicación la creación del nodo no se pudo llevar a cabo. Con el tiempo y respondiendo en parte a Yann hemos visto que para el desarrollo de una red inalámbrica ciudadana han de darse dos factores de predisposición social:

*que ya exista una comunidad habituada a trabajar de forma colaborativa (como decía David en su comunicación, si no en equipo sí al menos colectiva)
*que la zona no sea target de las compañías de telecomunicaciones y/o que esté olvidada o apartada de ellas

Este es ejemplo de Freifunk en Berlín del oeste o de Guifi.net en las zonas rurales del norte de la provincia de Barcelona. Zonas de tradición comunistas o comunales sin fácil cobertura desde intereses económicos.

Barcelona ni las capitales estatales cumplen con los requisitos. Sólo lo hacen espacios liberados y/o en proceso de liberación de las redes económicas. Esto implica e incluye liberarse de estructuras de pensamiento.

En cuanto al uso de las tecnologías informáticas de redes sociales es un tema que trato en mi comunicación:

http://www.cibersociedad.net/congre s2009/es/coms/la-liberacion-de-subjetividades-y-de -relaciones-entre-sujetos-a-traves-de-mecanismos-t ecnologicos-culturales-y-organizativos/743/

Se trata de un compromiso en el "Desarrollos tecnológicos libres". No es sólo utilizar servicios alternativos a servicios Web 2.0 privativos, si no utilizar una tecnología independiente de la plataforma.

El ejemplo paradigmático es la creación de la tecnología libre del correo electrónico en esos años 70 que habla Núria. El correo está en todos los servidores, es una tecnología independiente que se mueve a través de protocolo, no está presa en ninguna máquina.

http://es.blogxpopuli.org/wiki/De_la_Web _2.0_a_la_Web_Libre_y_punto

Hola de nou,

Moltes gràcies Jordi per oferir una resposta que entra en el detall del que es preguntava i que, com deia, no te a veure directament amb la preocupació que centra la vostra comunicació. Els comentaris de l'Àl també aporten més concreció sobre les problemàtiques de les xarxes.

A banda de que es pugui estirar més o menys la resposta i pensar de diferents maneres el "nexe" o relació administrativa, em semblen molt interessants les reflexions i pràctiques que apuntes. Potser perqué a vegades tendim a concebre aquest nexe des de perspectives d'anàlisis institucional i la pregunta és com integrar, des de les institucions, aquest tipus d'iniciatives. En canvi, recuperar les experiències d'algunes iniciatives a l'estat italià i a l'estat espanyol, al menys com s'ha plantejat, per a mi, constitueix una bona forma de re-elaborar aquest arxipèlag confús que a vegades es mostra com a illes desertes, com a absència de relació. Ara, com entra la tecnologia, més aviat la tècnica, en la constitució d'aquest arxipèlag, ja és un altre tema... En fi, li seguiré donant voltes.

Abraçades!

Yann B

Una comunicació genial! des de HoritzoTV i CôcleaTV portem tres anys treballant en línies paral·leles a les vostres.
Fils o no fils, les coses estan complicades, i no només a Barcelona. A Camallera, un municipi de 800 habitants de l'Alt Empordà, vam recolzar tant com vam poguer una candidatura municipal independent que va guanyar les eleccions fa ja dues legislatures i s'hi ha mantingut en aquesta. un dels punts mes suggerents del programa era oferir connexio gratuita a tot el poble des de l'ajuntament. Era la nostra aportació, des de la Nau Côclea, un centre de creacio contemporània instal·lat al poble des de fa 12 anys. A l'hora de la veritat, però,va resultar que perquè l'ajuntament oferís aquest servei calia tenir a les cases un router o bé nou o bé diferent del què tenien els qui estaven abonats a diversos serveis. Abans de fer la inversió l'ajuntament va fer una enquesta per saber quanta gent pagaria per aquest router, i el resultat va ser desastrós.
qui enten al poble que la connexió es fonamental per al desenvolupament de les seves possibilitats a la vida (coneixement, creació i comunicació) ja tenia un servei amb un proveidor. Normalment és gent de professions liberals, de classe mitja, que no tenia ganes de canviar encara que potser haguessin tingut molta millor linia i a preu mes baix. I , (això era lo mes greu) qui no tenia connexió a casa i l'hagues tingut amb una petita inversio inicial, no va veure cap necessitat de tenir-la, i per tant no s'hi va interessar. Coses d'aquest estil augmenten les distancies entre qui està i qui no esta connectat, però no resulta gens facil, de vegades, incorporar als qui , am mes a mes tenen menys recursos economics i culturals.
Un fenomen similar ha tingut lloc en oferir Coclea Tv com a instrument de comunicacio i debat a Camallera. Hem sigut innocents en pensar que l'eina es faria servir sense un entorn d'animacio i ajuda que molt sovint no hem tingut els recursos per oferir. Ara, tres anys despres, comencem a treballar i a veure resultats, pero el cami es llarg i lent.
D'altra banda, la diferencia entre acces tecnologic (fils, internet) i la capacitat de comunicar (parlar, escriure, fer images, en fi, dir) no és tan gran. Ambdues coses van de parell, i hi ha un problema molt profund també en la incapacitat, de vegades, de saber dir.
Ho expressa molt millor que jo Judit Cortes, en una altra gran comunicacio d'aquest congres "nuevos medios, nuevos usos, los movimientos sociales y el uso de las TIC" quan diu que
Las palabras portan las fuerzas de las relaciones, y el lenguaje que cada grupo e individuo maneja determina su capacidad de ejercer el poder y transformar su entorno, de allí la necesidad de reconocer esta capacidad y aprender a hacer uso de ella. Así, el lenguaje del poder es el vínculo utilizado para la preservación de los modos de hacer y pensar, establecidos por el orden instituido. El lenguaje, entonces, evoca imágenes de desigualdad en la relación de fuerzas, reforzando las diferencias entre quienes emiten y reciben información."
Aquestes questions van formar part d'un debat molt intens a una de les taules del recent encontre de la REd de medios comunitarios españoles, que va tenir lloc fa unes setmanes a Hangar. I resulta curios constatar que el problema del "dir" es molt mes profund pel cas dels audiovisuals i les televisions comunitaries que pel de les radios.
Disculpes, finalment, per aquesta exposicio una mica confusa, el congres s'acaba i volia deixar constància d'aquestes inquietuts per continuar reflexionant conjuntament pels canals que sigui.
HoritzoTV celebrarà un altre encontre la tercera setmana de febrer de 2010, em posare en contacte amb vosaltres perque som veins (actuem a la Capella) i seria fantàstic poder col·laborar.
http://horitzo.tv
http://coclea.tv
Fi ns aviat!!