Sant Feliu de Llobregat: Laboratori de posada en valor de la micro-innovació al teixit productiu del territori

Contenido de la comunicación

I) TERRITORIS, INNOVACIÓ I ECONOMIA LOCAL DEL CONEIXEMENT

La Societat de la Informació és un fenomen complex i extens, amb múltiples derivacions, i molt present en totes les manifestacions que defineixen la realitat de les societats modernes, a les quals altera i per les quals, a la seva vegada, es veu modificada¹.

Les transformacions centrals en aquesta Societat de la Informació i el Coneixement² han suposat revolució tecnològica, terciarització productiva, mundialització econòmica, un procés d’individualització, etc³.

La revolució digital en el sector de les telecomunicacions provoca una transformació accelerada de les Tecnologies de la Informació i de les Comunicacions (TIC) i les seves implicacions s’extenen a tots els àmbits de la vida. La capacitat per incorporar i aprofitar els avantatges que la nova Societat Digital i del Coneixement ofereix constitueix un factor clau pel desenvolupament de l’economia i la societat d’un territori.

Però realment una ciutat o un poble qualsevol pot fer alguna cosa en aquesta context i a principis del segle XXI?

Doncs sí, la globalització no elimina la importància del territori⁴. Al contrari!

Així doncs la Societat de la Informació ha esdevingut un element clau per al desenvolupament dels territoris.

Societat de la Informació? A l’actualitat els ciutadans, les entitats i les empreses han transformat Internet en un espai social, per tant societat de la informació i societat en xarxa.

Són aquests usos socials i econòmics a la Xarxa els que incideixen en els processos de presa de decisió, en les estratègies, en la imatge que tenen de les empreses, del teixit associatiu i de les institucions, i en com els ciutadans esperen comunicar-se i ser atesos.

Per tot això comporta una necessitat de que les empreses, sigui quina sigui la seva escala, adaptin els seus processos i serveis a les característiques d'aquest "nou ciutadà/ana".

I és que, en el nou context, les TIC i Internet esdevenen l’instrument imprescindible per impulsar el nou creixement social i econòmic de la ciutat. Les seves aplicacions i serveis estan destinades a millorar la qualitat de vida del teixit social i a augmentar la competitivitat de les empreses en aquesta economia cada cop més globalitzada. Però cal formar i informar les empreses i les persones perquè tinguin les mateixes oportunitats i evitar, des d’un principi, la possible fractura entre connectats i desconnectats.

Per tant, en el nou context, de mundialització econòmica i globalització, les TIC i Internet esdevenen l’instrument imprescindible, encara que no suficient, per impulsar el nou creixement social i econòmic d’un territori. Les seves aplicacions i serveis estan destinades a millorar la competitivitat de les empreses i la resta d’actors socioeconòmics en una economia cada cop més globalitzada.

Així doncs les noves tecnologies i Internet, fonamentals en la nova economia, transformen aspectes de la vida quotidiana i del teixit empresarial i aporten avantatges significatius per a la societat.

La plena entrada a la Societat de la Informació i el Coneixement ha d’implicar que les ciutats i els territoris passin a ser els àmbits bàsics de referència⁵: la innovació⁶, el coneixement, l’aprenentatge, la seva producció, i el seu creixement, que són la base d’aquesta nova societat, són a la vegada el resultat d’un complex procés de relacions i interdependències entre diferents agents locals.

Això ha fet que, la ciutat, com espai dinàmic on aquests elements tenen lloc, necessiten posicionar-se, definir una estratègia, per a ser plenament competitius en aquest nou entorn⁷. Serà precís no únicament construir les sinergies necessàries per accelerar aquest espai sinó al mateix temps dissenyar i implementar noves eines, recursos i elements de gestió que permetin aconseguir-ho.

Aquest convenciment és el que ha portat a parlar de les ciutats digitals⁸, territoris que recullen una estratègia global territorial d’impuls de l’acció pública en aquesta matèria en tots i cadascun dels nivells del desenvolupament local: social, econòmic, concertació i creació de xarxes, etc.

A mesura que l’ús de les TIC s’intensifica, el seu impacte socioeconòmic augmenta i, per tant, les polítiques i actuacions encaminades a aconseguir la inclusió de tot un territori (teixit social, teixit productiu, etc.) en igualtat de condicions a la Societat de la Informació esdevenen un camp d’actuació prioritari.

En aquest context, les administracions públiques locals tenen la responsabilitat d’impulsar aquest procés d’incorporació efectiva de les ciutats i viles a la Societat Digital i del Coneixement, impulsant actuacions encaminades a lluitar contra l’exclusió digital, així com fomentant la plena participació de les empreses i teixit social local en la mateixa, aconseguint vèncer les resistències i inèrcies culturals pel que fa a l’ús i aprofitament de la tecnologia.

És possible doncs la transformació d’una ciutat per a la seva incorporació a la Societat de la Informació i el Coneixement en tots els àmbits d’actuació de la ciutat i particularment en el del petit i mitjà teixit productiu?

Què pot fer un projecte transversal (municipal o local) de difusió de les TIC per la innovació del teixit productiu del territori?

Passa necessàriament per un procés de transformació cap a ciutat digital?

Si es vol la progressiva implantació de les TIC i Internet a la societat això comporta l’adaptació del teixit econòmic i social de les ciutats a la nova realitat, i en tot aquest procès l’alfabetització i capacitació digital juga un paper cabdal car per vèncer les diverses inèrcies culturals pel que fa a la utilització de la tecnologia. Així com capacitar a les empreses i les persones treballadores, de forma que obtinguin el màxim profit i puguin participar de manera integral en el nou model de societat.

Parlem d’una mena de primers auxilis digitals en forma de capacitació adreçada al petit teixit empresarial per posar al seu abast tant els coneixements més bàsics com les darreres aplicacions tecnològiques amb la finalitat d’augmentar la seva competitivitat, d’aplicar els usos de les TIC i Internet, d’una forma pràctica, a la seva realitat.

I és que d’aquesta manera, no únicament s’evitarà l’escletxa digital que podria separar a les microempreses i pimes que s’han incorporat amb plenitud a la Societat de la Informació de les que no ho han pogut fer; aquesta incorporació de TIC i Internet a la vessant productiva de la ciutat (activitat comercial, industrial, emprenedoria, etc.) també serà una potencial font de riquesa per a les empreses i de qualitat de vida per a les persones treballadores.

Però, a banda de les accions més evidents com la ja comentada d’alfabetització i entrenament digital, la recepta d’aquest procés de canvi també hauria de treballar l’impuls a diverses infraestructures de telecomunicació i connectivitat, la implantació de nous models de competitivitat a través de la concertació local, la potenciació d’una administració oberta orientada a les pimes i micropimes, etc. s’imposa una estratègia de difusió-comunicació i transferència dels casos locals de micro-innovació a càrrec del teixit econòmic i productiu, és a dir, de la seva posada en valor.

En definitiva, un entorn integrat de ciutat, innovació i economia del coneixement.

II)   EMPRESES, MICROEMPRESES I SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

Tal i com hem vist les empreses són actors claus en el marc de la Societat de la Informació.

La pròpia Unió Europea, conscient de les estretes vinculacions entre l’aplicació de les anomenades “noves tecnologies” en les empreses i la competitivitat de les mateixes, s’ha marcat com uns dels seus objectius promoure el desenvolupament i consolidació dels negocis electrònics.

De la mateixa manera, ha assumit la tasca de potenciar la productivitat i el creixement mitjançant inversions en les TICs i la innovació així com en la incorporació de nous models empresarials.

Però què volem dir amb empreses? Les empreses enteses en un sentit ampli, empresaris i treballadors que la composen així com autònoms, microempreses, petit comerç i emprenedors.

Per què?

La casuística ens diu que existeix un perfil d’empresa més permeable a la incorporació dels canvis culturals i tecnològics que comporta la Societat de la Informació. Són les empreses de gran grandària, amb recursos econòmics elevats i pertanyents a sectors vinculats a les TICs, les més dinàmiques a l’hora d’adoptar els esmentats canvis.

Les PIMEs, i especialment les micropimes, en canvi, tenen majors dificultats i barreres, del tipus cultural, econòmic i per falta d’informació i coneixements, que les fa menys propenses a incorporar a la seva activitat i als seus processos les bones pràctiques, l’adaptació, la millora, la innovació i les noves tecnologies.

A Sant Feliu de Llobregat, des del seu projecte municipal de noves tecnologies amb vocació d’una Societat d'Informació per a tots, sempre s’ha treballat l’oferta de serveis als col·lectius i sectors socioeconòmics amb requeriments especials i, sens dubte, el petit teixit productiu ho és.

Però... projectes empresarials i d’empreneduria d’Internet o a Internet?

Si és vol posar l’accent en l’aplicació de les TIC i Internet al món de l’empresa en general, amb una visió intersectorial, com és el cas de programes com PIMESTIC⁹ o projectes com “Sant Feliu Innova”¹⁰, parlarem de projectes empresarials i d’empreneduria a Internet i les TIC. És a dir, d’introduir les empreses tradicionals i/o sense un elevat grau de component TIC, en la seva base de producció o prestació de serveis, a les noves tecnologies i Internet.

Així doncs, amb la finalitat de que les empreses i el teixit productiu local no perdin el tren de la Societat de la Informació i en Xarxa, es fa necessari establir un marc adequat i adoptar les mesures oportunes per minimitzar les barreres anteriorment mencionades, i permetre la incorporació i l’accés de les PIMEs i microempreses a les avantatges derivades de l’adopció de les anomenades “noves tecnologies”.

Per tant ja es veu que caldrà unir les anomenades “noves tecnologies de la informació i la comunicació” i el desenvolupament local, totes dues disciplines cimentades en el coneixement, la innovació i el desenvolupament de programes d’intervenció comunitària basada en els processos d’informació i comunicació pública a un territori.

Així doncs el que volem és una “ciutat digital”? Una “ciutat digital” des del punt de vista del desenvolupament local econòmic? Un territori digital del coneixement on aquest coneixement agregat sigui un vector molt important del desenvolupament socioeconòmic?

Sí, un territori fomentador d’iniciatives i actius econòmics innovadors, dinàmics i implementadors de tecnologies.

III)  PER QUÈ SANT FELIU DE LLOBREGAT?

L’àmbit territorial d’intervenció que analitza aquesta comunicació del IV Congrès de la Cibersocietat 2009 és la ciutat de Sant Feliu de Llobregat¹¹.

Serà aquest un territori de micro-innovació per a mipimes i pimes? I per què voler esdevenir una ciutat digital?

Comencem pel principi.

Sant Feliu està situada en el marge esquerre del riu Llobregat, a uns 18 quilòmetres de Barcelona. El seu terme municipal limita amb els de Sant Just Desvern a l'est, Molins de Rei al nord, Sant Vicenç dels Horts a l'oest i Sant Joan Despí al sud.

És la capital de la comarca del Baix Llobregat (província de Barcelona, Catalunya, Espanya), compta amb una extensió de 11,79 Km2 i és la seu d’un bon nombre de serveis públics d'abast supramunicipal: Consell Comarcal, Delegació de la Cambra de Comerç, Delegació del Departament d'Ensenyament de la Generalitat, Tresoreria de la Seguretat Social, Oficina de Treball de la Generalitat, Centre d’Innovació i Formació Ocupacional (CIFO), etc.

La població és de 43.181 habitants (segons dades del Padró del mes de setembre 2007) i es caracteritza per ser una població jove, el 48% és menor de 35 anys. La població activa és de 21.492 persones (Cens 2001).

La ciutat ha experimentat un important creixement demogràfic fruit dels plans urbanístics que s'han desenvolupat en els últims anys i de l'increment de la immigració.

I com són les empreses¹² de Sant Feliu de Llobregat?

La progressiva industrialització i urbanització de la ciutat, des de la fi del decenni dels cinquanta, han fet minvar l'activitat del sector primari fins pràcticament la seva desaparició, i la indústria i els serveis han esdevingut la seva base econòmica. L’activitat econòmica es troba distribuïda en:

• Sector industrial: 383 empreses

• Sector comercial: 616 empreses

• Construcció: 86 empreses

• Altres serveis: 677 empreses

El sector serveis i comercial aglutina el 73% de l’activitat econòmica, el sector industrial representa el 22%, la construcció se situa en el 5% i la presència del sector primari, pràcticament inexistent, representa el 0,1%.

La indústria local és un sector madur, estable, afavorit per la millora de les comunicacions però molt heterogeni, amb empreses amb una tecnologia i gestió modernes i dimensió relativa important, coexisteixen amb empreses i tallers molt petits, amb una gestió basada en la il·lusió i la voluntat de pervivència (però poc professional) i una manca d’informació notable sobre l’evolució de l’economia, la introducció de les noves tecnologies, l’estalvi energètic, el medi ambient, la seguretat laboral, etc. ja que la seva dimensió no els permet disposar d’especialistes interns o externs en aquests temes.

Al sector serveis, a més dels serveis públics, destaquen activitats immobiliàries, financeres, sanitàries, transport, educació, tallers de reparació, assessories, gabinets professionals, hostaleria, etc, i es pot destacar que és el sector més dinàmic i amb empreses d’una dimensió normalment reduïda, però que poden respondre als canvis de l’entorn i amb necessitat de disposar de molta informació externa però al mateix temps de ser empreses molt flexibles també són febles davant les variacions que es produeixen al seu entorn.

L'oferta comercial la constitueixen comerços de venda al detall i un parell de centres de mitjana superfície. Aquest és un sector amb una activitat diversificada, distribuïda per tot el nucli urbà, però amb importants eixos comercials situats, principalment, als barris Centre, Can Calders i Roses Castellbell. Es pot concloure que aquest sector encara no ha generat una resposta generalitzada d’adaptació i modernització: continua patint les conseqüències dels canvis dels sistemes i mecanismes de compra, de l’obertura dels nous centres comercials i de l’evolució dels gustos del consumidor/a.

En el global històric econòmic es podria concloure que les grans transformacions es van produir durant els segles XIX i XX amb la industrialització, l'arribada del ferrocarril i l'expansió urbanística que van transformar la vila en ciutat.

A l’actualitat el repte col·lectiu és valoritzar l’aposta decidida per la difusió de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i la innovació així com potenciar el desenvolupament econòmic local.

Però per què parlem de totes aquestes variables geogràfiques, demogràfiques, econòmiques, productives... si alguns autors, en un sentit estricte, sostenen que la situació socioeconòmica no forma part en sí mateixa del fenomen que s’ha vingut en denominar Societat de la informació?

Perquè sí constitueix l’entorn i el marc en que aquesta es desenvolupa, condicionant la situació de partida i la seva posterior evolució.

De  la mateixa forma, la necessitat d’impulsar la Societat de la Informació no deriva de consideracions merament tecnològiques, sinó de la incidència positiva que el seu desenvolupament comporta en els aspectes socioculturals i econòmics de la societat, la millora de la qual constitueix la finalitat i objectiu últim de les polítiques adoptades en aquest marc.

Però llavors què la fa diferent? Què la fa especial? En definitiva, per què Sant Feliu de Llobregat?

I per què no? En diverses ocasions ha demostrat vocació capdavantera i esperit emprenedor, i en d’altres ha conjugat tradició i avantguarda.

Aquí van quatre exemples:

- Si estudiem la història del ferrocarril entre Barcelona i Martorell, el segon projecte de desenvolupament ferroviari a la península, tal i com diu Carles Urkiola¹³, es va tractar de la “línia més innovadora construïda a Espanya fins al moment” i va suposar una revolució en les comunicacions, la incorporació de la Comarca del Baix Llobregat a la modernitat i a la revolució industrial. Sant Feliu de Llobregat va saber treure un bon profit, en forma de desenvolupament econòmic i social, d’aquesta infraestructura amb efectes socio-territorials. La recent arribada del Trambaix serà el relleu històric a aquesta primera aportació de valor al desenvolupament econòmic de la ciutat i en la demanda de serveis.

- Un dels motors de l’economia local és el del sector del metall¹⁴ (fabricació d’aixetes, forja, laminació i estampació de metalls, etc.), de fet un dels signes d’identitat de la ciutat ha estat la gran gran concentració d'empreses orientades a la fabricació d'aixetes, o bé que participen en algun dels seus processos de fabricació. Amb el colideratge del CIDEM i el propi l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat es va portar a terme el Pla de dinamització del clúster¹⁵ de fabricants d’aixetes i empreses auxiliars, un pla d’actuació adreçat a recolzar i dinamitzar el clúster dels fabricants d’aixetes sanitàries i d’empreses auxiliars, mitjançant accions estratègiques, que els facilitin la incorporació d’elements de més valor afegit, entre aquests destaquen les oportunitats d’innovació tecnològica, les possibilitats de les aplicacions domòtiques, etc.

- L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat ja fa temps que va identificar les TIC com un sector estratègic, i fins i tot àrea d’excel·lència, per a la ciutat, portant a terme diverses experiències de millora de la qualitat de vida de la comunitat mitjançant el seu apropament a les aplicacions de les TIC i Internet, a més de promoure la generació de projectes locals al voltant d’elles, amb participació intersectorial.

- Sant Feliu de Llobregat tradicionalment ha demostrat una relació intensa amb la cultura en les seves més diverses manifestacions: folklore, tradicions i festes populars, literatura, escultura, pintura, teatre, cinema, arquitectura... però i les noves propostes i conceptes de present i futur com, per exemple, la mirada contemporània a la cultura i el teixit social de la ciutat a la xarxa? Aquests continguts digitals per a l’oci i la cultura a Internet són molt importants ja que comuniquen el que som, fan ciutat. Es pot diagnosticar que la tendència és positiva ja que els continguts digitals locals esdevenen els maons d'una gran ciutat digital que es construeix dia a dia.

Existeix tot un esforç col·lectiu, capitalitzat pel teixit social i econòmic local, per tal de donar presència a l’esfera local a Internet. Des del 2004 el programa municipal d’inclusió social promou, potencia i difon la presència i “fabricació” de continguts digitals locals a la Xarxa amb accions com les dues edicions dels Premis de continguts digitals “Sant Feliu On Line” i el seu estímul de la creació multimèdia i audiovisual, el “Work On Fest” festival en línia de microcurts sociolaborals de Sant Feliu de Llobregat, les dues edicions de la Casa d’Oficis “Sant Feliu Ciutat Digital”, els “InfoOnlines” informatius audiovisuals locals sobre les noves tecnologies i la inclusió digital a la ciutat, el documental “Connectats”, la videoteca a Internet de casos d’èxit local en innovació, el portal del comerç local “Comprem a Sant Feliu”¹⁶, les entrevistes del “Zoom: Gent On Line” fetes a diverses persones de la ciutat en relació a l’ús de les TIC, Internet, el món audiovisual, etc.

Com es pot veure doncs, passat, present i futur orientats a la recerca d’innovació i progrés social i econòmic.

Així doncs es tracta de seguir sent conseqüents amb la voluntat de renovar l’històric local d’apostes decidides, des del territori, per la transformació i dinamisme de ciutat mitjançant la catalització, generació, fixació i capitalització del coneixement, és a dir cobrir el cicle del coneixement a nivell territorial¹⁷.

I com s’articula aquest desenvolupament econòmic i social? Com podem crear un entorn que actuï d’accelerador i catalitzador els processos d’innovació? Estenent la capacitat creativa i innovadora en Internet i les TIC? Adaptant-lo al teixit productiu propi del territori i integrant-se en l’estratègia digital de ciutat? Amb un estratègia tecnològica i d’innovació sistèmica i en xarxa?

L’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat impulsa el programa “Sant Feliu Ciutat Digital”¹⁸, amb l’articulació concreta del projecte “Sant Feliu Innova” adreçada al teixit productiu local, com un projecte de ciutat, que s’alinea i convergeix amb l’estratègia del municipi i seguint un pla únic que intenta aglutinar els esforços de tots els agents del teixit econòmic local implicats en la implantació i desenvolupament de la Societat del Coneixement.

Les seves línies bàsiques es basaran en la capacitació digital intensiva del teixit productiu, en la recerca de l’increment agregat de la competitivitat econòmica local i en la millora de les competències TIC professionals dels treballadors i les treballadores.

En altres paraules, transferir i difondre els diferents aspectes d’Internet i les TIC com innovació a l’abast de qualsevol agent productiu, per petit que sigui.

Mitjançant accions i iniciatives d’innovació de petita escala, però amb potencialitat de recorregut i valor agregat, i aplicables a tota la tipologia d’agents productius, sigui quin sigui el seu sector, recursos, necessitats, grandària o procés a modernitzar.

En definitiva, micro-innovació.

IV) INNOVA “SANT FELIU INNOVA”?

Sant Feliu Innova, “Aplica les TIC al teu negoci o professió”, és el programa municipal de modernització i digitalització del teixit productiu i dels professionals de Sant Feliu de Llobregat.

Hi tenen cabuda els sectors productius que intenten reinventar-se, tant els que centren la seva activitat en àmbits que acaben de néixer com els que tenen la voluntat de convertir aquesta estratègia diferenciadora dels processos d’innovació en la seva forma de treballar.

És a dir, s’encarrega de difondre les experiències de micro-innovació del teixit productiu local (persones emprenedores, comerços locals, micropimes i pimes, autònoms i professionals), de posar en valor els casos d’èxit dels seus components han apostat per les TIC i Internet i de generar transferència i dinàmiques col·laboratives entre els diferents agents econòmics de la ciutat.

Encara que el conformen diversos recursos a Internet orientats a tot el teixit productiu i activitats econòmiques i de desenvolupament local intensives en coneixement com l’espai web, blog i xarxa social a Internet, tot això es complementa amb amb activitats presencials i en línia.

Així doncs, Sant Feliu com a territori de micro-innovació per a mipimes i pimes?

Com ja hem comentat la globalització comporta una major competència entre empreses de diferents territoris i per això Sant Feliu Innova vol defensar un teixit empresarial local que millori els productes i serveis amb la incorporació i aplicació efectiva de “noves tecnologies”.

Així doncs es centrarà en donar suport a la innovació econòmica, fomentant la competitivitat de les pimes i microempreses de la ciutat amb l’aprenentatge i exemplificació dels serveis TIC i continguts digitals de major qualitat i valor afegit, donant assessorament col·lectiu o individual i recolzament formatiu sobre les noves eines i recursos per potenciar el comerç local, possibilitats d’internacionalització i “presència” que la Xarxa posa a l’abast així com el foment de la cultura emprenedora i d’empreses de base TIC.

Per tot això, Sant Feliu de Llobregat incorpora vocació d’impulsar i facilitar la innovació com a factor diferencial i d’èxit per als diferents àmbits econòmics i productius de transformació de la ciutat.

Però com? Únicament recopilant recursos, informació i notícies aplicades a pimes locals? Simplement coleccionant perfils locals innovadors així com casos d’èxit i bones pràctiques en la incorporació d’Internet i les noves tecnologies al teixit productiu de la ciutat? Només disposant d’una marca local de fusió de les TIC, la innovació i l’empresa (comerç, mipimes, emprenedors)?

En primer lloc tenint molt clar que la Societat de la Informació està caracteritzada per concedir a la informació el valor de recurs estratègic i no simplement instrumental. Per això, no s’ha de perdre la perspectiva i no convé oblidar que les infraestructures i les tecnologies constitueixen un element merament instrumental. La clau és la seva aplicació.

La Societat de la Informació tal com es va concebre pel projecte Sant Feliu Innova consisteix en molt més que un canvi tecnològic, i per això, per a la seva caracterització i interiorització es necessari considerar els elements que aporten valor afegit a aquestes infraestructures i tecnologies. Aquests elements, que són el nucli del profund canvi que s'ha anomenat Societat de la Informació, són els serveis, aplicacions i continguts que s’oferten a l’usuari final.

Parlem d’actuacions que incideixen en l’apropiació comunitària dels serveis a Internet, l’aplicació de la tecnologia a l’increment de la capacitat competitiva del teixit productiu local i el desenvolupament de continguts en noves tecnologies, com una estratègia més madura i amb més capacitat de sostenibilitat, allunyada de les ingènues i incipients experiències del passat, purament tecnològiques, més basada en la concertació amb altres agents socials i econòmics del territori per vertebrar i articular la promoció, la dinamització, l’execució i la implementació d’accions d’arrel digital, tecnològica i d’innovació que afavoreixin el desenvolupament local.

Això vol dir en primer lloc potenciar les noves tecnologies com a element dinamitzador i de desenvolupament de la ciutat de forma que aquesta esdevingui més dinàmica, emprenedora i competitiva des d’un punt de vista socioeconòmic.

Per tant, i en segon lloc, són accions, o fins i tot microaccions, que conserven l’essència del foment de l’ús de les TIC i Internet, amb un enfocament de cohesió digital i d’alfabetització universal però molt especialitzades i orientades al col·lectiu d’autònoms, microempreses, petit comerç i emprenedors.

Actuacions amb una visió més integral: de capacitació in company, d’afavoriment de l’intercanvi d’experiències i coneixements entre actors locals, de transferència, etc. Un recurs de “primers auxilis digitals” pel teixit productiu de la ciutat però sense perdre la visió global ni una vessant estratègica de ciutat. Amb accions de guerrilla com formació a mida amb seminaris express (per tant, flexibles, a domicili, personalitzats).

I, en tercer lloc, amb una veritable obsessió per estendre els beneficis de la societat de la informació a tothom, per tal de que no excloguin a ningú i facin sentir al teixit productiu partícip de la comunitat, i perquè millorin la competitivitat de les empreses i les persones treballadores i permetin crear canals de producció, venda, comunicació i participació més efectius.

Per tot això, el projecte potencia una dinàmica col·laborativa i en xarxa, promovent la interrelació entre agents innovadors del teixit productiu i professionals però també entre les organitzacions empresarials, professionals, acadèmiques... per tal de formar una comunitat que potenciarà la competitivitat, la valorització del capital humà i la projecció del conjunt local.

Això suposa des de facilitar que una emprenedora disposi d’una bitàcola com eina eficaç de blogmarquèting, que una pime utilitzi les xarxes socials com a mètode de fidelització de clients o que una petita botiga perdi la por a les vendes en línia. Sí, tot això però també orientar a un nou teletreballador urbà, impulsar el microblogging com a eina de conversa amb clients i usuaris d’un estudi audiovisual o facilitar una reducció de costos a una micropime tradicional amb l’ajut de la videoconferència i telefonia IP.

És a dir:

- Assessorament bàsic, en presència a Internet per emprenedors, comerciants o microempreses: Algunes empreses encara no són a Internet, quines són les maneres de fer-ho de forma senzilla? Creant i optimitzant un blog empresarial? Amb Google Sites? CMS? Com es pot mesurar els resultats d’aquesta presència? Fer que la pàgina es visiti més per potencials clients? Però també tractant temes com la gestió de clients, la producció, la comunicació interna i externa, la gestió documental, així com els ajuts i subvencions disponibles per a les PIMES i les microempreses.

- Resolució personalitzada de consultes sobre Internet aplicat a la vessant professional, sobre la incorporació d’alguna innovació de base TIC i tecnologies digitals o basada en el coneixement. Acompanyament individualitzat en la creació de productes o serveis a Internet.

- Sensibilitzar amb activitats presencials, com jornades¹⁹ o esmorzars, o en línia, com seminaris però també ajudant a consolidar la cultura local de la innovació, del networking valoritzador de l’esperit emprenedor i innovador, la col·laboració i treball en xarxa, el talent i l’experiència. Amb aquest recolzament i suport, el teixit productiu pren una renovada consciència d’esdevenir un potencial node d’innovació d’un supernode aglutinador de xarxes de treball econòmiques locals col·laboratives.

- Detectar, aflorar, valoritzar i mediatitzar els casos d’èxit locals en matèria d’aplicació de les TIC, Internet o innovació tecnològica. És a dir, posar cara a la innovació mitjançant casos pràctics en detall i experiències d’aplicació d’Internet, les TIC i la innovació a micropimes, comerços, pimes i emprenedors/ores.

- Potenciar un enfocament centrat en els beneficis reals, i en el dia a dia, de la digitalització d’una petita o mitjana empresa, veient exemples de com assolir, pel camí més curt i segur, els objectius amb el mínim cost i la màxima eficàcia.

- Disposar d’un blog que visualitzi i impulsi la innovació econòmica, faci pedagogia de l’aplicació de les TIC a un petit negoci o professió i faciliti informació, i coneixement, sobre recursos i serveis innovadors existents a la ciutat o aplicables a l’entorn local (benchmàrquing). La idea força en format missatge és “aplica les TIC i Internet al teu negoci o professió” i aquest recurs en línia ha atorgat visibilitat i posat en valor exemples locals d’innovació al petit teixit productiu.

- Construir una xarxa social que sigui una eina oberta als agents productius locals (emprenedores, autònoms, professionals, comerços, microempreses i pimes) i que esdevingui una comunitat virtual en xarxa d’agents innovadors de Sant Feliu de Llobregat que conformarà un espai d'intel·ligència col·lectiva i de compartició i transferència de coneixements, continguts i idees al voltant d’aplicacions concretes d’innovació. Aquesta dinamització mitjançant el treball en xarxa també consistirà en posar en discussió diversos casos d’èxit local i supralocal que han fet de la innovació el motor per a créixer, millorar i ser més competitius.

- Identificar quines són les empreses i els comerços que destaquen en innovació i aplicació de les TIC a la ciutat i en contextos territorials assimilables fer tal de que facin d'exemple.

Això suposa obrir una autèntica recerca i captura a la ciutat d’empreses i professionals que integrin elements innovadors, com per exemple, disposar d’un magatzem gestionat integralment amb etiquetes intel·ligents, que facin investigació de nous productes i de noves formes en l’organització i el treball amb ajuda de la tecnologia.... o bé que disposar d’un grup a una xarxa social o un blog hagi suposat un increment de competitivitat, o que faci un incipient comerç electrònic, etc. Però també transmetre i generar compartició i transferència de casuística com l’anterior al teixit productiu que roman aliè tot això.

Però innova “Sant Feliu Innova”? Com?

- En primer lloc, configurant un equip de treball plurisciplinar i transversal, mitjançant personal tècnic dels departaments de Noves Tecnologies i el de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat però també incorporant criteris i accions del propi col·lectiu productiu de la ciutat. Per exemple, el blog del projecte és multiautor per tal de que siguin diverses les tipologies de creadors de continguts i diverses les opcions d’interactivitat i de rebre comentaris, expressar opinions i suggerir casos i temàtiques en línia.

- Trencant esquemes i fent que el cas d’èxit l’expliqui el propi agent protagonista i amb paraules pròpies. Ningú tindrà més capacitat de sensibilització i convenciment que un membre del mateix teixit productiu local compartint els seus coneixements i transferint la seva experiència a un altre agent econòmic local

- Atorgant visibilitat i posant en valor exemples locals d’innovació del petit teixit productiu, la qual cosa suposa una tasca molt important de visualització i valorització d’exemples reals locals d’innovació aplicada, i aquest factor és més important del que sembla perquè d’aquesta manera, la ciutat, incorpora un component i actiu identitari d’innovació a la seva marca. Per tant, aquest procés de descobriment i comunicació dels casos d’èxit culmina amb l’establiment de mesures addicionals orientades a la seva interacció, transferència de coneixement i networking.

- Incorporant experiències i casuística innovadora d’èxit d’agents productius no locals als actors del teixit econòmic local susceptibles d’incorporar-la o d’influir-ne. Són casos referent tan coneguts com els de Naranjas Lola, Barrabes, etc. però també de més propers, i adaptables, com la cansaladeria 2.0 Medrán²⁰ o, fins i tot, activitats molt més petites²¹ amb una clara aposta per la innovació i evolució constant.

- Impulsant iniciatives pioneres com premiar al millor ús empresarial d’eines 2.0 per part de micro, petita o mitjana empresa catalana, emmarcat en els Premis de continguts digitals Sant Feliu On Line²². Cal trencar mites i visualitzar que eines com blocs, videoblocs, xarxes socials, microblogging, etc. també serveixen per millorar la competitivitat dels agents productius d’un territori. En properes edicions també s’incorporarà la innovació empresarial productiva.

- Visibilitzar i fomentar les bitàcoles i eines de presència a la Xarxa per part del teixit econòmic local així com valoritzar l’existència d’una SantfeliuSfera, o blocosfera, específica amb composició del teixit socioeconòmic local.

- Innovant en la forma de les actuacions de sensibilització i difusió²³ com per exemple “retransmetent” en directe a través del Twitter els continguts de la mateixa.

- Realizant seminaris de supervivència TIC²⁴ com el d’ “Aplicacions professionals 2.0 per emprenedors” per tal d’introduïr-los a l’ús d’eines en línia i locals per digitalitzar processos del seu negoci: eines en línia d’emmagatzematge, de productivitat col·laborativa, de comunicació, de conversió de fitxers, etc. així com la demostració en l’ús d’eines lliures d’escriptori com OpenOffice.org, EinesTIC, etc.

- Considerant també teixit productiu a treballadors/es en actiu i amb voluntat de millora d’ocupació i reciclatge professional bàsic, treballadors/es en desocupació²⁵ que volen fer-se un videocurrículum, teletreballadors/es, treballadors/ores d’institucions públiques de l’entorn (Departament municipal de Promoció Econòmica²⁶...) que posteriorment implementen serveis TIC propis a la ciutat i adreçats al teixit econòmic.

- Posant a disposició del teixit productiu els recursos de consulta en linia com L’expert respon²⁷, un espai d’intercanvi de coneixement on qualsevol emprenedor, comerç, professional o pime pot fer la seva consulta en matèria d’innovació, Internet i les TIC. I per tant oferint una bústia de consulta del facilitador TIC local, l'assessor per aplicar les TIC al teu negoci. 

- Construint una xarxa social d’agents²⁸ innovadors de Sant Feliu de Llobregat implica tota una nova manera d’interactuar i relacionar-se amb els altres. Els membres trobaran a la xarxa de coneixement i innovació una comunitat virtual on interactuar i intercanviar informació i coneixements per descobrir nous entorns d’innovació on es promogui la creativitat, la innovació i el talent. L’objectiu final és conformar una espai d'intel·ligència col·lectiva al voltant de la innovació que esdevingui de referència pel col·lectiu local i amb una alta capacitat d'intervenció en el territori. És vol que la xarxa d’innovadors de Sant Feliu, mitjançant les seves activitats col·laboratives presencials i en línia, esdevingui un espai on els membres aportin idees i experiències i comparteixin continguts, relacionats amb la innovació, que ells mateixos hi han generat, s’exposin oportunitats sectorials d’innovació, es debati sobre casos i microcasos de creació de nous serveis i productes, nous serveis avançats basats en les TIC, oportunitats que ofereixen les noves tecnologies, etc. En definitiva, tota una nova forma d’interacció amb lògica de treball en xarxa i col·laboratiu en línia a l’empresa i amb la promoció de procesos d’intercanvi, col·laboració, cooperació, consens i concertació, per crear noves formes de negoci.

Tot un canvi cultural, no?

Però també de competències. Dels que reben els serveis però també dels que els prestem.

I és que la concurrència d’aquests eixos estratègics d’actuació i mesures operatives suposa tota una evolució orientada a oferir progressivament serveis de foment de la digitalització i innovació de més valor afegit al teixit productiu local, a la posada en comú i generació de debat a través d’eines col·laboratives en línia i de treball en xarxa

Únicament així ha estat factible la creació, i sostenibilitat, d’espais sectorials a la Xarxa i ciberespai local d'intel·ligència col·lectiva com la la xarxa social de la innovació, atorgant així una dimensió integral, comunitària i d’innovació al teixit associatiu i empresarial, que genera visibilitat local i supralocal.

Això suposa passar de ser dinamitzadors digitals a esdevenir facilitadors i connectors digitals del teixit econòmic local.

Així doncs, aquest assessor tecnològic local va un pas més enllà i esdevé un perfil professional centrat en la digitalització de mipimes i difusió de l’aplicació d’Internet, les TIC i la innovació tecnològica al teixit productiu d’un territori.

I com és aquest facilitador TIC en l’àmbit empresarial? Quines tasques exerceix? Gestiona consultes? Detecta necessitats col·lectives del teixit econòmic local? Organitza actuacions com seminaris, jornades, trobades, sessions de networking?

V)   LA FIGURA LOCAL DEL TÈCNIC/A D’INNOVACIÓ

Aquests facilitadors i connectors digitals del teixit econòmic local són un mitjà necessari per assolir amb èxit aquest procés de canvi que hem esmentat anteriorment.

Aquest agent vol ser el “recurs/element/eina” per iniciar l’estratègia de conducció d’un territori envers la Societat del Coneixement, potenciant l’accés del teixit econòmic i productiu, persones treballadores, etc. a les noves tecnologies i donant un impuls a la nova economia i la innovació, l’administració oberta orientada a les pimes i micropimes (carpeta de l’empresari, factura digital…), etc.

Així doncs aquest impuls a tot aquest procés global s’ha d’articular mitjançant la figura d’aquest tècnic encarregat de conduir el desenvolupament territorial a través, entre d’altres accions, de l’impuls de plans integrals, i/o sectorials, de digitalització i gestió de la innovació i digitalització del teixit econòmic i productiu de la ciutat i aconseguir així el desenvolupament local digital així com la gestió de diverses activitats de la Societat Digital i del Coneixement

A Sant Feliu de Llobregat es disposa de la figura pública del tècnic d’innovació del teixit productiu gràcies al programa Ciutats Digitals 2008-2010²⁹, impulsat pel Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat de Catalunya, a través de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació.

Com és el dia a dia³⁰ d’aquest tècnic facilitador TIC? En què consisteix aquesta tasca d’assessor personalitzat per aplicar la innovació, Internet i les TIC als negocis i qüestions professionals locals?

Doncs aquest nou perfil professional desenvolupa les seves funcions:

• Col·laborant en la en la promoció de la inclusió digital i la innovació al teixit econòmic local Sant Feliu de Llobregat

• Creant continguts digitals, actualitzant i dinamitzant l’oferta de serveis en línia (blocs, xarxes socials...) adreçades a aquest teixit socioeconòmic local

• Impulsant la generació d'iniciatives empresarials amb alt valor afegit econòmic

• Identificant de forma contínua possibles aliances i complicitats per a la dinamització i renovació d’eines locals (webs, blogs, xarxes socials, wikis...) del teixit productiu

• Identificant actius clau de la innovació a Sant Feliu de Llobregat  i a la Comarca i de les tendències en l’àmbit de la promoció de la innovació (Innovació Oberta, Finançament per a la innovació, relació Universitat-empresa, etc.)

• Realitzant el seguiment  dels indicadors d’innovació local (compatibles amb Innobaròmetre) i les activitats d’innovació a la ciutat

• Mantenint contactes amb organismes dedicats a promoure programes i iniciatives pel foment de la innovació social i empresarial.

• Comunicant i sensibilitzant els actors econòmics de la necessitat d’utilitzar les TIC per modernitzar i diversificar l’estructura econòmica, amb la possibilitat, fins i tot, de crear nous sectors.

• Facilitar presència bàsica a Internet així com orientació, informació i assessorament personalitzat en matèria de TIC, Internet i innovació tecnològica. 

• Actuant de prescriptor de la innovació entre el teixit empresarial.

• Promocionant l’activitat local empresarial relacionada amb les TIC, el comerç electrònic i el teletreball projectes de dinamització empresarial i tecnològica.

• Impulsant recursos i eines per processos d´innovació empresarial.

I quins són els casos d’èxit del teixit productiu posats en valor per aquesta figur a Sant Feliu de Llobregat?

VI) UNA PINZELLADA DE LA CASUÍSTICA LOCAL DE MICRO-INNOVACIÓ

Taxonomia de casos, amb una breu descripció de l'activitat econòmica, ús de solucions TIC i algunes accions realitzades:

• Emprenedors: BuggyingBCN i Futurbici

• Petit comerç: Nucs, Bodas Navarro Marin, Aura, Bruch 1972 i Disseny Mobles

• Petita/mitjana empresa: Monty i SIC

• Clúster de les aixetes                  

Buggying BCN (emprenedors)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Buggying Bcn és una iniciativa de la Carlota Freixas i la Victoria Zaldívar, dues emprenedores de base TIC, que acaben d'engegar una empresa que permet viatjar amb nens d’una manera molt innovadora.

Aquesta és una empresa de lloguer de cadiretes de passeig per nens de 18 mesos a 4 anys, pensada per alleugerir el viatge als turistes que visiten Barcelona. En algunes ciutats ja s'oferia la possibilitat de llogar articles infantils (trona, bressol, etc), però la novetat d'aquesta idea es que encara no existia la possibilitat de llogar un cotxet per passejar.

És una empresa familiar i petita però amb l'ambició de convertir-se en una mena de bicing però en la modalitat de cadiretes per nens.

La idea els va sorgir perquè les dues són mares i saben què és viatjar en família: moltes vegades es trobaven que al viatjar tenien necessitats que no es podien cobrir. 'L'empresa neix de l'experiència personal de viatjar amb nens petits i de trobar-te amb problemes: si vas amb avió i factures la cadireta normalment patirà algun desperfecte; o si vas en cotxe, en el porta-equipatges ocupa molt d'espai', explica Carlota. Per la seva banda, Victòria comenta que 'el concepte del Buggying neix per viatjar en família i que tots puguin gaudir del viatge'.

De moment l'empresa arrenca amb 50 cadiretes de lloguer amb el logotip de l'empresa i una banderola que les identifica. 'Les cadires de passeig són lleugeres, còmodes pel nen i molt manejables, per tal de que el turista les pugui portar sense problemes per on sigui', explica Carlota, 'i sempre estan netes, totes tenen unes fundes que es netegen després de cada servei'. Es poden llogar des de 15€ al dia, tot i que hi ha ofertes en el cas de lloguers més llargs.

De moment s'encarreguen de portar i recollir les cadiretes a l'hotel o lloc que el turista o sol·liciti a través de la web. Tot i que esperen que en breu, gràcies a col·laboracions, puguin tenir franquícies des d'on reservar i entregar les cadiretes directament. El seu objectiu no és només el turista, també pot ser útil per aquells pares que vulguin anar de visita o de compres a la ciutat i no vulguin anar carregats amb la cadireta del nen.

Acollida de la proposta

És una idea que es comprèn molt fàcilment si estàs acostumat a viatjar amb nens, però que sinó potser costa d'entendre, posen l'exemple d'un hotel que quan els van explicar la iniciativa no ho veien molt clar, però quan els clients van començar a demanar aquest servei es van adonar que sí tenia sentit. Consideren que és una idea molt ben acollida entre els estrangers.

Projectes futurs

Buscaran col·laboracions amb lloguers de cotxes, hotels, etc. A més de llogar cotxets, també comencen a oferir packs de productes: bolquers, entrades per espectacles, etc. Intentant cobrir totes aquelles necessitats que poden tenir els turistes quan arriben.

SOLUCIONS TIC

L'altre element que els fa ser innovadors (a banda de ser una idea pionera) es que des d'un principi van veure que el seu mitjà havia de ser Internet, no tenen botiga o establiment de cara al públic: el contacte i lloguer es realitza a través d'Internet. Actualment estan intentant donar-se a conèixer a través de la xarxa utilitzant tots els mitjans que aquest els pot oferir:

1) Web: on tenen tota la informació de l'empresa, com sol·licitar el lloguer, els preus, notícies relacionades amb Barcelona i coses interessants a fer-hi. També tenen una cosa molt interessant i és la descàrrega de diverses rutes pensades per fer-se amb cotxet i que les pots portar al GPS. També hi ha la possibilitat de fer les reserves online i de moment no han tingut problemes amb aquest sistema. Tenen Google Analytics a la web i els va molt bé, és molt útil, perquè veuen d'on provenen geogràficament les visites, l'origen del tràfic (cercadors, twitter, etc); per exemple des de que estan al Twitter han notat moltes més visites.

2) Blog: on publiquen informació que creuen que pot ser interessant pels seus clients, des de contes, a receptes de cuina, consells per viatjar, etc.

3) Twitter: utilitzen el twitter seguint els consells de marqueting online de Alvaro Mendoza: anant en contra de l'SPAM, mantenint contacte amb altres empreses que poden col·laborar, tenint un twitterdesk per vigilar tot el que diuen els usuaris d'un determinat tema, així poden saber si d'algú ve de viatge a Barcelona per aconsellar-lo.

4) Com a manera per donar-se a conèixer també deixen comentaris en fòrums de viatges o altres blogs de temàtiques similars, etc.

De moment tots aquests esforços no estan donant els fruits esperats, però creuen que 'és una iniciativa a llarg plaç, que el seu projecte té sentit, i que acabarà tirant endavant'.

ACCIONS REALITZADES

Es va realitzar un assessorament sobre com millorar el posicionament web i estratègies per donar-se a conèixer a través de la xarxa i fent ús d'eines lliures i gratuïtes. Així com l'ús d'eines de gestió com podria ser el Google Calendar per tenir les reserves dels cotxes ben localitzades i accessibles des de qualsevol punt.

També se'ls va convidar a realitzar un curs sobre creació de blogs enfocat a comerciants que es realitza al Telecentre de Sant Feliu de Llobregat.

Futurbici (emprenedors)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Futurbici, fruit de l’esforç de l’Ismael Tudó, és una empresa de serveis de lleure que organitza excursions guiades amb bicicletes elèctriques per entorns naturals com el parc de Collserola.

Aquesta empresa es dirigeix tant a empreses, grups d’amics o particulars, que vulguin organitzar un esdeveniment relacionat amb la bicicleta o l’orientació. Les  activitats són personalitzades i ajustades a les necessitats de cada grup.

Per fer les sortides compten amb una furgoneta, un remolc i 15 bicicletes elèctriques d'última generació, que permeten afrontar grans desnivells sense gaire esforç, són excursions que pot fer tothom.

Les sortides normalment són per la serra de Collserola, i els clients porten tots una motxilla amb avituallament i un intercomunicador que, posat a l'orella, els permet estar connectats amb el guia, que els va explicant la ruta que van realitzant, així com també consells tècnics d'utilització de les bicis.

SOLUCIONS TIC

Des d’un inici, Futurbici s'ha creat en clau d'aprofitar les noves tecnologies, ja que com a visió estratègica de reducció de costos no tenen un botiga física. Per això el contacte amb els clients es realitza a través de la xarxa i compten amb:

1) Un blog des d'on informen de les diferents rutes guiades que ofereixen:

2) Un altre blog des d'on pots comprar bicis elèctriques:

3) Un grup al Facebook a on es publiquen les novetats, al principi ho va enviar només als seus amics, però amb una setmana ja hi havia més de 200 persones apuntades al grup. Les novetats s'envien a través del correu del facebook als contactes i mirant les estadístiques a la web, han pogut comprovar com els números de visites a la web augmenten moltíssim.

ACCIONS REALITZADES

Es va realitzar un assessorament personalitzat amb un expert en màrqueting electrònic per tal de donar alguns trucs/consells a Futurbici per tal de millorar el seu posicionament web a cercadors, com ara:

•  La importància de tenir enllaços d'altres webs per pujar el PageRank, aquesta és la valoració que fa Google sobre la importància que li dona a la qualsevol web, es pot consultar instal·lant-se al navegador web la barra “Google Toolbar”.

•  Posar tags i meta-descripcions a les notícies, modificar el títol de les pàgines, etc.

• Fer comentaris a altres webs amb links cap a la pròpia.

•  I pel que fa a les vendes i pagaments des de la web, es va comentar que hi havia diverses opcions: parlar amb el banc i fer una passarel·la de pagament, a través de Paypal, o instal·lar-se algun mòdul de i-commerce (aquesta última opció era la més complicada per a usuaris no avançats).    
  

 Nucs (petit comerç)

 ACTIVITAT ECONÒMICA

El comerç al detall Nucs té dues botigues, una a Sant Feliu de Llobregat i l’altre a Molins de Rei, comercialitzen complements i roba interior.

 SOLUCIONS TIC

1) Web: han aconseguit, sense invertir grans quantitats de diners, tenir presència a la xarxa, aprofitant les eines que facilita l’editor de blogs de Wordpress han creat un lloc web des d’on intenten que els seus clients (i els que encara no ho son), coneguin el que fan, tant dins les seves botigues com fora d’elles: tenen fotos dels aparadors de les dues botigues, un apartat de notícies, esdeveniments (tant del sector, com les fires), promocions, concursos que fan entre els seguidors i una secció d’opinió on comenten el que pensen sobre la moda.

L’objectiu és retallar la distancia entre el client i el comerç, obrint la seva web i donant la possibilitat de que els usuaris puguin donar les seves opinions i així poder oferir un millor servei, tal i com ens explica una de les seves protagonistes en el següent vídeo.

Ofereixen la possibilitat de la sindicació via RSS, subscriure’s a un butlletí amb els nous articles que publiquen, etc. L’actualització que fan del blog és d’un article a la setmana. Tot i que ofereixen la possibilitat als usuaris d’opinar, aquests prefereixen fer-ho en altres canals de comunicació, com per exemple el Facebook o el Twitter.

2) Twitter: recentment han obert un nou canal de comunicació amb els clients, mitjançant l’aplicació web 2.0 de microblogging twitter: www.twitter.com/nucs. Aquest canal de comunicació l’utilizen per informar d’allò més immediat, aquest sí que l’actualitzen diversos cops al dia. Actualment compten amb 15 seguidors, però ja han publicat més de 170 twitts.

3) Facebook: també tenen un grup a Facebook (www.facebook.com/nucsmoda) amb quasi 150 fans, des d’on organitzen concursos (fan preguntes als usuaris sobre coses que passen a la botiga i reparteixen algun tipus de premi). En aquest espai sí que els usuaris hi deixen els seus comentaris.

 Bodas Navarro Marin (petit comerç) 

ACTIVITAT ECONÒMICA

Ara ja fa pràcticament un any va sorgir entre la floristeria Flors Mas Lluhí, amb 10 anys d'història a Sant Feliu de Llobregat, i el centre d'estètica Pilar Marín, oberta al públic fa 4 anys, una iniciativa innovadora de col·laboració que els va unir per la xarxa.

Com que els dos negocis estaven relacionats amb el món de les bodes, es van unir per oferir un servei més complet en el que unien les decoracions florals amb els pentinats de núvia en una única web, amb ofertes, promocions, una tenda virtual, etc. En aquest vídeo ho expliquen amb més detall.

SOLUCIONS TIC

L'opció de decantar-se per un canal de comunicació virtual la van prendre com una estratègia per connectar i donar-se a conèixer entre el públic jove, aquell que busca informació relacionada amb la seva boda bàsicament a Internet. Per això van crear una marca (Bodas Navarro Marín) i una imatge conjunta, ara estan treballant per millorar la seva presència a la xarxa, actualment disposen de:

1) Web: operativa des del gener passat, dissenyada per una empresa externa, però que el manteniment dels continguts el poden fer ells de forma autònoma, tot i que no és molt complicat sí que els exigeix certa dedicació.

2) Tenda online: des de la mateixa web es pot accedir a una tenda online des d'on es poden adquirir tota mena de productes, que s'envien posteriorment per missatgeria. De moment no han rebut molts contactes a través de la web, per això estan en fase de promocionar-la.

3) També tenen un blog com a estratègia per generar més moviment, ser més dinàmics, aportar idees, que els clients puguin també intervenir, etc.

ACCIONS REALITZADES

Es va realitzar un assessorament sobre com millorar el posicionament web i estratègies per donar-se a conèixer a través de la xarxa i fent ús d'eines lliures i gratuïtes. També se'ls va convidar a realitzar un curs sobre creació de blogs enfocat a comerciants que es realitza al Telecentre de Sant Feliu de Llobregat.

Aura (petit comerç)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Aura és un petit taller de fotografia que es dedica sobretot al retrat infantil, el seu tret diferencial és que fan sortides a exteriors per a fer les sessions, no fan les típiques sessions d’estudi amb posats.

SOLUCIONS TIC

Actualment tenen una web que és un catàleg amb algunes fotos dels seus treballs, però de cara a un futur volen millorar-la afegint noves funcionalitats: botiga, àrea privada, etc. Per això contactaran amb el seu proveïdor fer crear una part privada exclusiva per clients i que puguin seleccionar aquelles imatges que volen imprimir.

També pensen en promoció a la xarxa, que per exemple la gent que contacti per la web tinguéssin algun servei gratuït (com el book), publicitat web de google, etc.

ACCIONS REALITZADES

En aquest cas van rebre un assessorament sobre la utilitat de recòrrer a eines gratuïtes com ara blogger per crear un blog i el tipus de comunicació que podrien establir amb els clients. Actualment se’ls està formant per tal de que creïn el seu propi blog i el pugin mantenir autònomament, d’aquesta manera podran mantenir un tipus de comunicació diferent amb els seus clients i tindran una nova porta a Internet. En fase de proves:

http://auratallerdefotografia.blogspot.com/

Bruch 1972 (petit comerç)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Bruch 1972 és una llibreria, papereria, on venen premsa i objectes de regal.

SOLUCIONS TIC

Tenen un blog des d'on expliquen totes les promocions de premsa, col·leccions i articles del quiosc que tenen en aquell moment a disposició dels clients. De mitja publiquen més d'un post al dia. També et pots subscriure a un butlletí amb les novetats.

Disseny Mobles (petit comerç)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Disseny Mobles és una botiga de decoració i mobiliari, que també dissenyen i realitzen projectes d’interiorisme.

 SOLUCIONS TIC

Tenen una web amb tota la informació relativa a la botiga, productes, promocions, etc. Allò realment innovador és la incorporació d'una secció de videoblog on pengen vídeos creats per ells mateixos, a on per exemple el propietari de la botiga ens parla de les tendències, novetats del món dels mobles en general o notícies de la pròpia botiga. Aquests vídeos els van actualitzant de forma periòdica.

També disposen d'un canal de twitter http://twitter.com/dissenymobles per comunicar-se amb els clients a diferents nivells.

Monty (petita/mitjana empresa)

ACTIVITAT ECONÒMICA

Monty aposta per les bicis amb bateries, volen ser a l'avantguarda de la revolució que han de suposar les bicicletes elèctriques.

Producte 

L'estratègia de Monty per als pròxims anys passa per ampliar la gamma de la bicicleta elèctrica, dels actuals cinc models a deu, i assolir en poc temps unes vendes de 50.000 bicicletes anuals.

L'empresa fa els dissenys dels seus vehicles a la seva seu de Sant Feliu de Llobregat, i n'encarrega la fabricació a plantes de la Xina, on té un delegat que fa el control de qualitat, Malàisia i Taiwan. L'encaix final es fa a Sant Feliu, on actualment hi treballen 42 persones.

Vendes

La crisi econòmica està tenint un efecte singular en el negoci de Monty (el 2009 facturaran una xifra similar a l'any 2008), ja que observen que s'estan venent les mateixes bicicletes que abans, però d'un preu potser més baix. Ot Pi, l'antic campió mundial de biketrial i actual director general de l'empresa, detecta que entre els consumidors s'imposa el perfil de qui cerca els outlets, el descompte.

Certament, la bicicleta amb bateries elèctriques comença a ser una cosa seriosa en el negoci de Monty: l'any passat ja aportaven unes vendes d'1,8 milions d'euros de la facturació total de 7,2 milions. Així mateix, les exportacions assoleixen ja el 25% del negoci, amb molt bona quota de mercat a França i una presència estimable a Itàlia, Japó i Alemanya.

Mercat domèstic

En el mercat domèstic es produeix una situació contradictòria: per un costat hi ha un impuls de la cultura de la bicicleta amb l'ús del Bicing, però per l'altre estimen que aquest mateix ús del Bicing ha fet reduir les vendes a Barcelona en un 30%. Pi explica que "amb vista al futur, el Bicing és positiu ja que el servei és beneficiós per a la promoció d'aquesta forma de transport, perquè acabarà incentivant la compra de bicicletes.

Nous mercats

Monty pensa en la bicicleta elèctrica com un motor per fer-se més present en els mercats globals, ja que la recessió fa que es venguin el mateix nombre de vehicles de dues rodes, però de preus més baixos. Consideren que la bici amb bateries on pot tenir més recorregut és "als mercats bicicleters per antonomàsia, com Alemanya i Holanda".

 SOLUCIONS TIC

Les eines de comunicació 'on line' que Monty utilitza per arribar als seus clients són:

1) Web: la web oficial de l'empresa té continguts i seccions que es van renovant periòdicament. També tenen pensat engegar un nou espai per a la participació dels visitants anomenada: 'Foto i Vídeo de la Setmanal'; l'objectiu és fer que la gent se senti partícip de la web, s'incrementi l'interès i les visites cap al web.

2) Grups a Facebook:  

Bicis Monty fans: és un espai per a tots aquells pilots, usuaris, afeccionats i amants de les bicicletes Monty. Son més de 250 membres i bastant actius: pengen fotos, vídeos, fan comentaris sovint, etc.

 

E-Bikes Monty Fans: des d'on fan propaganda i publicitat de les bicis elèctriques.

Grup de fans del Dani Comas, pilot número 1 de la marca i actual imatge de la marca.

3) Blocs:

 Bloc de Monty que pretén recollir la presència de la marca als mitjans de comunicació.

 Bloc de E-Bikes sobre les bicis elèctriques.

4) Newsletter que envien per correu amb enllaços al web.

5) MySpace del seu pilot més conegut Dani Comas.

Com a projectes futurs volen contribuir a la Viquipèdia aportant els 25 anys de la companyia. Inclús tenen presència a la xarxa creada pels seus clients, com el club de fans del Director General de Monty i 12 vegades Campió del Món de Biketrial, l'Ot Pi, al Facebook que l'ha creat una persona externa a l'empresa.

 SIC (petita empresa)

ACTIVITAT ECONÒMICA

SIC són experts en gestió d’entorns plurilingües i ofereixen els seus serveis als clients que necessitin millorar aquells processos en els quals la llengua és el factor bàsic.

Tenen experiència en assessorament, instal·lació, manteniment i formació en el món de la traducció, la terminologia i les noves tecnologies de la informació.

SOLUCIONS TIC

Han adoptat la plataforma Moodle per a oferir els seus cursos online sobre diferents programes de traducció i realitzar l'ensenyament a distància. Des de 2005 és empresa associada amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

 Clúster aixetes

ACTIVITAT ECONÒMICA

Recentment s’ha creat una associació d’empreses relacionades amb el món de la griferia que integra una gran concentració d'empreses orientades a la fabricació d'aixetes, o bé empreses auxiliars que participen en algun dels seus processos de fabricació.

SOLUCIONS TIC

Han creat una web que les agrupa a totes i els serveix per a presentar-se al món de forma conjunta, així com tenir notícies del seu propi sector i estar al dia de possibles ajuts/subvencions als quals poden optar.

ACCIONS REALITZADES

De moment la web funciona com a simple catàleg de les diferents empreses, però la intenció és acabar integrant una eina que permeti generar coneixement compartit i col·laboració entre elles, com una xarxa social a l’estil de Ning. En aquests moments s’està treballant en l’assessorament que pot donar com a resultat l’ús d’aquesta eina.

I)  CONCLUSIONS

A partir d’aquests i altres casos tractats, es poden parlar (aplicant terminologia DAFO³¹) de fortaleses, oportunitats, debilitats i amenaces de l’ús de les TIC en pimes, petit comerç i emprenedors:

 OPORTUNITATS

Situacions externes, positives, que es generen a l'entorn i que un cop identificades poden ser aprofitades:

• Una bona part del públic al qual es dirigeixen les pimes i comerciants estan permanentment connectats a Internet, no consulten les guies de telèfon físiques, abans d’anar a qualsevol restaurant o botiga consulten la seva web, etc. I cada cop aquest gruix de població anirà augmentant, s’han de preparar. Perquè no rebre al meu correu el menú del dia del restaurant de la cantonada? Així podria decidir si anar-hi o no sense desplaçar-me.

•  Un ús adequat de les TIC permet fer que el negoci tingui una gestió més eficient i sigui més productiu.

•  Mitjançant les TIC els emprenedors poden crear determinats negocis, que no tindrien sentit (o serien radicalment diferents) sense el seu ús. Els permet una reducció dràstica de costos, ja que la majoria de vegades s’estalvien els costos fixes que suposa mantenir una seu/oficina física, grans sumes invertides amb publicitat convencional, etc.          

 AMENACES

Situacions negatives, externes a les empreses:

•  La competència és global, en breu el competidor de qualsevol petit comerç no serà la botiga de la cantonada del davant, sinó que qualsevol botiga del món entrarà dins del mercat del potencial client que busqui alternatives mitjançant la xarxa, i qui estigui millor situat, ofereixi millor producte, a més bon preu i amb més confiança, s'endurà la transacció.

•  De moment no existeix un teixit suficientment important d'empreses de serveis TIC orientades a donar un servei de proximitat i adaptat a les necessitats de les micro i petites empreses.

•  El preu de les TIC també pot suposar un fre pels petits comerciants alhora d’incorporar-les al seu negoci, per això l’ús d’eines lliures i gratuïtes són una molt bona opció per aquest col·lectiu. De fet és un dels majors reclams per tal de que les incorporin als seus processos productius.

 FORTALESES

Elements interns i positius que subratllen la diferència respecte als altres:

•  Entre els emprenedors es veu molta flexibilitat i facilitat d'ús de les noves eines TIC i de com aquestes els poden ajudar a millorar el seu posicionament (ja sigui web com d'organització interna) respecte a la resta de competidors, o per simplement donar-se a conèixer i fer-se un lloc al mercat.

•  Molts dels comerciants amb botiga tenen un ordinador connectat a la xarxa i els hauria de ser relativament senzill entre client i client actualitzar continguts.

•  Hi ha un bon nivell d’autodidactisme, però potser encara els manca una mica d’experiència alhora de buscar informació a Internet per tal de solucionar tots els problemes que els poden sorgir amb les TIC (a través de Google es pot trobar resposta a tot). Per això és molt necessari oferir formació per tal d’adoptar solucions TIC.

 DEBILITATS

Elements, recursos, habilitats o actituds que l'empresa ja té i que constitueixen una barrera per assolir els objectius:

•  La majoria de comerciants no acaben de veure la utilitat de l'ús de les TIC, i normalment aquells que opten per fer-ne ús és gent curiosa i interessada per les noves tecnologies que té dificultats, però se'n surt prou bé.

•  Les petites i mitjanes empreses potser veuen més la necessitat d'utilitzar les TIC, com a mínim per a tenir presència a la xarxa, però potser de vegades es queden amb aquesta simple presència, no aprofunditzen amb nous usos que podria tenir la seva web de comunicació amb els clients, nous canals de comunicació (com el twitter o facebook), possibilitat d'establir una xarxa de networking professional amb proveïdors, col·laboradors o empreses del mateix ram a través de xarxes socials com linkedIn o Ning.

•  Un cop estan convençuts de la necessitat d'incorporar una eina com un blog o tenda virtual al seu negoci, es decepcionen ràpidament al veure que no hi ha resultats immediats i que la dedicació que els demana l'actualització periòdica dels continguts és molt gran, deixen d’apreciar-ne la seva utilitat... no veuen una decisió tan estratègica seguir apostant per aquesta via.

•  En molts casos la presència a Internet la creen, desenvolupen i mantenen els propis comerciants/emprenedors fent ús d’eines de publicació i edició senzilles, gent que potser no té coneixements molt tècnics a nivell informàtic (però que es poden considerar usuaris “avançats”). En qualsevol cas, sembla molt necessari la formació en la utilització de les diferents eines (com pot ser l’ús del gestor blogger) per tal de poder fer un ús més intensiu de les eines que permet.

•  L’aprenentatge de l’ús de noves eines suposa un esforç que de vegades no s’està disposat a fer.

NOTAS:

1 Diagnóstico: Castilla y León en la Sociedad de la Información. Junta de Castilla y León. www.jcyl.es/orsi

2 La Societat del coneixement es defineix com, per una banda, la utilització i assimilació d’informació disponible per a les persones i empreses per a transformar-la en valor social i econòmic dins un determinat territori, i per una altra, la premissa de que per disposar d'informació són necessàries les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC), conformant la Societat de la Informació.

Per tant, les persones i agents del teixit socioeconòmic i la seva capacitació són la clau per al desenvolupament de la Societat del Coneixement, mentre que les TIC són solament una eina.

La innovació (ús creatiu de la informació sobre l'experiència pròpia) és un mitjà per assegurar el desenvolupament de les activitats del territori i una eina de competitivitat. Fins que aquesta eina no s’integra completament dins l’organització, es converteix també en un objectiu a assolir per les empreses.

3 Noves tendències de consum com per exemple les dels trysumeristes i l’impacte que comporten les noves tecnologies a la vida, els negocis i la comunicació en la generació i compartició de continguts digitals.

4 Extractes del document del “Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo PACTEM-NORD”: “(...) a major globalització, més important és la fortalesa que tingui el territori i el lideratge en el mateix per tenir èxit en aquesta esmentada globalització” (...) “Això significa que la mundialització no suposa homogeneïtzació, sinó que persisteix la realitat territorial com a força diferenciadora, i fins i tot la dinàmica globalitzadora defineix noves forces de diferenciació” (...) “El territori es veu reforçat al ser el medi on conflueixen les forces de la innovació: coneixement específic, cultura, institucions, actors socials i polítics, comunicacions i sinergies. L’organització de l’espai canvia profundament, produint-se un desenvolupament desigual, noves relacions ciutat-regió, la imbricació de xarxes urbanes i els efectes de la tecnologia sobre la organització de la producció”. (...) “En aquest marc, per situar un territori a la avantguarda i al capdavant no n’hi ha prou amb que es creïn empreses, sinó que aquestes han de ser innovadores, dinàmiques i implementadores de tecnologies, per tal de que sàpiguen moure’s en aquest entorn integrat: ciutat, innovació i economia del coneixement”.

5 Mataró Ciutat Digital – TecnoCampusMataró. “Concepción de una ciudad digital: ejemplo de una ciudad modelo”. Jordi Marín Puigpelat. TecnoCampusMataró.

6 Entesa com ús creatiu de la informació i el coneixement sobre l'experiència pròpi.

7 Ciudad Digital” de Miquel Barceló. Pacte Industrial de la Regió Metropolitana, 2001.

8 La importància d’aquest nou enfocament estratègic la donen programes adreçats a corporacions locals, com el de “Ciudades digitales”, inclòs al Plan Avanza, del Ministerio de Industria, Turismo y Comercio (MITYC) de l’Estat, o com el de “Territoris TIC” o “Ciutats Digitals 2008-2010” de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, que consisteixen en accions de formació i difusió en l’ús de les TIC adreçades a ciutadans i empreses, en vivers empresarials d’àmbit tecnològic i serveis digitals adreçats a ciutadans i empreses de l’entorn local.

9 PIMESTIC, “Aplica tecnologia i millora el teu negoci, és el pla d’actuació del govern de la Generalitat de Catalunya, impulsat conjuntament per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i per ACC1Ó CIDEM|COPCA, per promoure les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a l’empresa catalana. Més informació: http://www.pimestic.cat/

10 Sant Feliu Innova, “Aplica les TIC al teu negoci o professió” és el programa municipal de l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat per tal de posar en valor els casos d’èxit de mipimes locals que han apostat per les TIC i Internet. El blog del projecte http://www.santfeliu.cat/innova parla sobre les TIC aplicades al teixit empresarial i l'ocupació i s'hi recullen recursos, informació i notícies sobre l'ús d’Internet i les TIC aplicades a empreses i a treballadors/es amb règim d'autònoms i una bona eina per ajudar a fomentar l'ocupació. Al lloc web http://www.santfeliu.cat/online/innova es recopilen perfils locals innovadors així com casos d’èxit i bones pràctiques locals en la incorporació d’Internet i les noves tecnologies al teixit productiu de la ciutat.

11 Totes les dades de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i del seu Ajuntament es poden trobar amb detall al lloc web corporatiu municipal www.santfeliu.cat, concretament, a l’apartat “ESTADÍSTIQUES” del web municipal es poden trobar diverses informacions d’interès en tots i cadascun dels nivells del desenvolupament local (econòmic, social, concertació, etc.)

12 Diagnosi del grau de penetració i de coneixement de les TICs: estudi i enquesta sobre les TICs a Sant Feliu de Llobregat 2006 (àmbit: TEIXIT EMPRESARIAL) consultable a www.santfeliu.cat/documents/142006 i Diagnòstic sobre l’ús de les TIC a empreses de Sant Feliu de Llobregat – Projecte Empresa i Digitalització (2008) www.santfeliu.cat/documents/161103.

13 Autor del llibre “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell”, 2004.

14 L’ENCICLOPÈDIA www.enciclopedia.cat Els principals rams industrials del terme són el del metall (fabricació d’aixetes, forja i estampació de metalls), el químic (sobretot productes farmacèutics, amb diversos), de materials per a la construcció (producció de ciment, etc.), de les arts gràfiques, de l’alimentació, etc.

15 El clúster fabricants i proveïdors d'aixetes del Baix Llobregat i Vallès Occidental es pot consultar al lloc web http://www.clusteraixetes.com Un sistema productiu local o clúster es pot definir com un grup d’empreses d’un determinat sector o segment estratègic, ubicades en un espai geogràfic limitat, juntament amb proveïdors especialitzats, empreses de serveis o institucions associades, que creen entre elles vincles de cooperació i competició. L’Observatori de Prospectiva Industrial (OPI) de la Secretaria d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya va elaborar, el 2005, el Mapa dels sistemes productius locals industrials a Catalunya (2005), identificant, entre d’altres, el clúster de fabricants d’aixetes sanitàries del Baix Llobregat i el Vallès Occidental com el tercer clúster productor de la Unió Europea. En l’estudi realitzat s’identifica que Catalunya concentra més de les tres quartes parts de les empreses i de la facturació espanyola de la producció d’aixetes sanitàries, i que aquesta es localitza de forma rellevant a les comarques del Baix Llobregat i el Vallès Occidental.

16 El portal web del comerç de la ciutat www.compremasantfeliu.cat és el lloc a Internet del comerç i compres a Sant Feliu de Llobregat, un exemple inicipient de com posar al servei dels comerciants i consumidors de la ciutat les noves tecnologies i fer-ne un punt de trobada per al teixit comercial i els consumidors locals, així com oferir informació de l'interès de tots dos col·lectius. També esdevé una finestra mitjançant la qual els visitants puguin descobrir l'àmplia i diversa oferta comercial dels carrers de Sant Feliu. A banda d’oferir un aparador virtual del comerç local també és un web de servei per als comerciants i associacions de comerciants, que poden, entre d'altres opcions, publicitar les seves ofertes, allotjar els webs del seus negocis i obtenir un compte de correu electrònic o accedir, en línia, a un servei d'assessorament.

17 Mataró Ciutat Digital – TecnoCampusMataró. “Concepción de una ciudad digital: ejemplo de una ciudad modelo. Jordi Marín Puigpelat”. TecnoCampusMataró

18 Veure el lloc Web corporatiu: www.santfeliu.cat/online i consultar el Blog corporatiu: www.santfeliu.cat/tic

19 Com per exemple la jornada SANT FELIU INNOVA: Digitalització i empresa “Aplica les TIC al teu negoci”:

http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/05/3-de-juny-jornada-sant-feliu-innova.html

http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/06/resum-jornada-aplica-les-tic-al-teu.html

http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/06/documentacio-de-la-jornada-aplica-les.html

20 http://santfeliuinnova.blogspot.com/2008/11/una-cansaladeria-20.html

21 http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/04/tenda-de-llaminadures-al-facebook-tota.html

http://santfeliuinnova.blogspot.com/2008/11/botiga-amb-blog-al-otro-lado-del.html  

http://sfol.blogspot.com/2008/10/vdeos-per-vendre-s.html

22 www.santfeliu.cat/online/premis

http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/03/va-de-premis.html

www.youtube.com/watch?v=u4-ircECgWk

www.youtube.com/watch?v=Hb_w1p6PtT8

23 Per exemple, incorporar formats innovadors de jornada com el seguiment amb Twitter de la mateixa http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/06/seguiment-de-la-jornada-via-twitter.html, confeccionant un audiovisual per a la jornada amb una recopilació local de casos d’èxit amb diferents eixos d’innovació i aplicació de les TIC als seus negocis www.youtube.com/watch?v=21zYwILM1IU, gravant íntegrament els continguts de la Jornada per penjar-los posteriorment a Internet facilitant així que la informació i el coneixement es podrà consumir de forma asíncrona o bé amb dinàmiques participatives (Dinar-networking, Cafè 2.0...) orientades a la detecció de components i accions d’innovació per empreses.

24 En aquesta entrada http://santfeliuinnova.blogspot.com/2009/06/valoracio-xerrada-aplicacions.html és pot accedir a una valoració del seminari.

25 http://sfol.blogspot.com/2009/04/curs-de-recerca-de-feina-per-internet.html

26 http://sfol.blogspot.com/2008/12/can-magins-la-masia-20.html i

http://sfol.blogspot.com/2008/12/magins-20-segona-part.html

27 L’expert respon” (www.santfeliu.cat/respon) va ser creat el 2008, com un espai de consultes sobres temes TIC i d’innovació social i econòmica de base digital, arrel del gran volum de consultes que ens arribaven a través del blogs del projecte de Sant Feliu On Line i el propi correu electrònic. La idea ha estat fer públiques aquestes respostes, per tal que puguin ser consultades per altres persones en tot moment, fomentant a més així la participació d’experts i persones vinculades a les TIC a través de les seves aportacions en les consultes rebudes, donant resposta  a través del fòrum.

28 Per exemple, els estudiants d’una universitat del coneixement, d'avantguarda tecnològica i altament innovadora en el model d'aprenentatge, com la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

A la UOC hi ha 215 estudiants de Sant Feliu de Llobregat (del total de 2.095 matriculats de la comarca del Baix Llobregat), que segueixen alguna de les titulacions universitàries o els estudis de doctorat que imparteix aquesta institució.D’aquest conjunt d’estudiants de Sant Feliu els que estan cursant especialitats relacionades amb les noves tecnologies són 48:

- Enginyeria Tècnica de Telecomunicació, especialitat Telemàtica: 4 

- Enginyeria Tècnica d' Informàtica de Gestió: 17

- Enginyeria Tècnica d' Informàtica de Sistemes: 16

- Enginyeria Informàtica: 5

- Màster oficial d' Educació i TIC: 3

- Màster oficial de Societat de la informació i coneixement: 1

- Màster programari lliure:  2

- GMMD (Graduat Multimèdia): NS/NC

29 http://www.santfeliu.cat/common/doc/document.faces?xmid=10848

30 Breu descripció en vídeo: www.youtube.com/watch?v=_Zn0COxCy6Y 

31Definició completa d'Anàlisis DAFO a la Wikipèdia

Bibliografía/Referencias

• BARCELÓ, Miquel, 2001, “Ciudad Digital”, Pacte Industrial de la Regió Metropolitana.

• URKIOLA, Carles, 2004, “El carril de Barcelona a Molins de Rei i Martorell”, Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat.

• “Concepción de una ciudad digital: ejemplo de una ciudad modelo”. Jordi Marín Puigpelat, Tecno Campus Mataró, [en línia] Recuperat el 15 de setembre de 2009, de http://www.sorolls.org/docs/COETTC/documents/resums/Taula6/Jordi_Marin.pdf.

• “Diagnosi del grau de penetració i de coneixement de les TICs: estudi i enquesta sobre les TICs a Sant Feliu de Llobregat” (octubre 2006), MDK Investigación de mercados [en línia]. Recuperat el 3 de setembre de 2009, de www.santfeliu.cat/documents/142006.

• “Diagnòstic sobre l’ús de les TIC a empreses de Sant Feliu de Llobregat – Projecte Empresa i Digitalització” (2008). Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat [en línia]. Recuperat el 3 de setembre de 2009, de www.santfeliu.cat/documents/161103.

• “Diagnóstico: Castilla y León en la Sociedad de la Información” (maig 2007). Junta de Castilla y León, [en línia]. Recuperat el 15 de setembre de 2009, de www.jcyl.es/orsi

• Les dades de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat i del seu Ajuntament es poden trobar amb detall al lloc web corporatiu municipal www.santfeliu.cat, concretament, a l’apartat “ESTADÍSTIQUES” del web municipal.

• “Consorcio del Pacto Territorial para la Creación de Empleo PACTEM-NORD” (maig de 2001), Pactem-Nord [en línia]. Recuperat el 15 de setembre de 2009, de http://www.consorci.info/default.asp?Id=6.

Reconocimiento - Nocomercial - CompartirIgual (CC-by-sa 3.0 o cualquier otra posterior)