IV Congreso de la CiberSociedad 2009. Crisis analógica, futuro digital

Grupo de trabajo C-18: Moviments socials i xarxes tecnològiques

L'experiment citilab i la innovació social. El cas del citilab de Cornellà

Ponente/s


Resumen

Cap a on estan evolucionant els sistemes de R+D+i? S'estan obrint a la participació? Fins ara, en el model dominant de la triple hèlix no es parlava de ciutadans sinó d'usuaris o de consumidors1. En aquest model, les empreses introdueixen nous productes o serveis en el mercat de consum i els consumidors consumeixen els productes (o els "resultats" de la innovació econòmica). Què passaria si les persones participessin activament en el sistema d'innovació? Contribuiria la seva participació a enriquir , o afegir valor a, la cadena del coneixement? L'experiència dels Living Labs2 i dels usuaris líders (lead users)3 sembla confirmar les avantatges d'obrir la innovació (open innovation)4 a la participació activa dels usuaris de productes de consum5. Es podria extrapolar aquest fenomen empresarial a la ciutat? Tindria sentit fer participar als ciutadans en els processos d'innovació de la ciutat? I, suposant que tingués sentit, com s'aconsegueix fer participar als ciutadans en aquest tipus de millores? Es podrien crear les condicions per transferir coneixements dels ciutadans a les ciutats?

Cornellà és una ciutat que l'any 2003 també va voler participar d'aquest propòsit6. Com a ciutat s'ha implicat en el sistema d'innovació i ha fet una inversió econòmica per crear una entitat nova a la que ha anomenat citilab. El citilab és un instrument dissenyat per contribuir a l'alfabetització digital, crear i crear xarxes i laboratoris de ciutadans que facilitin la generació, exploració i transferència de coneixement del ciutadà a la ciutat. El cas d'àrees metropolitanes com Barcelona, Helsinki, Amsterdam o Ljubljana permeten observar com els governs locals en la societat del coneixement es comencen a implicar en temes de R+I+i, fins ara responsabilitat de les regions i estats. En aquest context, el cas del citilab de Cornellà planteja un interessant estudi de cas. Com contribueix la seva experiència a incrementar el dinamisme dels sistemes de R+D+i a nivell local? Què aprenem sobre l'evolució dels sistemes de R+D+i quan observem iniciatives de govern locals quan tracten d'institucionalitzar laboratoris ciutadans?

Contenido de la comunicación

Introducció

A darreries d’abril del 2009 al citilab de Cornella van encarregar a investigadors de la Universitat de Columbia (Dr. David Stark i Dra. Monique Girard del Center on Organizational Innovation) i de la Universitat de Barcelona (Dr. Jordi Colobrans i Mireia Yter del Dept. de Sociologia i Anàlisi de les Organitzacions) un estudi etnogràfic que contribuís a una major comprensió del Citilab com a laboratori ciutadà1. Els equips es van dividir la feina. Columbia es va centrar més en els aspectes interns de comunicació interna del citilab com a organització, i Barcelona va obrir dues línies: impacte del citilab en l’entorn urbà més immediat i, el que presentem en aquesta comunicació, l’encaix del projecte citilab dins del sistema català de R+D+i. La recerca finalitza el maig del 2010. Som just a la meitat de la recerca. El que presentem en aquesta edició del Congrés per la Cibersocietat, doncs, és un estat de la reflexió sobre la qüestió de l’encaix del citilab en el context del sistema català d’innovació. Aprofitem l’oportunitat que brinda aquest congrés per obrir la recerca i compartir els coneixements tenint en compte la informació que hem estat recollint i elaborant fins a finals de setembre del 2009.

Antecedents de l’estudi. Per part del grup de la UB, l’interès pel cas citilab procedia de l’experiència en un projecte europeu anterior, EURODITE (2005-2010)2, liderat des de la Universitat de Birmingham i que aplega 25 grups de recerca de diferents països. Catalunya ha estat participant des dels seus inicis en aquest macroprojecte europeu a través de l’IGOP, UAB3. Des del projecte EURODITE s’han estat investigant les dinàmiques de coneixement a nivell regional. El treball de camp realitzat en el projecte EURODITE-Catalunya ha estat analitzat el sistema català de R+D+i tot posant l’èmfasi en el paper dels Parcs Científics i en el sector estratègic de les biotecnologies. Catalunya ha estat tractant de posicionar-se estratègicament dins de la UE com a regió generadora de coneixement a baix cost. Ha estat construint el seu sistema de R+D+i seguint el model de la triple hèlix4, és adir, tractant d’articular la relació entre la industria, l’acadèmia i l’administració. En la lògica de la triple hèlix la universitat genera coneixement, els parcs científics el transfereixen a l’empresa i l’empresa l’explota5. En aquest model, el ciutadà no hi és present ja que representa un paper passiu com a consumidor més o menys responsable. És a dir, en aquest model el ciutadà és interpretat com a un usuari o consumidor que consumeix passivament els resultats de la innovació. El discurs és conseqüent amb la definició d'innovació utilitzada en el Manual d’Oslo6 de referència on s’explica que el procés d’innovació conclou en el moment que els nous productes o serveis s’introdueixen en el mercat. Aquesta definició indica que el procés de producció s’enten ben separat del procés consum. No es concept que l’usuari pugui participar en el disseny, per exemple, d’un servei o d’un producte com estem observant que fan a través dels Living Labs. Des del grup d'EURODITE ens preguntàvem: Com podia ser que el ciutadà, destinatari final de tot aquest esforç, no estigués més present en el sistema d'innovació? On era? A Catalunya, primer, l’Acord Estratègic7, i el Pla de Recerca i Innovació8, i després el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació9 no contemplaven que el ciutadà pogués organitzar-se de manera significativa per a participar activament i contribuir a dinamitzar el sistema d’innovació, tot i que el terme “participació” ja s’havia introduit com, en el seu moment, es va introduir el terme “innovació” associant-lo a la recerca i, més endavant, el de la “internacionalització”.

La recerca d’EURODITE també va permetre observar que en el desenvolupament del sistema català d’innovació, Barcelona i la seva àrea metropolitana (AMB) mostraven un dinamisme positiu en temes d’innovació. L’AMB havia dissenyat un pla estratègic10 i contribuir com a ciutat en el desenvolupament del sistema de R+D+i regional. Aquesta conducta era força innovadora en l’àmbit de l’administració local. A Barcelona el seu ajuntament estava invertint per crear oportunitats d’innovar11. El cas de Barcelona, doncs, demostrava que no només les regions podien ser innovadores sinó que també ho podien ser les àrees metropolitanes. L’AMB s’havia adonat de la importància estratègica de connectar l’escala regional amb la local en temes de R+D+i. I ho va fer inspirant-se en el mateix model que feia servir la regió, el de la triple hèlix.

El ciutadà com a nou element del sistema d’innovació

En l’escala local, però, la triple hèlix es trobava que havia hi havia un nou element, el ciutadà i les xarxes de ciutadans digitals que s'estaven formant (vegeu el primer Congrés de Global Community Networking, Global CN 2000, celebrat a Barcelona)12. El ciutadà és, per definició, quelcom més que un mer consumidor o usuari de productes13. Era possible integrar el ciutadà com a un agent actiu en el sistema d’innovació? En deixar de parlar d’usuaris i parlar de ciutadans la innovació ja no era la mateixa. De quin tipus d’“innovació” s’estava parlant? Quin significat tenia el terme “innovació” quan s’aplicava a l’escala local? No era una innovació només orientada al foment de la competitivitat, de l’esperit emprenedor o la creació d’empresa i la innovació dels vivers d’empresa (innovació econòmica)14, sinó i també a la millora de la cohesió social i a facilitar la governabilitat.

En aquest context, les xarxes de ciutadanes havien estat adquirint una especial rellevància. I Ia ciutat de Cornellà reunia unes característiques particulars. L'any 1997 s'havia fundat l'associació CornellaNet15 , una xarxa ciutadana inspirada en altres xarxes ciutadanes d'arreu de Catalunya i el món, que va esdevenir la plataforma que va impulsar el projecte del citilab a Cornellà. La ciutat va prendre una decisió i va invertir en crear oportunitats per a la innovació social. Es va crear una fundació: La Fundació per la Societat del Coneixement i es va dissenyar un instrument, un citilab (un laboratori ciutadà). És cert que l’expressió “innovació social” encara no estava prou definida, però l’experiència prèvia amb els telecentres16 i els Living Labs feia pensar que hi havia garanties d'institucionalitzar els iutadans digital innovadors. A partir d’aquí emergia un nou tipus d’entitat fins ara desconeguda, un instrument que tenia per missió el foment de la societat del coneixement amb la intenció final de crear oportunitats per a afavorir la participació dels ciutadans digital en els processos de millora de les ciutats, els citilabs .

Amb aquest cas s’estava obrint un espai nou. Era possible establir mecanismes per generar coneixement des de la ciutadania i transferir-lo a les ciutats? A través de la xarxa de parcs científics a Catalunya havíem vist com s’estan creant les condicions per facilitar i dinamitzar la transferència de coneixements des de la universitat a l’empresa. Era possible institucionalitzar la transferència de coneixements del ciutadà a la ciutat? S’estava trobant una manera d’incloure els ciutadans com a agents actius ens els sistemes d’innovació? Estàvem davant d’una nova necessitat? Podrien complir els citilabs a Catalunya aquesta funció? Per conèixer la resposta s’havia de provar. Calia, per tant, fer un experiment que permetés contrastar la hipòtesi de disseny que es plantejava amb l’experiment citilab. Si l’experiència resultava positiva, es demostraria que la implicació de l’escala local en el sistema d’innovació podria contribuir al dinamisme dels sistemes de R+D+i? I, per tant, que també era possible alinear l’escala local amb la regional, la nacional i l’europea. Cornellà, doncs, una ciutat de poc més de 85.000 habitants i una superfície de gairebé 7 km2 acabava de fer una aposta d’un gran calat. La hipòtesi que plantejava l’experiència del citilab era la hipòtesi sobre un dels futurs possibles dels sistemes d’innovació en una societat democràtica, complexa i dinàmica com la que s’està intentant construir a la UE. Si l’operació sortia bé, el cas de Cornellà potser esdevindria un referent a l’hora d’impulsar altres iniciatives semblants.

Què són els citilabs i quin podria ser el seu paper en la societat del coneixement?

La paraula citilab no s’hauria d’interpretar com el nom d’una instal·lació sinó com a el nom que designa un tipus d’instal·lació concreta. La paraula citilab no s’ha d’escriure en majúscula perquè no és un nom propi. La majúscula només s’aplicaria en el cas d’usar la paraula citilab com a marca. De citilabs, de moment, només n’hi ha un, el primer, el citilab de Cornellà, això pot induir a confondre un nom comú amb un nom propi. El citilab de Cornellà es l’instrument que fa servir la ciutat de Cornellà a través de la Fundació pel Foment de la Societat del Coneixement per a alfabetitzar digitalment i capacitar als ciutadans en el sistema de coneixements característic de la societat del coneixement, per dinamitzar les oportunitats que ofereixen les TIC i per, a partir d’aquí, incentivar la participació dels ciutadans en els afers de la ciutat.

En la societat del coneixement, el citilab de Cornellà està facilitant el procés de socialització de les TIC i contribuint a crear una cultura digital. Aquí, l’expressió “cultura digital” s’ha de llegir en dos sentits, en el de la definició antropològica del concepte de cultura, és adir, com a sistema de coneixements que permeten a les persones interpretar les seves experiències [mediatitzades per les TIC]. I com el coneixement dels objectes i relacions nous generats a partir de la convivència amb les TIC i la gent que les usa17. La societat del coneixement està possibilitant experiències noves. La cultura digital ajuda a interpretar-les i fer-les significatives a les persones que viuen en la societat digital. En aquesta línia, el citilab de Cornellà promou tant projectes d’inclusió com de lluita contra l’exclusió digital o de prevenció de riscos d’exclusió.

Què fan i què voldrien fer els citilabs ideals?

Donat que el citilab de Cornellà és un treball que progressa i, per tant, que s’està redefinint en funció dels esdeveniment, descriure el citilab és un exercici de negociat entre la realitat i el disseny. Com a servei, el citilab de Cornellà té una línia de divulgació (fulletons, revistes, web, etc.), una d’educació en cultura digital (coneixement d’Internet, d’aplicacions pròpies del web 2.0, d’aplicacions de programari lliure, etc.), un altre d’actes i esdeveniments (com les Jornades UrbanLabs sobre tecnociutadania i tecnoinnovació) i que permeten accedir a noves experiències mediatitzades per les TIC (com el Dia de l’Scratch) o derivades del seu impacte (com el Festival Breakout a Cornellà).

Aquests tipus d’accions de sensibilització, formatives i de capacitació en matèria de TIC haurien de servir, idealment, per preparar a aquests ciutadans per al següent pas, el de ser creatius fent ús de les TIC que han après a usar (p.e. al MediaLab) i el de ser pro actius a l’hora de mirar i repensar la ciutat on viuen (p.e. en el cas del SeniorLab). Per assolir aquesta fita d’aprofitament dels coneixements i tecnologies adquirits, el citilab de Cornellà ha creat una sèrie de “laboratoris ciutadans” com són el l’EduLab, l’UrbanLab, ExpoLab, DonaLab, etc. dissenyats per aprendre i aplicar coneixements. El citilab de Cornellà es troba en aquest moment evolutiu. Fins aquí ha arribat el citilab de Cornellà en els seus encara no dos primers anys d’activitat.

El següent que s’està fent al citilab de Cornellà és acabar de consolidar les àrees obertes i acabar d’impulsar i lligar l’espai de recerca derivat de l’activitat dels laboratoris ciutadans. És un dels passo més difícils i, per tant, decisiu de l’experiment citilab. Serà possible articular de manera eficient la transferència de coneixements dels laboratoris ciutadans finalment a la ciutat? En l’agenda del citilab hi ha la necessitat de reforçar la col·laboració amb les universitats per donar recolzament als grups de recerca i, a partir d’aquí, establir uns mecanismes per enriquir el coneixement generat en el decurs d’aquestes recerques realitzades pels ciutadans i acompanyades per professionals. Finalment, establir uns mecanismes per transferir aquests coneixements enriquits a la ciutat i fer el seguiment del destí d’aquest coneixement generat, enriquit i transferit. Després, la ciutat, hauria d’analitzar les propostes de canvis i millores a la ciutat i decidir si inicia, o no, un procés (que podria ser igualment participatiu) de canvi. Si, al capdavall, es produís aquest canvi es podria dir que hi ha hagut una “innovació”. En aquest cas, una innovació social. És a dir, la ciutat hauria rebut un retorn de la seva inversió. Si fos així, l’experiment citilab, que hauria funcionat com a una prova de concepte (prove of concept) i, per tant, podria esdevenir una lliçó apresa (lessons learned) bona per a pensar la realitat d’altres ciutats que comparteixin una vocació innovadora semblant.

En aquest procés seria molt interessant dissenyar un sistema d’avaluació amb uns indicadors molt clars que permetessin observar i fer el seguiment de les actuacions realitzades i justificar els usos del diners públic invertit en aquest tipus d’instal·lacions i demostrar com es recuperen en forma de valor afegit per la societat (innovacions socials).

La complexitat dels citilabs

Com a organització, el citilab de Cornellà ha esdevingut en poc temps una realitat complexa. En el decurs de la nostra recerca hem identificat fins a 8 facetes actives del citilabs en el citilab de Cornellà.

  1. El citilab-telecentre (accés a la tecnologia informàtica, connectivitat, etc.)

  2. El citilab educatiu i dels cursos de formació (accés als coneixements per fer us de les TIC)

  3. El citilab de les activitats i esdeveniments (Divulgació de la cultura digital)

  4. El citilab de les xarxes socials (creació de relacions mediatitzades per les TIC)

  5. El citilab dels Laboratoris ciutadans (generació de coneixements)

  6. El citilab dels grups d’innovació (creativitat i transferència de coneixements)

  7. El citilab de la recerca sobre el fenomen citilab (R+D+I del propi citilab)

  8. El citilab-organització

Part de la complexitat de la gestió del citilab procedeix de trobar la manera d’ajustar les diferents veus i interessos de cada un d’aquests citilabs que conviuen en el mateix edifici i projecte. Cada una d’aquestes facetes té uns valors, trets i expectatives característics que, de vegades, poden resultar eventualment antagònics entre ells o amb la hipòtesi citilab.

El citilab, doncs, és un projecte jove, en construcció, que evoluciona molt de pressa, que procura ser tant flexible,obert i dinàmic com el ritme dels esdeveniments li permeten. A diari negocia amb una gran càrrega d’incertesa, desorientació i alta fragmentació. El citilab es redescobreix a sí mateix per moments. Està creixent i buscant maneres de consolidar-se i encaixar la seva aportació en els sistemes de R+D+i. Arrel d’aquesta condició de pioner està experimentant les complicacions pròpies de l’obertura d’un nou espai en un sistema que ja està molt carregat d’elements i lligat a una trama de condicions econòmiques, polítiques i socials que en la societat del coneixement i la tendència globalitzadora són cada vegada més complexes. A cada nova experiència tendeix a repensar-se de nou, a redissenyanr-se. Les activitats, programes, previsions i projectes es plantegen tenint en compte una informació disponible en un moment donat s’han de revisar. S’han de revisar a mesura que s’introdueix nova informació que enriqueix la comprensió del fenomen citilab, llavors, el disseny anterior perd intensitat de significat i demana una nova actualització. Cada canvi que s’introdueix afecta a la resta i obliga a reorganitzar-lo. I això és molt esgotador pel sistema perquè fa difícil d'institucionalitzar solucions i procediments, i, per tant, fa complicat consolidar una cultura organitzativa. La situació és d’una incertesa continua dins d’un ordre emergent. Aquestes incerteses formen part de l’experiment. Són aquesdes les circumstàncies de les organitzacions innovadores?. Stark (2009) destaca la necessitat (i dificultat) de mantenir una certa fluidesa organitzativa en tota organització que vulgui ser realment innovadora. I aquest sembla ser el cas del citilab.

Des del citilab de Cornellà es gestionen molts i diversos projectes18 que, de vegades, fan de mal encaixar els uns amb els altres perque no acaba de quedar del tot perfilada la seva aportació dins d’una lògica de la transferència de coneixements del ciutadà a la ciutat. En canvi, tenen més sentit des d’una lògica de l’experimentació que sap que ha està investigant la maneres eficients d’articular un sistema de coneixements que inclogui l’educació, la divulgació, la recerca i, finalment, la transferència. Des d’aquesta lògica de l’experimentació es tantegen i exploren maneres de trobar un encaix no tant “definitiu” com cada vegada més “convincent” i, per tant, menys esgotador i més facilitador de processos . El citilab de Cornellà contínuament busca l’equilibri entre el rigor i la imaginació, entre la difusió i la innovació, entre la dependència i la autonomia.

Com haurien de funcionar els citilabs ideals? El model citilab

De moment només comptem amb el cas del citilab de Cornella i estem generalitzant a partir de l’únic cas que tenim. Sabem que és arriscat, però, a manca de perspectiva comparativa, ara per ara és tot el que podem aportar. Aquesta reflexió s'inspira en un ideal d’aquest cas particular. L’experiència i el temps ja ens ajudaran a ajustar el disseny i a fer-lo més eficient.

En aquest disseny, el citilab un cop instal·lat en la ciutat obre les seves portes als ciutadans i inicia un procés de comunicació i diàleg amb ells que hauria de fer atractives les seves instal·lacions, activitats, ofertes formatives i projectes. Els ciutadans informats del que inicialment podien fer en un o amb un citilab a la ciutat s’acosten al citilab per conèixer el tipus de relació que poden establir amb ell. Paral·lelament, els ciutadans haurien de poder proposar coses a fer al citilab. Caldria fer una consulta sistemàtica tant als ciutadans en general com al teixit associatiu, escoles i institucions relacionades amb el benestar, la qualitat de vida i la cohesió social en general per descobrir què podrien fer amb un citilab. La consulta s’hauria d’estendre a les empreses locals i a l’ajuntament. El diàleg entre els diferents agents de la ciutat hauria d’obrir oportunitats de col·laboració que es traduïssin en projectes que, al capdavall, contribuïssin a la millora i creixement de la ciutat; és a dir, el retorn de la inversió realitzada en aquesta instal·lació.

En aquest esquema, el citilab s’acosta al ciutadà i, de resultes, el ciutadà s’acosta al citilab. Quan el ciutadà esdevé soci del citilab, accedeix a una sèrie d’equipaments i serveis. El període de formació hauria de servir per capacitar-lo en l’ús de les TIC, per crear xarxes de col·laboració entre els seus companys dels cursos, activitats i experiències, i els socis del citilab, o animar-lo a participar activament de les ja existents i, des d’aquí, tenir l’opció d’incorporar-se a projectes orientats a generar coneixements per la ciutat o proposar-los ell o les xarxes en la que s’incorpori. En iniciar un projecte, els investigadors del citilab proporcionarien els recursos i els coneixements de suport i seguiment necessaris per a dur a terme aquestes recerques. Les recerques dels ciutadans estarien acompanyades per investigadors professionals. Un cop realitzada la recerca el coneixement resultant de la recerca s’examinaria i exploraria per veure com es podria transferir a la ciutat i contribuir a millorar-la. El ciutadà hauria de tenir l’ocasió de participar d’aquest procés. De la mateixa, i donat el cas que el projecte de canvi s’executés, participar de la seva implantació. Tota aquesta tasca hauria de ser observada, monitoritzada i documentada per a poder fer el seguiment integral de l’origen i el destí final dels coneixements. Uns coneixements seran fructífers i conduiran de manera efectiva a la innovació social mentre que uns altres incrementaran cada vegada més l’experiència dels participants. En qualsevol cas, sempre s’estarà avançant en el foment de la societat del coneixement.

Aquí aniria bé fer un incís terminològic. Els termes relacionats amb la innovació, el coneixement i la creativitat acostumen a ser difícils de comunicar. Intentarem clarificar una mica aquesta terminologia. El citilab és un instrument que s’utilitza per facilitar la transferència de coneixement del ciutadà a la ciutat. Per tant, per entendre el fenomen del citilab no només hem d’entendre l’evolució de l’instrument (l’organització) sinó el dinamisme del coneixement amb el que es relaciona (les dinàmiques del coneixement). La UE, els estats, les regions i els municipis s’han d’alinear en temes d’innovació. Aquest coneixement circula entre els diferents agents i s’enriqueix (o empobreix) segons la qualitat de les interaccions dels agents amb el coneixement. Aquí tenim un problema amb les categories per explicar les dinàmiques del coneixement. Una manera d’organitzar els termes es distingint tres itineraris: El coneixement s’adquireix i s’usa. El coneixement es genera, s’explora i s’explota. I el coneixement es transfereix i s’aplica. Vegeu més avall el mapa de termes i expressions.

Els ciutadans adquiriran i usaran coneixements perquè el citilab els haurà ofert equipaments, divulgació i alfabetització en matèria de cultura digital. Per poder transferir coneixement del ciutadà a la ciutat, primer s’haurà hagut de transferir coneixement al ciutadà perquè es faci seu un tipus de coneixement bàsic. En fer-se’l seu, l’usarà.

En fer-ne ús podrà generar coneixement nou. Aquest coneixement nou sortirà de l’aplicació d’aquest coneixement prèviament adquirit en l’etapa de divulgació i educació. Aquest coneixement surt de l’experimentació, de la creativitat i de la recerca en posterioritat a l’adquisició del coneixement. Un cop s’obtingui aquest coneixement (un coneixement en brut), caldrà destil·lar-lo i adequar-lo per fer-lo profitós. Llavors, el coneixement generat s’haurà d’explorar i examinar. En aquest procés, el coneixement generat s’enriquirà. Un cop enriquit estarà en condicions de ser explotat, en aquest cas, per les ciutats.

El coneixement generat i enriquit serà un coneixement creat. Aquest coneixement són propostes a les ciutats. Caldrà transferir aquest coneixement perquè passi del citilab a les ciutats, i, donat el cas, les ciutats iniciïn processos de canvi.

I de què parlem en parlar de participació dels ciutadans en el sistema d’innovació? Seguint la lògica de les dinàmiques del coneixement anterior, els ciutadans a través del citilab haurien de poder participen idealment de tres maneres: en les dinàmiques de generació de coneixement, en l’exploració i en la implementació. El primer tipus de participació es possible a través dels laboratoris del citilab. La participació en la transferència hauria de ser un requisit. Els que han generat coneixement han de poder dialogar amb els que contextualitzen, ordenen i enriqueixen les idees original. En el cas que la proposta esdevingués un projecte de ciutat, aquests mateixos ciutadans haurien de poder seguir interaccionant amb la idea, ara enriquida i convertida en un pla d’implementació, per poder tenir una visió de conjunt del procés i aprendre de les prolongacions que van desencadenar en generar el coneixement. Es tracta de valorar l’efecte de la cooperació i de, en tenir la visió de tot el procés, de seguir formant a aquests ciutadans perquè, la propera vegada que facin recerca, la facin coneixement els mecanismes a través dels quals una idea original arriba a provocar un canvi.

Reptes dels citilabs

No caldria repetir que una cosa és dissenyar un citilab, l’altre implementar el seu disseny i l’altre el resultat final del diàleg entre el desig i la realitat. El disseny, però, és important que estigui el més definit possible perquè assenyala el marc de les aspiracions del projecte i ajuda a contrastar les idees amb les experiències. Sense un citilab ideal no hi pot haver diàleg entre el que podrien i el que poden ser les coses.

Hores d’ara, pel que hem estat veient, un dels grans reptes al que s’enfronten el citilab de Cornella és la creació d’una cultura organitzativa que permeti no només generar coneixements sinó articular la seva transferència de manera efectiva. En aquest sentit, cal també, trobar la manera d’establir canals formals amb l’administració local que asseguri el diàleg entre el que es podria fer i el que estratègicament caldria fer.

L’altre és vincular el citilab als ciutadans i establir canals de comunicació amb el teixit associatiu de la ciutat. D’una banda, caldria animar més als ciutadans a vincular-se al citilab (atreure socis potencials), trobar l’ancoratge entre els grups de formació i la creació i dinamització de xarxes socials (creació de vincles personals entre els socis), dinamitzar els laboratoris i fer recerca (generar coneixements), potenciar i dinamitzar els grups d’innovació (creativitat) i definir els processos de valoració del coneixement (enriquiment) i transferència. I, de l’altre, racionalitzar els itineraris i dinàmiques que permeten que circulin els fluxos de coneixement de la ciutat a la ciutat passant per la contribució del citilab.

És clar, però, que la darrera paraula la tenen els ciutadans que participaran o no només en funció de la conveniència estratègica que podria tenir la seva col·laboració per la ciutat, el citilab i el sistemes de R+I, sinó dels seus interessos personals i col·lectius. ¿Són els ciutadans qui volen participar activament en aquests processos? La pregunta no és gens trivial. ¿Tenen motius suficients per voler participar en el creixement econòmic del país? ¿Podrien fer-ho amb totes les conseqüències d’un projecte d’aquesta envergadura? ¿Com esvairan el dubte de si aquesta invitació a participar en l’enriquiment de la cadena de valor del coneixement els ve d’alguna manera suggerida des de l’estratègia de la competitivitat i la de la governabilitat per bé que il·lustrada des de la retòrica de la justícia social, la societat del benestar, la qualitat de vida, etc.? Aquesta participació dels ciutadans no contempla la remuneració pecuniària directa, sinó remuneracions socials i salaris psicològics (creixement personal, vinculació a projectes, suport a iniciatives, satisfacció personal, etc.); és a dir, que participar no suposa ingressos econòmics al participants i, en canvi, pot tenir la percepció que el seu esforç segueix mantenint activa i dinàmica una cadena de valor on hi ha agents que sí actuen és perquè la seva actuació genera moviments comptables. La separació entre economia i societat instaurada arrel del Tractat de Roma (1957) i visible en la Cimera de Lisboa (2000) és una condició estructural que, precisament, fa difícil la participació. L’experiment citilab, doncs, també és un experiment en relació a la possibilitat d’experimentar un canvi en la cultura dominant, reduir la distància conceptual entre els afers econòmics i els socials.

Conclusió

El citilab ha assumit uns reptes d’envergadura perquè la seva presència i el seu programa plantegen canvis en la manera de relacionar el ciutadà i la ciutat, en la manera d’alinear les estratègies regionals, nacionals i comunitàries de R+D+i, i, a darrera instància, canvis culturals que conviden a repensar la relació entre economia i societat a la UE i especialment als països d’influència llatina.

D’altra banda, organitzativament, per a fer efectiva la transferència de coneixements s’hauria d’institucionalitzar, és dir, convertir en cultura (que els processos siguin coneguts, compartits i previsibles per tots els agents). I cal que aquesta comunicació es racionalitzi i s’integri en el sistema d’innovació local en forma d’hàbit. Si això es produís resoldríem part del problema de definir què vol dir cultura de la innovació [social] des de la perspectiva de la ciutat: uns processos coneguts i utilitzats habitualment per uns agents que permeten incrementar el dinamisme del sistema d’innovació tot institucionalitzant la participació dels ciutadans amb la ciutat i establint les vies de comunicació i diàleg entre els agents implicats.

El citilab de Cornellà, doncs, és un projecte ambiciós que, de confirmar la seva hipòtesi, pot acabar contribuint de manera efectiva a millorar el sistema de R+D+i. Com en tot experiment, cal tenir paciència, cal fer, esperar, observar i aprendre.

Com a reptes immediats, el citilab de Cornellà ha de solucionar el problema de l'encaix entre les activitats divulgatives i educatives amb la creació i participació en els diferents laboratoris. A continuació, definir i organitzar molt bé els processos de generació de coneixement, transferència, i finalment, trobar la manera d’institucionalitzar la comunicació entre el citilab.

Per tant, i a la llarga, una xarxa de citilabs, en una societat democràtica i participativa, i en el context de la societat del coneixement, ofereix teòricament un interessant ventall de possibilitats. Connecta la ciutat amb la ciutadania, institucionalitza un canal de recollida i anàlisi d'informació sobre les problemàtiques de la ciutat i, a la vegada, proporciona i coordina recursos humans que s'impliquen amb les administracions local generant i transferint coneixements a la ciutat. Però això és una hipòtesi que s’ha de validar, i el citilab de Cornellà és l’experiment que ha de permetre validar aquesta hipòtesi, la hipòtesi citilab.

Si es demostra que és possible implicar als ciutadans de manera activa en la societat del coneixement i que la participació de la ciutadania en els sistemes d'innovació contribueix a la innovació social, una futura xarxa de citilabs podria contribuir positivament al desenvolupament i creixement econòmic local i, per extensió, contribuir al desenvolupament regional, nacional i europeu. Si això es demostrés, el seu paper clau consistiria en dinamitzar els agents i els recursos locals sense perdre de vista la europea (Agenda de Lisboa, 2000) i fins i tot la global (Agenda de la Globalització, Dubai, 2008). D'aquesta manera podríem entendre una mica més el sentit de l’expressió “accions locals amb impacte global”. I, si això fos així, el citilab esdevindria un argument vàlid per plantejar amb el suport d’evidències les avantatges d’afegir una quarta “pala” a la “triple hèlix” i tindríem un sistema de R+D+i en forma de “quatre hèlixs”. Si el ciutadà en una societat democràtica i oberta ha de ser el beneficiari final de la innovació, els ciutadans actius (participatius) haurien de tenir no només moltes coses a dir, sinó i també tenir l’ocasió de dir-les, els canals per expressar-les, la garantia de que es tindran en compte, la possibilitat de seguir participant en el procés d’innovació i el reconeixement de la seva participació quan la innovació social s’hagi consumat.

Per tant, els citilabs s’han d’entendre com un model ideal, un disseny cultural. Segons com s’interpreti aquest tipus d’entitat es pot incloure dins del gènere d’utopies que la societat il·lustrada havia estat plantejant (amb els socialistes utòpics, per exemple) en transformar-se les estructures degut a l’evolució dels sistemes de producció, distribució i consum. D’aquí a un temps podrem veure com la interacció entre el disseny i la realitat configuren, o no, i de quina manera, noves oportunitats per progressar en la societat del coneixement.

NOTES:

1 “Citilab-Cornellà: engaging citizens as innovators. An experiment in emergent collaborative design”

2 EURODITE Project: Regional Trajectories To The Knowledg Economy: a Dynamic Model. Integrated Project Sixth Framework Programme Priority 7: Citizens And Governance In a Knowledge Based Society. Project No: 006187 (http://www.eurodite.bham.ac.uk)

3 Sota la direcció del Dr. Joan Subirats (UAB). Equip investigador Dr. Jordi Colobrans (UB), Dra. Raquel Gallego (UAB) i Dr. Joan Subirats.

4 Vegeu el treballs de Leydesdorff & Etzkowitz (1996, 1998, 2001, 2003), Etzkowitz & Leydesdorff (2000), Leydesdorff (2001 i 2006) i Etzkowitz (2008)

5 Per al paper dels parcs científics a Catalunya vegeu els treballs de Bellavista (2003 i 2005)

6 Manual d’Oslo a http://213.253.134.43/oecd/pdfs/browseit/9205111E.PDF . Es pot trobar un resum i anàlisi de les novetats de la tercera edició del Manual d’Oslo a Sánchez y Castrillo (2006)

7 Acord Estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana (2005-2007) a http://www.acordestrategic.cat/2005/ i (2008-2011) a http://www.acordestrategic.cat/doc/doc_27532135_1.pdf

8 Pla de Recerca i Innovació (2005-2008)http://www10.gencat.net/pricatalunya/cat/index.htm

9 Vegeu el web del PNRI on s’aplega la documentació del procés a http://www.gencat.cat/diue/departament/pnri/index.html

10 Vegeu el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona a http://www.bcn2000.es/

11 El districte de la innovació 22@ es exemple característic d’aquesta iniciativa (Vegeu http://www.22barcelona.com/)

12 Global CN 2000. Primer Congreso Global sobre Redes Ciudadanas . Construyendo una Internet para los ciudadanos. Barcelona, Noviembre 2-4, 2000 a http://globalcn.tc.ca/barcelona/barcelona-confes/presentation.htm

13Per un debat al respecte vegeu García Canclini (1995)

14 Per exemple bona part de la tasca de Barcelona Activa (www.barcelonactiva.cat/ )

16 Vegeu la xarxa de Telecentres (http://punttic.cat/ )

17 Palfrey & Urs (2008)

Bibliografía/Referencias



Reconocimiento - Nocomercial - CompartirIgual (CC-by-sa 3.0 o cualquier otra posterior)