IV Congreso de la CiberSociedad 2009. Crisis analógica, futuro digital

Grupo de trabajo B-10: Visualització de xarxes i d'altres dades

L'àrea d'influència del citilab de Cornellà: anàlisi de la procedència dels seus socis

Ponente/s


Resumen

El citilab de Cornellà és una instal·lació que té per missió el foment de la societat del coneixement a la ciutat de Cornellà. Com contribueix la seva presència física a l'alfabetització digital del territori que l'envolta? Quin grau d'influència té la proximitat geogràfica, a partir de l'observació del cas del citilab de Cornellà, en el foment de la societat del coneixement? Com està influint en la mobilitat de la població? Quin tipus de dinàmiques està propiciant? Des d'on venen les persones que arriben al citilab? Com ens ajuda la variable distància a entendre la conducta espacial dels socis del citilab?
En aquesta presentació ens plantegem si la variable espacial és prou significativa com per explicar el fet de voler ser, o no, soci del centre. Quina relació hi ha entre la distància i el nombre d'inscripcions del socis? Com s'han anat acostant al citilab? Podríem trobar algun patró?
Fins a quin punt la proximitat geogràfica (el barri) o les condicions urbanístiques i els mitjans de transport són claus per explicar la presència o absència i la freqüència de determinats públics al citilab? El tram, per exemple, fa que arribi més gent al citilab? Porta gent al citilab? És un eix vertebrador? En aquesta comunicació tractarem de donar resposta a aquestes preguntes.

Contenido de la comunicación

Introducció

Aquest article és un avanç d’un estudi que s’està fent al citilab de Cornellà sobre la variable distància del centre segons el lloc de residència dels socis inscrits en la base de dades del centre. Fins a quin punt la proximitat o la distància del domicili de residencia a una instal·lació pot estar facilitant, o no, les oportunitats d’alfabetització digital? És una recerca en curs que està comparant tots els socis per crear un mapa que permeti visualitzar aquesta influència i valorar estratègicament la distribució dels socis. Què podem aprendre de l’anàlisi de la conducta espacial dels socis del citilab de Cornellà? Ens pot ajudar a detectar algun tipus de patró que ens expliqui l’efecte potencial i efectiu d’un citilab en un territori? Quina forma podria tenir la influència d’un citilab?

En aquest article presentem només la part ara per ara elaborada corresponent a la ciutat de Cornella dividida per barris. Per tant, les respostes són relatives a aquesta selecció de la mostra. Més endavant podrem incorporar la resta de les dades.

D'entre els diversos aspectes que poden estar influenciant el fet que la població decideixi inscriure's al citilab, i per tant, capacitar-se i fer ús de les tecnologies pròpies de la societat digital, 1a ubicació geogràfica del citilab apareix com una possible explicació. Intuïtivament, la presència del citilab podria explicar que la gent acudeixi al citilab. De ser estrictament així, la relació causal hauria de ser immediata. I, en analitzar les dades, hauríem de trobar una àrea d’influència progressiva. Aquesta influència seria més intensa en la proximitat i menys en la distància. Potser, l’existència de vies de circulació i la facilitat d’accés amb transports públics com el tram i el bus, contribuirien a estendre aquesta influència. De ser així, dins d’una primera àrea d’influència determinada per la ubicació física, hauríem de poder distingir una subàrea d’influència determinada per l’accessibilitat viària. Si aquestes projeccions es demostressin hauríem de concloure que les infraestructures determinen la conducta social i, per extensió, els sistemes de significat. És així?

L’anàlisi de les dades de la base de dades de socis, però, ha demostrat que la realitat és una mica més complexa i que la distància entre el domicili dels socis i el citilab de Cornellà no és una condició suficientment significativa com per explicar la seva aproximació al centre. Ni les àrees d’influència són lineals ni les vies urbanes estan actuant d’eix vertebrador. La influència del citilab a principis de juliol del 2009 havia arribat a 71 poblacions de les quals 66 són catalanes i 5 són de fora de Catalunya (Lora del Rio, Madrid [2], Majadahonda i Santa Cruz de Tenerife). La distribució era la següent:

Taula 1: Tant per cent de socis del municipi.


Per tant, calia analitzar i valorar altres factors a més del domicili de residència per entendre per què la gent acudeix al citilab i per què ve des d’on ve. El que hem observat és que l’atracció del citilab no segueix un patró lineal.

Metodologia

Prenent com a estudi de cas el citilab de Cornellà, les dades que hem utilitzat han estat obtingudes a partir de la base de dades del centre, on es recullen dades des del 10 de Gener del 2008 fins el 8 de juliol del 2009. També s'exposen dades facilitades per l'Ajuntament de Cornellà2 i així com dades d'elaboració pròpia a partir d'una enquesta subministrada als usuaris del citilab. L'enquesta té com a Univers Objecte d'Estudi els usuaris del citilab entre el 15 de juny i el 25 de juliol a través de qüestionaris autoadministrats i personals i seguint un tipus de mostreig aleatori simple amb una n=94. Les dades són eminentment de caràcter quantitatiu. Pel que fa a l'ubicació geogràfica dels socis, hem creat una aplicació que permet visualitzar de manera directa la procedència d'aquests en un plànol viusal. Una vegada realitzada la fase de consistència del fitxer, les dades han estat preparades per poder ser analitzades. El resultat final és el planol que es mostra en l'apartat "Barris i distàncies". La llegenda resultant de la divisió per nombre de socis i així com el color que s'atribueix a cadascún, es pot visualitzar a continuació. En color verd es mostren els rangs i al costat els colors que se li atribueixen. El primer rang recull (corresponent al color blanc) aquelles zones en que hi ha d'un a 297 socis. El segon rang recull aquelles zones en el que hi ha de 298 socis a 594 i així consecutivament3.

Barris i socis

El citilab es troba situat en el barri de Fontsanta Fatjó. Aquest barri és el que acumula més socis en el citilab. En termes percentuals, un 26,0%4 de la població del barri de la Fontsanta-Fatjó són socis del citilab. En total, el barri que acull el citilab compta amb 1.5155 socis. En comparació amb d'altres barris, la diferència en quant a número d'inscripcions és notable. Per ordre en nombre d'inscripcions, el barri que el segueix és el barri centre amb 441 socis, el que representa que un 2,9% de la població total del barri està inscrita en el citilab. Tot seguit trobem el barri de Sant Ildefons amb 365 habitants inscrits, el que suposa un 1,3 % sobre el total de la població del barri. A continuació es troben els barris de la Gavarra i l'Almeda amb una quota de l'1,1 i l'1,6% respectivament. Els segueix el barri de l'Almeda i el Pedró amb 91 i 89 socis, el que suposa un 1,6 i 1,4% respectivament. Per últim es situa el barri Riera amb 35 socis, el que representa un 0,78% sobre el total d'habitants del barri.

Taula 2: barris de Cornellà, població per barris, nº de socis i % de persones inscrites al Citilab sobre el total del barri. Font: elaboració propia a partir de la BBDD del Centre i dades facilitades per l'Ajuntament de Cornellà



Barris i distàncies


Font: Elaboració pròpia a partir de la base de dades del citilab.

En primer lloc, el barri que acumula més socis després de Fontsanta Fatjó, és el barri centre, (que junt amb el barri de la Riera) compta amb una de les distàncies més properes al citilab (una mitjana de 1,1 Km). Mentre el barri del centre és el que més socis aporta el citilab, el barri de la Riera és el que menys n'aporta i tot i això, en tots dos casos hi ha la mateixa distància mitjana fins al centre (1,1 quilòmetres). I és aquí on trobem la primera evidència que la distància no condiciona la relació amb les noves tecnologies. Un altra evidència en aquest sentit l'aporta el barri de Sant Ildefons, que essent el barri amb més distància fins al centre (2,5 km), és el que més socis té inscrits en el citilab. És per això que podem afirmar que existeixen els primers indicis que la ubicació geogràfica no és un factor determinant a l'hora de relacionar-se amb la tecnologia. D'aquesta manera, una vegada refutada la hipòtesi que la distància explica la inscripció dels socis, quin és el factor que podria estar explicant aquest fet? La resposta potser es troba en el fet que la mobilitat dels ciutadans amb el Trambaix influencia aquest fenòmen. Tots els barris menys el de la Riera i l'Almeda disposen d'alguna parada del Trambaix en alguna part del barri. I és una dada interessant perquè són els dos primers barris amb nombre de socis al citilab.

Taula 3: barris de Cornellà, nº de socis i distància mitjana fins al Citilab. Font: elaboració propia a partir de la BBDD del Centre i Viamichelin.es

Si ens fixem en aquells usuaris que més assisteixen al citilab, veiem que la dispersió és important. De les 15 persones que més assisteixen al citilab6, la composició per barris és la següent:

Taula 4: Procedència per barris i edats de les 15 persones que més assisteixen al citilab. Font: elaboració propia a partir de la base de dades del citilab

Com es pot observar, tot i que en la majoria dels casos, i en termes generals, l'asssistència més elevada prové de població de Fontsanta-Fatjó, també és cert que en les dues primeres posicions trobem els barris de l'Almeda (a 2,5 quilòmetres del centre) i el barri centre (a 1,1 quilòmetres del centre i essent aquest el barri el que més socis aporta amb una assistència més elevada). En la sisena posició es situa el barri de La Gavarra (a 1,8 quilòmetres del centre). En aquest sentit també és interessant ressaltar el fet que en la catorzena posició hi hagi una persona provinent de Sant Joan Despí, cosa que ens remet a la idea que el citilab no atreu a la població per la proximitat.

Pel que fa a les edats dels socis, és notable el fet que els de la Fontsanta-Fatjó es mouen en un rang d'edat del 11 als 15 anys per una banda, i una persona de 92 anys per l'altra. És a dir, en aquest cas la distància estaria actuant per atraure a gent molt jove un cantó i a gent molt gran per l'altre. Igualment interessant és veure com les edats de les persones provinents de la resta dels barris es situen (a exepció d'una persona de 18 anys de Sant Joan Despí), entre els 42 i els 72 anys amb una mitjana de 59 anys. És a dir, que es tracta de població en edat de treballar però força propera a l'edat de jubilació.

La zona de la Fontsanta7

Centrant-nos en la Fontsanta, i segons dades facilitades per l'Ajuntament del Municipi8, aquesta zona es caracteritza per comptar amb més dones que homes (1.157 i 1.149 respectivament). També és important ressaltar una àmplia població jove entre els 21 i els 40 anys, representant un 39,9% sobre el total. Pel que fa a la procedència geogràfica, un 63,6% de la població prové de Catalunya, un 32,50% de la resta de l'Estat (dels quals un 22,6% d'Andalusia) i un 1,2% provenen de fora de l'Estat. En referència a la situació laboral, és important destacar que la taxa d'atur l'any 2001 era d'un 21,6%, dada que en el mateix periode es situava en un 10,2% al conjunt de Catalunya. El mateix succeeix respecte al nivell educatiu; segons dades del 2001, les persones sense títol de batxillerat o sense cicles de formació professional suposen un 83,7% sobre el total de la població de la Fontsanta.

Ciutadania i procés d'innovació

Per tant, és possible parlar en aquest punt de ciutadans involucrats en el procés d'innovació? És a dir, podem parlar de ciutadans influenciats en part per la proximitat, en part per la bona comunicació des del barri al que pertanyen fins al centre? A la vista dels resultats la resposta és clarament negativa, ja que empíricament no s'ha trobat cap evidència que l'assistència dels socis al citilab segueixi un patró de comportament extensible a tots els barris. Evidentment, qüestions com la configuració sociodemogràfica de cada barri són aspectes a tenir en consideració (composició del barri per gènere, edats, nacionalitat, nivell d'estudis, etc.).

Si ens preguntem per algunes variables en concret, quins són els resultats que obtenim? Un dels platenjaments inicials va ser que aquelles persones amb nivell educatiu més baix no acudien al citilab. No obstant, i a través de les dades referents al nivell d'estudis de la població de la Fontsanta9, ja es podia deduir que no era així. Però a més a més, en una enquesta realitzada als Usuaris10 del citilab11, en preguntar pel nivell d'estudis finalitzats, un 38,3% respon haver acabat l'educació primària i un 11,7% ha acabat l'ESO. Per a la gent que ha acabat un cicle formatiu de grau mitjà el percentatge també es situa en un 11,7%. En l'altra banda de l'escala, la població que està acudint al citilab, independentment del barri de provinença, un 14,9% ha acabat una diplomatura o ha cursat estudis superiors.

Si ens preguntem pels ingressos que perceben, un 37,2% perceben entre 601 i 1500 euros mensuals. És per això que aquesta variable sí que es podria dir que juga un paper important en el sentit que no segrega als usuaris. Aquest resultat és lògic si es té en compte que els socis del citilab paguen una quota anual de 3 euros i únicament en activitats puntuals el preu supera aquesta quantitat. És a dir, que la barrera econòmica és gairebé inexistent. Per tant, i contrariament al que pensavem a l'inici, la innovació no és quelcom associat a una reduïda part de la societat, sinó que pot arribar a ser un procés en el que la majoria de la ciutadania es veiés involucrada d'una manera o d'una altra.

Però podria ser l'edat un factor d'influència en el fet de decidir apuntar-se al citilab? Independentment del barri, la majoria dels socis (un 20,1% en ambdós casos) es situen en els següents rangs d'edat: entre els 10 i els 19 anys i els 40 i els 49 anys. Pel que fa a la distribució per barris, aquesta és la següent:

Taules 5 i 6: socis per barris i rangs d'edat. Font: elaboració propia a partir de la base de dades del citilab.

En termes generals es pot veure com no es pot establir cap patró comú pel que fa a l'assistència i les edats. Potser les diferències existents caldria buscar-les en la composició real de la població per edats. És a dir, veure si les dades es reprodueixen de manera proporcional en la població del municipi.

Segurament que l'edat sí que sigui un factor explicatiu quan es tracta de persones envellides com és el cas dels dos socis que tenen 90 anys o més i que possiblement, per qüestions de mobilitat tenen més dificultats per desplaçar-se des d'un altre barri que no sigui el de la Fontsanta. Possiblement aquest raonament també sigui extensible a aquelles persones que es situen en un rang d'edat d'entre els 80 i els 89 anys, ja que no hi ha cap dels socis que provingui de barris més allunyats, sinó que aquests provenen del barri centre, de la Gavarra i del Pedró (barris que oscil·len entre 1,1 i 1,8 quilòmetres de distància fins al citilab).                            

Conclusions

Tal i com es desprèn de les dades analitzades, podem concloure que la distància geogràfica no és una variable clau que condicioni la inscripció del soci al citilab de Cornella. Pensar la distància com a una barrera o una comoditat pot portar a interpretacions errònies, especialment pel que fa a l'àrea d'influència més directa, que en aquest cas es tracta dels barris del municipi de Cornellà. Pel que fa a la distància, cal dir que si bé aquesta pot donar una explicació factible en alguns casos, també és cert que no pot ser extensible a tots els barris. És a dir, no sempre es produeix aquest efecte de manera causal entre proximitat i inscripcions en el centre. També és important recordar el fet que en aquest anàlisi únicament es tracta com a unitat d'anàlisi el municipi, però també és important remarcar que un 22,3% dels usuaris12 del citilab provenen d'altres municipis de les rodalies de Cornellà i que pertanyen a l'àrea metropolitana de Barcelona

El que es dedueix d'aquest anàlisi és que la ciutadania fa un esforç per acudir al citilab, deixant de banda qüestions més pràctiques com la comoditat o la proximitat física. És a partir d'aquí que sorgeixen nous reptes i inquietuds; quan s'acaba la zona d'actuació més directa, quins són els factors que influencien el fet de registrar-se al citilab? Part de l'explicació pot venir donada per factors estructurals, però no tot queda reduït a aquest camp. Des d'una perspectiva social i cultural també hi ha aspectes que poden estar donant part de la interpretació d'aquest fenomen que cal contemplar. La gent, doncs, no s’aproxima al citilab perquè sigui còmode sinó perquè té interès en el que fa el citilab.

Per tant, segons les dades analitzades, podem concloure que la influència del citilab de Cornellà, en el seu primer any i mig d’activitats està arribant més enllà del barri i la ciutat de Cornellà, i extenent-se no només a l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) sinó més enllà. Que està creant expectatives, i que està contribuint positivament a extendre les oportunitats d’alfabetitzar digitalment a la població tant de la ciutat de Cornellà com de les poblacions de l’AMB i veïnes. En intentar trobar algun patró, hem descobert que no hi ha "anelles" d’influència des d’un centre a una perifèria com intuïtivament s’esperaria trobar, sinó més aviat nodes o zones d’influència amb població que comparteix similituts sociodemogràfiques. La simple distància i els medis de transport, doncs, ajuden a inscriure’s al citilab però quan la decisió d’inscriure’s ja s’ha pres.

Queda pendent veure com, a través del temps, s’ha anat configurant i ha evolucionat aquesta influencia del citilab en l’AMB i fer projeccions. A partir d’aquí, tindrem prou operativitzada la variable distància per creuar-la, per exemple, amb l’assistència a cursos, actes i esdeveniments, participació en xarxes socials i laboratoris ciutadans, etc. I acabar d’anar completant la visualització de la reacció dels ciutadans davant d’un equipament com el citilab. Hi ha molta feina a fer i moltes dades a analitzar. El citilab és un projecte obert que necessita conèixer-se a sí mateix per avançar en la seva missió de contribuir al foment de la societat del coneixement. L’explicació de la conducta espacial és un pas endavant en aquesta direcció.

 

NOTES:

1 En aquest punt entenem, i de fet, així succeeix, que el nombre de socis i així com la seva procedència geogràfica, es reprodueixen de manera proporcional en aquells que realment estan fent ús de les instal·lacions i serveis, és a dir, els que podríem anomenar usuaris de facto. Això té sentit perquè hi ha una correlació que hem comprovat a través de l'enquesta d'usuaris i la base de dades del citilab.

2 Donem el nostre més sincer agraïment a l'Ajuntament de Cornellà per la seva col·laboració a l'hora de facilitar la tasca d'investigació facilitant-nos dades.

3 Per més informació veure la llegenda adjunta al plànol.

4 Dades obtingudes a partir del fitxer de socis del citilab i de les facilitades per l'Ajuntament de Cornellà.

5 Les dades que es presenten són les recollides fins el 8 de Juliol del 2009 a través del fitxer de socis del citilab.

6 Dades obtingudes a partir de la base de dades del centre.

7 La zona de la Fontsanta és una part de la totalitat del barri Fontsanta-Fatjó i comprèn el territori existent entre la Carretera de Sant Joan Despí, el Carrer del Tarragonès, el carrer Priorat i el límit amb el municipi de Sant Joan Despí.

8 Dades referents al Padró Continu 2006 i del Cens de Població i Habitatge 2001.

9 Els habitants de la Fontsanta que no tenen títol de batxillerat o cicle de formació professional representen un 83,70% sobre el total de la població de la Fontsanta.

10 En aquest punt cal recordar la diferència entre Socis i Usuaris de facto.

11 Enquesta feta als usuaris.

12 Segons dades sobre l'enquesta d'usuaris del Citilab.

Bibliografía/Referencias



Reconocimiento - Nocomercial - CompartirIgual (CC-by-sa 3.0 o cualquier otra posterior)