Cibernautes de la memòria. La construcció de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola a través de la participació en espais virtuals de comunicació. "El cas de la llista de distribució "Guerra Civil Española"

Texto da comunicação

1.INTRODUCCIÓ

En els darrers anys, especialment a partir de l’any 2000 s’han portat a terme una sèrie d’iniciatives que parteixen de la societat civil i després es traslladen a l’àmbit polític i institucional que reivindiquen la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra civil espanyola. Les iniciatives són diverses, en àmbits d’actuació diferents i es contextualitzen en un doble escenari: el de la pròpia dinàmica del procés de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola al llarg dels darrers 30 anys i l’escenari de la societat de la informació i la comunicació en el qual es produeix tot aquest procés.

La memòria de la guerra civil ha estat sempre present a nivell polític, social i cultural en forma de construccions discursives, iniciatives diverses i oblits voluntaris o pactats des del propi franquisme, la transició i les diverses etapes de la democràcia. Ara aquesta memòria pren unes característiques de presència, participació i reivindicació social que fan que esdevingui amb característiques i pràctiques diferents a les que havia tingut fins aleshores. Les diverses iniciatives de reivindicació de la memòria dels vençuts i també les versions revisionistes de la memòria dels vencedors es produeixen doncs en un context marcat per la dimensió local de les característiques polítiques i socials de l’Estat espanyol però també en la dimensió global de la societat de la informació amb els seus condicionants i a través dels seus instruments d’expressió, les tecnologies de la informació i la comunicació. 

El treball realitzat i del qual aquesta comunicació mostra els aspectes més importants, analitza el cas de la llista de distribució “Guerra Civil Española” com a espai de pràctica i reivindicació de la memòria col·lectiva de la guerra civil i contextualitza aquest cas en el marc dels processos socials vinculats a la societat de la informació.

2. CONTEXTUALITZACIÓ  DE L’ANÀLISI

La bibliografia sobre la memòria col·lectiva i l’aplicació a casos concrets és força amplia. En el cas de la guerra civil espanyola, en els darrers anys s’han realitzat una gran quantitat d’estudis sobre aquest esdeveniment i la seva memòria tant a nivell general com a nivell local. També més recentment comencen a haver reflexions sobre el propi moviment per la recuperació de la memòria històrica.

Alguns d’ aquests treballs es refereixen a la importància que tenen les tecnologies de la informació i la comunicació i evidentment el paper d’ internet en el moviment social i polític per la recuperació de la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra civil i també en la lluita de memòries, però és menys freqüent trobar estudis que abordin directament i analitzin en profunditat la presència de la memòria col·lectiva a la xarxa. [1]  El treball doncs, vol ser una nova aportació a l’estudi de  la presència de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola a la xarxa, ara a través d’ un estudi de cas.

3. MARC TEÒRIC

3.1 CONCEPTES TEÒRICS AL VOLTANT DE LA MEMÒRIA I L’OBLIT

3.1.1 Els debats al voltant del concepte de memòria.

Quan abordem qualsevol tema on es consideri el concepte memòria, sovint ens trobarem d’entrada amb dos debats: el primer al voltant de la pròpia definició de memòria, les seves dimensions i les relacions entre les diferents accepcions: memòria individual, memòria col·lectiva, memòria històrica, memòria comú, memòria generacional, memòria social... i el segon debat al voltant de  la relació entre la memòria i la història

Tot i que no és objectiu d’aquest treball entrar a fons en aquests dos debats[2], ens hi referirem breument per contextualitzar la perspectiva d’ anàlisi. Aquesta introducció teòrica es centra en la dimensió col·lectiva de la memòria i fa esment del  debat entre memòria i història, per que més enllà de la polèmica científica entre alguns sectors de la historiografia i la sociologia, aquest debat és present en la mateixa definició del nostre objecte d’estudi i en l’anàlisi de l’exemple escollit: “Recuperació de la memòria històrica de la guerra civil” és el nom amb que més sovint trobem anomenat el fenomen social on situem la nostra investigació però al mateix temps la relació entre memòria i història és una font constant de polèmica.

3.1.2 Maurice Halbwachs i la dimensió col·lectiva de la memòria

Si busquem bibliografia sobre l’anàlisi teòrica al voltant de la memòria col·lectiva veurem que el principal referent teòric és Maurice Halbwachs (1877-1945), se’l considera el fundador de la sociologia de la memòria a través de la qual s’ estableix la  dimensió col·lectiva i social d’aquesta. Halbwachs fou deixeble de Henry Bergson tot i que després en criticaria les seves tesis a través de l’obra Els marcs socials de la memòria[3] (2004).També fou deixeble d’ Émile Durkheim del qual pren el concepte de consciència col·lectiva com a punt de partida per definir la memòria com a construcció social.

Gerárd Namer, estudiós de l’obra de Halbwachs, situa Els marcs socials de la memòria com a obra fundadora del segon durkheinisme. Per Namer, Halbwachs fa una reconstrucció de les teories de Durkheim, actualitza l’essència del que havia estat el primer Durkheim i ho vincula amb la tradició socialitzadora del segle XIX i una reajustada idea de progrés. Amb tot això desenvolupa una interpretació general que dona lloc a la sociologia de la memòria.

Halbwachs crítica el tractament de la memòria com una característica exclusiva de l’individu aïllat, un tractament que fins aleshores havien fet molts tractats de psicologia i entre ells el seu mestre Henry Bergson i formula la teoria de la memòria col·lectiva i els marcs socials de la memòria en la qual destaquem els dos aspectes més importants: el primer, la dimensió col·lectiva de la memòria i la noció de marcs col·lectius de la memòria i el segon, el que ubica la memòria com a un esdeveniment del present i no del passat.

La memòria té una dimensió col·lectiva per que és dins la societat on els éssers humans adquireixen els seus records i és allà on els evoquen, els reconeixen i els localitzen. La memòria respon preguntes que altres fan o faran i per respondre-les cal ubicar-se en el lloc dels interlocutors per posicionar- se com a part del mateix grup o de grups semblants.

Les diverses memòries individuals es presten mútua ajuda i allò que Halbwachs anomena els marcs col·lectius de la memòria serien el resultat de la combinació dels records individuals dels membres d’una societat. Aquests marcs ajuden a classificar i ordenar els records d’uns en relació als altres i són els instruments que la memòria col·lectiva utilitza per reconstruir una imatge del passat acord amb cada època i en sintonia amb els pensaments dominants de cada societat. Si els records reapareixen és per que la societat disposa en cada moment dels mitjans adequats per reproduir-los

Existeix doncs una memòria col·lectiva i uns marcs socials de la memòria i és en la mesura que el pensament individual es reubica en aquests marcs i participa d’aquesta memòria que serà capaç de recordar. Es recorda doncs només amb la condició de trobar els marcs de memòria col·lectiva adequats.

La societat, adaptant-se a les circumstàncies i adaptant-se als temps modifica les seves convencions i per tant representa el passat de diverses maneres que van canviant. Els individus com a integrants de la societat s’adapten a aquestes convencions i modifiquen els seus records en el mateix sentit en que evoluciona la memòria col·lectiva. El passat no es conserva intacte a les memòries individuals si no que passa per tantes experiències diferents com individus existeixen. Els marcs no expliquen la memòria, la donen per descomptat com a existent per tant Halbwachs no entra en concepcions més psicologistes de localització neurològica o psíquica del record.

La memòria és per Halbwachs doncs  un fet col·lectiu i un fet present, és el present del passat en el sentit que és el passat situat en els marcs socials del present.

3.1.3 Reinterpretant Halbwachs: noves dimensions de la sociologia de la memòria col·lectiva.

Maurice Halbwachs és el referent de la majoria d’ autors que analitzen la dimensió social i col·lectiva de la memòria i la seva definició com a esdeveniment del present. L’anàlisi de la seva sociologia de la memòria ha generat una llarga bibliografia on es fan diverses interpretacions de la seva teoria i també crítiques. Alguns autors com Gérard Namer coincideixen en el fet que el mateix Halbwachs va utilitzar la noció de memòria col·lectiva amb diferents accepcions i per tant no hi ha una definició clara del seu significat. Si que podem afirmar però, que hi ha un consens en considerar-lo com el referent inicial de gairebé tots els estudis actuals relacionats amb la memòria col·lectiva.

Al llarg dels anys del passat segle XX i actualment, partint d’aquesta noció inicial de memòria col·lectiva, s’han anat revisant i fent crítiques a alguns dels postulats de Halbwachs i a partir d’aquestes revisions i crítiques, diferents autors han fet una posada al dia  de les teories de la memòria col·lectiva. Fem un repàs d’aquestes revisions i crítiques per situar-nos en el context actual de la teoria de memòria col·lectiva.

Sobre la definició de memòria col·lectiva hi ha dos aspectes que alguns autors critiquen: per una banda, el fet que pugui ser interpretada d’una manera funcionalista en el sentit de considerar la memòria col·lectiva de manera reïficada com un fet aïllat dels individus i per altra banda, es critica  la sobrevaloració que Halbwachs fa de la dimensió cohesionadora de la memòria i el fet que situa en un segon pla els mecanismes de transmissió i socialització. També es critica el fet que no aborda la relació entre memòria i conflictes ni en els seus treballs es refereix als efectes dels usos de la memòria com a instrument de poder o les implicacions ideològiques.

Partint d’aquestes crítiques i reinterpretant Halbwachs alguns autors ens ofereixen enfocaments interessants per abordar en un context actual l’anàlisi de la memòria especialment en relació a casos de memòria vinculats a esdeveniments traumàtics.

Elizabeth Jelin, (2002) considera que el concepte de memòria col·lectiva de Halbwachs pot tenir problemes si es considera de manera reïficada en una interpretació durkheiniana extrema, és a dir com una entitat pròpia que existeix per sobre dels individus. Però si s’interpreta en el sentit que les memòries es comparteixen, es superposen, són producte d’interaccions múltiples i estan enquadrades en marcs socials i relacions de poder, es pot prendre les memòries col·lectives no només com a dades sinó també centrar l’atenció en els processos de construcció, fet que obre una nova perspectiva d’anàlisi.

Michael Billig (1990) vincula a més la noció de memòria col·lectiva amb la ideologia i afirma que si tal i com diu Halbwachs la memòria està determinada col·lectivament també ho estarà ideològicament ja que els processos col·lectius que permeten que es doni la memorització són part de patrons ideològics més amplis.

Així suggereix que els investigadors haurien d’intentar localitzar de quina manera les forces ideològiques afecten i constitueixen els processos de memòria. Billig considera a més que la noció de memòria col·lectiva no té una definició clara ja que el concepte cobreix un ventall de fenòmens relacionats amb les situacions en les que es fa memòria, el procés pel qual passa la seva construcció i els continguts que es recorda.

Un altre autor que en els darrers anys ha abordat el tema de la memòria col·lectiva és Pierre Nora (1998). Per Nora la memòria col·lectiva és a la vegada un record, una experiència viscuda, un mite, una commemoració, el record o conjunt de records conscients o no d’una experiència viscuda o mitificada per una col·lectivitat. Nora fa un anàlisi de símbols, llocs, cerimònies etc de França  que constitueixen aquests lieux de la memóire. El lieux és una representació simbòlica que permet investigar la dimensió rememoradora dels objectes ja siguin materials o immaterials. L’obra i el mètode de Pierre Nora ha tingut un gran ressò i ha estat exportat per analitzar altres “lieux de mémoire” en altres contextos.

Un altre tipus de crítiques a la teoria de Halbwachs es centren en una interpretació estàtica del seu concepte de memòria col·lectiva  és dir que no parla d’aspectes com els conflictes i les lluites ideològiques com a escenari de transmissió i reconfiguració permanent d’aquesta memòria col·lectiva.

En una valoració  extrema Huyseen, (Diciembre 2000) es refereix a aquest fet i considera que per aquesta raó la teoria de Halbwachs no seria massa adequada per analitzar el fenomen de la memòria a la societat actual.

Altres autors reinterpreten aquesta suposada idea estàtica i introdueixen la perspectiva d’anàlisi de la memòria com a procés social. Així es parteix de la idea de memòria col·lectiva per analitzar els processos i actors que intervenen en la construcció i formalització de memòries (Jelin 2002). Els sentits del passat són dinàmics, els agents socials s’ubiquen en escenaris de confrontació i lluita enfront d’altres interpretacions i sentits i també contra els oblits i els silencis i els donen significat. Així  les diferents narratives i revisions del passat es produeixen al llarg del temps com a producte de lluites polítiques, canvis culturals i sensibilitats.

Félix Vázquez (2001) també pren la perspectiva de procés social, per aquest autor la importància de l’estudi de la memòria i l’oblit socials resideix en el seu caràcter de processos que contribueixen a la definició i articulació de l’ordre social. La memòria com tot procés social canvia en funció de  la definició, consideració i us que en fem els éssers humans. Fer memòria és un procés dinàmic en un marc de conflicte vinculat a escenaris socials i comunicatius, així quan les persones fan memòria fan un acte intersubjectiu on les versions es construeixen en situacions canviants i en circumstàncies comunicatives concretes.

L’altre aspecte clau de la teoria de  Halbwachs, la memòria com present del passat, és referent també per la majoria dels estudis sobre memòria. Es un aspecte que també s’ha revisat per adaptar-lo als nous contextos:

Paloma Aguilar (1996), autora d’un estudi que ha esdevingut com a referència en l’anàlisi de la memòria i l’oblit de la Guerra civil espanyola es refereix en la introducció d’aquest estudi a tota una sèrie d’autors que  prenent l’herència de Halbwachs consideren  en termes generals que el passat és contínuament modificat en funció de les circumstàncies i els interessos del present: Entre aquests es citen Eric Hobswawn (1987)[4] David Lowental (1985) o Trevor Lummis (1987). La mateixa Paloma Aguilar podem considerar-la dins d’aquest corrent presentista.

Barry Schwartz (1990), es refereix també a Halbwachs, Lowental i George Herber Mead[5] en el sentit que constitueixen un grup d’autors que tot i que en les seves investigacions parteixen de concepcions diferents sobre com afecten les condicions presents a les percepcions del passat tenen un nucli comú: presenten un concepte atemporal de memòria col·lectiva que relaciona el que es recorda en un context donat amb les creences, interessos, aspiracions i pors del present. El mateix  Schwartz seguint aquesta mateixa noció  aplica el marc analític de la memòria col·lectiva a exemples històrics concrets com la reconstrucció de la memòria al voltant d’Abraham Lincoln.

Per últim comentar que en el marc de la crítica a alguns aspectes de la teoria de Halbwachs alguns autors utilitzen el terme memòria social enlloc de memòria col·lectiva per evitar el sentit de reïficació a que ens referíem abans. Félix Vázquez (2001), per exemple  utilitza el concepte memòria social per que el considera més adequat per reflectir la intersubjectivitat de les col·lectivitats.

En definitiva però per no perdre’s en debats teòrics és interessant la consideració que Paloma Aguilar fa referint-se a que termes com memòria col·lectiva, memòria social, memòria pública es refereixen al caràcter global, social o col·lectiu de la mateixa que és el punt de vista que ens interessa i  que prenem com a marc teòric en aquest treball sobre la llista de distribució “Guerra Civil Española”.

Les aportacions de tots aquests autors reinterpretant la teoria de Halbwachs ens permeten adoptar un marc teòric que parteixi de la idea bàsica de memòria com a fet col·lectiu des del present però tenint en compte el seu context global i local. Així doncs el punt de vista que s’adopta per l’estudi de cas és una definició de memòria com a esdeveniment col·lectiu en el present fruit de la interacció entre diversos agents i des d’una perspectiva dinàmica de procés social. 

3.1.4 El debat entre memòria i història.

El debat entre memòria i història és present quan s’aborda qualsevol objecte d’estudi vinculat a la memòria. En el nostre cas trobem que la definició amb que més sovint apareix anomenat el procés social de recuperació i reivindicació de la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra civil és el de “Recuperació de la memòria històrica” la qual cosa ens dona una idea de la presència de la relació entre els dos conceptes.

Per tal de veure una panoràmica general del debat ens és útil l’anàlisi de Vázquez (2001), quan aborda aquest debat i ens presenta dues grans tendències; les que consideren la memòria i la història com a fets diferents i les que consideren la memòria com un complement adequat d’altres fonts amb les que es construeix la historiografia i sobre tot per que permet la recuperació de les dimensions humanes en el discurs historiogràfic.

Halbwachs es posicionava en el primer grup ja que per ell la memòria col·lectiva no s’ha de confondre amb la historia. L’expressió “memòria històrica” la considerava poc afortunada ja que associa dos termes que segons ell s’oposen en més d’un aspecte: La memòria es situa a l’àmbit de la societat i la història a l’àmbit disciplinar. La memòria no està lligada a períodes que actuen com a divisions sinó que està estretament vinculada al present i als marcs socials dels present. La història en canvi es refereix al passat i present i la defineix com la recopilació de fets que han ocupat la major part de la memòria dels éssers humans, aquests esdeveniments es llegeixen, s’ensenyen i s’aprenen i s’escullen en funció de les necessitats i regles presents.

Posteriorment s’ha considerat que aquesta diferenciació tan neta entre una i altra no és tan fàcil. Memòria i història mantenen relacions quotidianes i la memòria no només s’alimenta d’ella mateixa sinó que també assimila relats, informacions procedents tant de la història com d’altres fonts vinculades als mitjans de comunicació, museus, celebracions etc. La historiografia al seu temps també recorre a testimonis de primera ma per construir el seu discurs.

Així doncs a l’hora d’abordar memòria i història de nou el referent de Halbwachs i les seves reinterpretacions són la base teòrica de la reformulació de les relacions entre aquests dos conceptes:

Per Jelin (2002), La memòria és font crucial per la història i funciona com a estímul en la elaboració de la agenda de la investigació històrica mentre que la història permet qüestionar i provar els continguts de les memòries i això és útil a l’hora de narrar i transmetre memòries crítiques establertes i provades. I tot això sense deixar d’oblidar que els relats de la història, l’elecció de temes i els discursos de veritat històrica estan emmarcats en les relacions de poder i les circumstàncies del moment en que es realitzen.

També Pierre Nora partint de la diferenciació entre memòria i història relaciona els dos conceptes en el sentit que la nova concepció d’història pren la memòria com a objecte i així l’anàlisi de memòries col·lectives pot i ha de transformar-se en punta de llança d’una història que es defineixi com a contemporània.

Per últim Paul Ricoeur (Blain 2003), en el mateix sentit, afirma la necessitat mútua entre el concepte de memòria col·lectiva i el de història de manera que la memòria pot contrarestar la tendència de la història a oficialitzar un cert estat de la memòria i al mateix temps la història dona una dimensió crítica a la memòria.

En resum però tot i que el debat entre memòria i història és viu i el terme memòria històrica sovint és discutit, ens serà útil adoptar la perspectiva de considerar aquesta denominació con una expressió adequada per anomenar el fenomen que analitzem més enllà de polèmiques sobre la relació entre aquests dos conceptes.

3.1.5 L’oblit, l’altre cara de la memòria

Si parlem de memòria cal també tenir present l’oblit i el silenci ja que aquests formen part de la memòria. En el cas escollit de la memòria de la guerra civil la dimensió de l’oblit i del silenci és molt important per entendre el moviment social on emmarquem el nostre objecte d’estudi.

Halbwachs explica l’oblit per la desaparició total o parcial dels marcs socials, la deformació d’alguns dels nostres records o pel fet  que els marcs canvien d’un període a un altre. Però quan s’aborda l’oblit des del punt de vista de la memòria traumàtica cal analitzar-lo en les seves diferents dimensions. Paul Ricoeur ha analitzat a fons el tema de l’oblit com part de la memòria.

En el cas de memòries traumàtiques es donen diverses situacions: Els testimonis dels esdeveniments traumàtics poden “oblidar” per sobreviure, per que el record és massa dolorós i traumàtic per abordar-lo. Aquesta situació és diferent en el cas de persones que no han viscut directament els esdeveniments i que es posicionen de manera diferent respecte a la memòria d’aquests esdeveniments. En aquest sentit les situacions “oblidades” apareixen de nou a partir de canvis en els marcs culturals i socials. Els esdeveniments “oblidats” cobren importància en el present pels canvis generacionals o de context social i polític. El cas de la guerra civil espanyola té molta part d’aquest component.

El context polític pot generar també un oblit polític ja sigui com a estratègia d’ocultació i destrucció de proves i testimonis o com a un oblit pactat per no treure a la llum esdeveniments que poden resultar conflictius en un nou escenari de relacions i disputes polítiques.

L’oblit és present també en l’acte de recordar ja que hi ha una selecció d’esdeveniments a recordar i no altres, així doncs en parlar de “recuperar la memòria” hi ha un acte de selecció i per tant també d’oblit. El que es selecciona per recordar i per oblidar estaria també vinculat al context del present.

El silenci està relacionat amb l’oblit i per tant  també a la memòria. L’expressió del silenci en els esdeveniments traumàtics s’explica per la por i la repressió, per la voluntat de no transmetre experiències doloroses, com a estratègia de supervivència o per la manca d’interlocutor que vulgui escoltar. El darrer cas és característic de situacions de transició on la voluntat de reconstrucció i mirada cap el futur silencia les memòries que porten a un record traumàtic.

En definitiva doncs remarcar que quan parlem de memòria parlem també d’oblit i de silenci i que l’expressió de cadascun està en funció de la situació de contextos socials i polítics.

3.2 LA DIMENSIÓ GLOBAL: LA CULTURA DE LA MEMÒRIA  I ELS MOVIMENTS SOCIALS PER LA MEMÒRIA A LA SOCIETAT DE LA INFORMACIÓ

3.2.1 Societat de la informació i cultura de la memòria

En el marc de la societat de la informació hi ha un interès creixent pel passat i la memòria, és el que s’anomena una cultura de la memòria. És un interès que s’expressa en l’àmbit social, polític i fins i tot econòmic que es reformula i reconstrueix en el context de les pròpies característiques de la societat de la informació i els instruments que la caracteritzen, les tecnologies de la informació i la comunicació. Parlarem a continuació de com aborden directa o indirectament diversos autors aquest fet i parlarem de com relacionem amb el nostre objecte d’estudi alguns conceptes teòrics que ens serviran per ubicar la perspectiva d’anàlisi que utilitzarem en l’estudi de cas.

Huyssen (Diciembre 2000), considera que a la societat actual hi ha un avenç dels passats- presents en detriment dels futurs- presents en el sentit que la manca de projectes col·lectius de futur en un món excessivament individualista llança als individus en busca de la identitat al passat. Davant l’incertesa del futur i la rapidesa en les transformacions socials el passat torna a cobrar importància i es produeix una museïtzació del món.

Huyssen es refereix també a la dimensió global i local de la memòria en la societat de la informació  i així per exemple l’Holocaust jueu a banda de ser un esdeveniment específic esdevé una metàfora per altres històries traumàtiques i la seva memòria és present a Ruanda, Bòsnia o Kosovo. Al mateix temps també hi ha una reactivació de les memòries locals i particulars. La globalització dels esdeveniments actua com a potenciador de discursos traumàtics de memòria però al mateix temps per Huyssen pot encobrir o bloquejar la reflexió sobre les particularitats de les memòries locals.

La cultura de la memòria s’expressa en forma diversa, des de l’expressió política i social que posa l’èmfasi en els drets humans, la justícia i la responsabilitat col·lectiva fins a una creixent presència i èxit dels productes culturals vinculats a la memòria: pel·lícules, DVD, series de TV... el màrqueting de la indústria cultural i de les comunicacions és present i reactiva aquesta cultura de la memòria.

Pierre Nora es refereix a la paradoxa de la memòria a la postmodernitat. Considera que es parla tant de memòria perque ja gairebé no queda res d’ella, així mentre les societats tradicionals tenien una concepció del passat contínua , les societats contemporànies han separat la memòria de la continuïtat de la reproducció social. Ara es compartimenta la memòria com si fos una forma discursiva i així l’únic recurs és representar i reinventar el que ja no es pot experimentar espontàniament. Tot això juntament amb el desenvolupament dels mitjans de comunicació ha generat un interès nou per l’opinió, per la imatge, per l’esdeveniment. Nora considera que la memòria moderna està basada en la materialitat de la petjada, en la immediatesa del registre o la visibilitat de la imatge.

Jeffrey K. Olick (1998), considera que a les societats contemporànies la presència de la memòria en la esfera pública és fonamental. El vincles tradicionals de les comunitats rurals tradicionals desapareixen i deixen pas a noves identitats i per tant a noves memòries i així el problema de la memòria esdevé doncs el problema de la identitat col·lectiva en les societats complexes. En el cas de les societats democràtiques l’expressió de les identitats i memòries transcendeix a l’àmbit públic on s’ajunta la dimensió privada i l’oficial que adopten noves formes d’expressió i controvèrsia.

En aquest sentit el caràcter narratiu i construït de la història en el marc d’un món complex i multidimensional fomenta la cerca de noves reinterpretacions del passat que fugin de les versions amb pretensió d’objectivitat i els grans relats. La recerca de la memòria local, de les petites històries anònimes estarien d’acord amb aquesta nova manera d’abordar el passat en el qual les diverses memòries s’expressen simultàniament a través de la multiplicitat de canals i ofereixen a una audiència diversa la seva pròpia versió i producció de memòria.

Les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i la comunicació faciliten l’expressió, producció i interacció d’aquestes memòries a través de canals alternatius als mitjans de comunicació de masses i permeten la creació de contextos culturals de relació vinculats a la memòria. L’exemple que prenem com a objecte d’estudi estaria en aquest àmbit.

Tot i que directament no es refereix al tema de la memòria en el sentit que el tractem,  fem un apunt sobre  el pensament de Pierre Lévy (1990), que ens servirà per alguns dels enfocaments que adopta l’anàlisi de la memòria. Lévy entén la xarxa com una nova interfície social que implica l’adopció de les noves tecnologies de la intel·ligència. Fa una anàlisi històrica del pas de l’oralitat a l’escriptura i  al nou context de l’hipertext, fets que determinen la configuració de diferents sistemes cognitius. Les etapes no són exclusivament lineals i alguns dels seus trets es poden produir  simultàniament. Així l’etapa de l’oralitat que no té tècniques de registre exterior tracta com a únic el fet oral i la seva memòria, l’escriptura separa la identitat del record i el coneixement i introdueix la preocupació per la veritat. El saber informàtic segons Lévy s’allunya de la memòria o en tot cas la memòria és objectivada fins a tal punt que la veritat deixa de ser un punt fonamental en benefici de la operativitat i la velocitat. Això no vol dir però que s’accepti qualsevol cosa sense anàlisi si no que es consideren vàlids models diversos obtinguts en funció de la seva pertinència o rapidesa. Així doncs s’accepten o no els diferents models enlloc de pretendre una veritat única. És aquest darrer punt el que ens serveix per contextualitzar les expressions de les diferents memòries.

3.2.2 La memòria com a expressió de la identitat col·lectiva en el marc de moviments que neixen a la societat civil

La memòria forma part de la identitat, una identitat col·lectiva que per Castells (1998), s’expressa dins la societat de la informació a través de múltiples expressions i que és fruit de la revolució tecnològica, la transformació del capitalisme i la difuminació de l’estatisme. La memòria i la seva expressió la podem considerar en aquest àmbit l’àmbit . Castells defineix la identitat i identitats  dels actors socials com el procés de construcció de sentit atenent a un atribut cultural o un conjunt relacionat d’atributs culturals. Les identitats són construïdes i per fer-ho prenen com a material base  la història, la geografia, les institucions, la memòria col·lectiva etc. i ho fan en un context marcat per les relacions de poder

La identitat resistència, aquella on dels actors en posicions devaluades o estigmatitzades s’oposen a la lògica de la dominació és el tipus més important de construcció de la identitat a la nostra societat. Però també la identitat resistència pot esdevenir identitat projecte quan els actors basant-se en els materials culturals de que disposen construeixen una nova identitat que redefineix la seva posició a la societat i en fer-ho busquen la transformació de tota l’estructura social. La dinàmica de les identitats, com es construeixen, qui ho fa i quin resultat obtenen no es pot abordar de manera general sinó que depenen del context  social.

Els moviments i expressions col·lectives de recerca de la memòria es poden contextualitzar també en el marc en que Castells fa l’anàlisi d’altres moviments com l’ecologisme, el feminisme, de reivindicació de l’autonomia, la participació etc. Són el resultat  de la interacció de la globalització amb el poder de

la identitat i les institucions de l’estat. Val a dir que caldria considerar que la memòria com a expressió d’identitat inclou tant els moviments socials que neixen al voltant de la reivindicació de la pròpia memòria com el fet que altres moviments socials adopten també el discurs de la memòria. En aquest sentit veurem que en el cas que ens ocupa de la reivindicació de la memòria dels vençuts de la guerra civil espanyola moviments com l’ecologista o el veïnal adopten també el discurs de la memòria.

Els moviments socials sorgeixen en el marc de la societat civil i aquest concepte de societat civil és important a l’hora d’entendre fenòmens com el que analitzem. El terme societat civil pres com a concepte operacional permet analitzar la realitat social i així ens referim a la societat civil com a una esfera amb autonomia relativa respecte a l’estat i el mercat en la qual els ciutadans amb els seus valors, opinions i preocupacions s’organitzen i es comuniquen en termes d’objectius socials i polítics.

Aquesta perspectiva d’anàlisi implica diferenciar aquest concepte de societat civil de  l’estat i el mercat però al mateix temps considerar la interrelació entre ells, és el que es defineix com aproximació minimalista a l’estudi de la societat civil (Cammaerts et al. 2002), aquesta consideració parteix de les aportacions de Habermas i Gramsci i es diferencia d’altres anàlisis anomenats generalistes  que parteixen de la tradició de Hegel i Marx que inclouen el mercat dins la societat civil.

Pel nostre estudi ens situarem en la primera accepció ja que com hem vist el moviment que volem analitzar es situa en el marc de la societat civil i s’ interrrelaciona amb l’estat però també ho fa amb  el mercat. Aquesta cultura de la memòria té una expressió diversa tant a través dels moviments reivindicatius que ubiquem en l’àmbit de la societat civil, a través del l’estat i el seu paper en l’àmbit del reconeixement legal de les seves iniciatives o el mercat amb una creixent producció cultural vinculada a la memòria.

Situem doncs els moviments socials en el context de la societat civil i un cop hem definit aquest darrer concepte hem de considerar la dimensió del terme “moviment social”. De nou l’amplitud o restricció en la seva definició és font de debats: prendrem però el concepte en el sentit tal i com el pren Castells, com a conjunt d’accions col·lectives conscients l’impacte de les quals tant en cas de victòria com de derrota transforma els valors i les institucions de la societat. Analitzar aquests moviments vol dir entendre’ls a través del seu discurs i les seves pràctiques.

També a l’hora de fer l’anàlisi d’aquests moviments la idea de xarxa és important, en aquesta societat de la informació, els actors socials en relacionar-se construeixen les seves xarxes de relació, la societat de la informació com afirma Castells és la societat xarxa però tot i que  les xarxes socials es desenvolupen i potencien en el marc de les tecnologies de la informació i la comunicació no són producte ni depenen d’aquestes de les noves tecnologies.

En definitiva doncs en aquesta societat de la informació hi ha un interès creixent per la memòria en un context de “glocalització” on conviu una globalització dels esdeveniments i les interpretacions clau vinculades a la memòria amb un interès creixent per les particularitats i la recerca de memòries en clau local. La memòria com a fet social i cultural s’expressa amb les eines i canals d’aquesta societat de la informació i així al mateix temps la memòria és present en el discurs global dels drets humans, la producció cultural a través dels mitjans de comunicació de masses i la producció alternativa de discursos i expressions col·lectives diverses per exemple a través de la xarxa.

3.3 LA DIMENSIÓ LOCAL: LA MEMÒRIA DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA.

3.3.1 Introducció

Tot i que els estudis i les reflexions al voltant de la guerra civil han estat una constant en l’àmbit de la historiografia des de la transició, la reflexió al voltant de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola, el seu us i les seves pràctiques és una temàtica tractada des de fa relativament poc temps. Paral·lelament a la presència els darrers anys de les diferents iniciatives vinculades a la recuperació de la memòria col·lectiva de la guerra civil en l’àmbit social i polític, s’ha produït també un increment dels estudis i anàlisis al voltant de la memòria de la guerra civil i la seva presència durant el franquisme, la transició i les diferents etapes democràtiques.

També molt recentment podem trobar ja reflexions al voltant del propi moviment per la recuperació de la memòria col·lectiva que apareix als darrers 90 i en el quan contextualitzem el nostre objecte d’estudi. Val a dir que tot i que algunes reflexions citen la importància de les tecnologies de la informació i la comunicació en aquesta nova etapa, no hi ha gairebé cap estudi que consideri a fons la dimensió de la memòria col·lectiva en el marc de la societat de la informació i les tecnologies de la informació i la comunicació.

Fem doncs un repàs del que ha estat la presencia de la memòria de la guerra civil durant el franquisme, la transició i les diferents etapes democràtiques fins arribar a l’actualitat per situar-nos en els paràmetres en els quals s’emmarca el nostre objecte concret d’anàlisi, la llista de distribució “Guerra Civil Española”. Farem un breu repàs d’aquest context del qual si que s’han escrit a hores d’ara moltes pàgines, així doncs assumim el risc d’una certa simplificació d’un tema tan extens i sensible però creiem que es necessari per veure com arribem al context actual.

3.3.2 La memòria de la guerra civil durant el franquisme i la transició

L’estudi de Paloma Aguilar (1996), està considerat com un dels pioners en els estudis sobre la presència i us de la memòria de la guerra civil i és referència d’altres estudis que s’han fet posteriorment.

El discurs sobre la memòria de la guerra civil és present i es transforma en el seu ús tant durant el franquisme com en la transició i les diferents etapes democràtiques. Les transformacions que viu aquest record i presència de la guerra civil és el que marca les actuacions polítiques, socials i culturals de les diferents etapes de la història recent.

El regim franquista basarà el seu discurs legitimador en tres factors:  En primer lloc la justificació del cop d’estat que conduirà a la guerra, en segon, l’exaltació de la victòria militar i en tercer, la marginació i repressió del vençut. Així doncs durant el primer franquisme es produeix una socialització política i social en el discurs de la il·legitimitat del règim de la II República, la creació del mite de la “cruzada” basat en la identificació religiosa de la victòria militar en consonància amb la ideologia nacional catòlica i l’exhaltació dels símbols, personatges i espais vinculats a la victòria a la guerra. També es produeix una difusió dels valors propis de les elits del bàndol nacional.

L’adversari serà criminalitzat i per tant l’expressió de la seva memòria negada i perseguida. Per Aguilar qualsevol possibilitat de reconciliació entrava en contradicció amb la legitimitat del règim per la qual cosa aquesta possibilitat no era contemplada. A més durant els primers anys del franquisme amb l’objectiu d’afiançar el poder i la legitimitat del  discurs oficial es recorrerà a la violència i el terror. L’expressió doncs de la memòria republicana queda reprimida i perseguida o en mans de l’exili que en aquell moment també té una situació precària.

El discurs del règim franquista es modifica a partir dels anys 60. El règim s’afiança a través de la seva institucionalització i exercint un ferri control social i aconsegueix un reconeixement exterior que fins aleshores no havia tingut. A més als anys 60 hi ha ja una presència pública d’una generació nascuda en la postguerra que té un vincle diferent amb l’experiència de la guerra. En aquestes circumstàncies la legitimació que es basa només en l’origen es desdibuixa i així el discurs de la “cruzada” es va transformant en el discurs de l’exaltació de la pau com a legitimador del règim en el sentit que aquest garantitzava la pau necessària pel desenvolupament econòmic. El terme “cruzada” deixa pas a altres termes més ambigus per referir-se  a la guerra fins que la denominació guerra civil arriba a ser el terme acceptat ja a finals dels 70 i durant la transició com a expressió del discurs de la guerra com una bogeria col·lectiva i conflicte fratricida. També la progressiva fragmentació de la coalició vencedora crea diferents comunitats de memòria que beneficien aquest oblit del discurs original (Richards 2006). De tota manera Aguilar sosté que el règim mai va renunciar del tot al discurs de la legitimació d’origen ja que això hauria anat en contra la seva pròpia supervivència.

La memòria dels vençuts resta silenciada i en l’àmbit privat. El franquisme continua exercint un fort control social i polític i els efectes traumàtics de la repressió del primer franquisme  encara són presents. En el context internacional el discurs de l’anticomunisme en el context de la guerra freda, tampoc afavoreix l’expressió de determinats aspectes de la memòria dels vençuts.

D’altra banda però assistim a un context de canvis econòmics que propiciaran els moviments migratoris del camp a la ciutat i un progressiu desenvolupament econòmic que si bé no beneficiarà per igual a tots els grups socials si que contribuirà a desdibuixar i canviar l’estructura social vigent durant la guerra i la postguerra. La migració massiva del camp a les grans ciutats modificarà l’estructura de les zones rurals que s’aniran despoblant i per tant el context de control i repressió de proximitat que s’exercia en aquestes zones anirà perdent importància pels efectes de la seva progressiva despoblació. Tots aquests factors juntament amb el canvi generacional dels que han viscut la guerra pels que han nascut durant la postguerra i per tant no han viscut directament el conflicte, fa que a nivell col·lectiu alguns autors parlin d’un certa voluntat d’oblit i amnèsia del record traumàtic de la guerra o una acceptació de la sensació nascuda sota els efectes d’una por més o menys conscient de que per no tenir problemes cal callar i no ’implicar-se en res que soni a acció política.

A la mort de Franco i durant el procés de la transició, la memòria de la guerra civil torna a ser present. A nivell polític la tesi d’Aguilar (1996), parla d’un pacte entre les elits polítiques per no instrumentalitzar el conflicte de la guerra amb finalitats partidistes. Les evocacions a la guerra foren constants durant la transició  en un sentit alliçonador, el del “mai més”, que es fonamentava en un consens basat en el fet que la guerra fou una bogeria col·lectiva en el que tothom hi va tenir culpa. No s’entra a discernir qui va tenir la culpa de la guerra o quina repressió va ser més intensa. El record de la dictadura era encara present i no era possible encara una reflexió serena sobre el conflicte. D’altra banda la por al risc d’un nou enfrontament juntament amb les tensions socials i polítiques que es viuen durant aquells anys fan que les veus més crítiques amb aquest model de transició quedin relegades. També a nivell social durant els primers anys de la transició hi ha un desig de mirar cap el futur i de deixar de banda el passat. L’acord tàcit sobre el fet que el passat no havia de ser motiu d’enfrontament va potenciar la consolidació pacífica de la democràcia i va afavorir que la transició es convertís en el seu mite fundacional.

En l’àmbit cultural però si que hi ha una constant producció en l’àmbit  cinematogràfic, literari o historiogràfic  que aborda sobre tot  els anys de la guerra i la immediata postguerra. En l’àmbit cinematogràfic la producció és constant durant les dècades dels 70 i 80 fins arribar al context actual.[6] En l’àmbit literari també hi ha una ampla producció de ficció que té la guerra i la postguerra com a escenari, citem entre d’altres l’obra d’escriptors com Joan Sales i la seva novel·la “Incerta Glòria”,  Mercè Rodoreda, Pere Quart, Juan Marsé, Miguel Delibes o Manuel Vázquez Montalbán entre molts d’altres . La producció historiogràfica és també important tot i que en bona part l’accés a determinats arxius continua tancat en aquests anys.

Durant les etapes del govern socialista dels anys 80 el tema de la memòria de la guerra civil  quedarà relegat i els governs socialistes no aborden mesures significatives de rehabilitació de les víctimes que més tard recolzaran. Espinosa, citat per Ruiz Torres  (2006) anomena aquesta etapa com la de suspensió de la memòria en el qual l’esquerra continua acceptant el pacte de no instrumentalització política del passat.

3.3.3 Canvi de conjuntura. La reactivació de la memòria a la societat civil

A mitjans dels 90, alguns autors parlen de 1996 altres alguns anys abans hi ha un canvi de conjuntura: de nou el canvi generacional i el context internacional ajuden a explicar les raons d’aquest canvi.  Arriba a l’escena pública una nova generació, la generació anomenada dels “nets de la guerra” que no va fer la transició i que no es sent responsable de mantenir el seu pacte i les circumstàncies que el van envoltar. Hi ha doncs una transformació en la cultura política d’una generació que ja no viu la culpa i la por a un nou enfrontament i que reivindica la rehabilitació moral política i jurídica de les víctimes del franquisme.

D’altra banda hi ha un nou context internacional favorable al reconeixement i rehabilitació de les víctimes dels totalitarismes i també a no deixar impunes els crims i genocidis comesos. Així en aquests anys es produeix l’acció del Tribunal Internacional de La Haia contra els crims a la guerra de l’ex-Iugoslàvia o en l’àmbit llatinoamericà el qüestionament i abolició de lleis de punt final i el processament dels protagonistes de les dictadures dels anys 70 a Argentina i Xile. Entre d’altres el 1999 Augusto Pinochet es detingut a Londres per iniciativa del jutge Baltasar Garzón i el 2003 la Cámara Nacional de Diputados d’Argentina anul·la les lleis de Obediencia Debida y Punto Final que obren la porta als judicis als culpables dels crims de la dictadura Argentina. Tots aquests fets creen expectatives i noves possibilitats de justícia internacional contra les impunitats.

En aquest context la manca fins aleshores d’iniciatives significatives en l’àmbit institucional per la reparació jurídica moral i econòmica de les víctimes dels esdeveniments traumàtics en el marc dels totalitarismes  potenciaran la iniciativa de la societat civil en el terreny de la memòria. En aquest sentit Elizabeth Jelin refereix que:  “Quan l’Estat no desenvolupa canals institucionalitzats oficials i legítims que reconeixen obertament els esdeveniments de violència de l’Estat i repressió passats, la lluita per la veritat i sobre les memòries apropiades es desenvolupa en l’arena social”  (Jelin 2002), 

A partir de l’any 2000 es viu una eclosió en l’àmbit social i en els mitjans de comunicació de la presencia de la memòria de la guerra civil que es consolidarà en forma de moviment social per la recuperació i reivindicació de la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra civil.

Tot i que algunes iniciatives ja eren presents en l’escenari de la societat civil, l’exhumació de la fossa de Priaranza del Bierzo marca el punt de partida de  l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica (ARMH)[7] que liderarà el moviment centrat en l’exhumació de les fosses comunes per recuperar la dignitat dels desapareguts del franquisme i donar-los un enterrament digne. A Catalunya l’Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya es constitueix i registra al desembre de 2002.

Les diverses iniciatives partiran de particulars, sindicats, vinculades a partits polítics i s’organitzaran per portar a terme les diverses iniciatives. Aquest moviment per la recuperació de la memòria és divers i s’estructura a partir dels diferents interessos vinculats a la memòria:  els col·lectius amb un interès genèric en la memòria [8], els ubicats en l’àmbit local[9], els vinculats  als interessos i propostes d’algun col·lectiu concret [10], a un espai commemoratiu [11], a favor de l’anul·lació de sentències judicials de la legislació repressiva del franquisme etc. Els mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació han estat molt importants per la configuració i  difusió de l’activitat d’aquests col·lectius però també per iniciatives individuals o col·lectives que sense organització com a entitat presencial s’han anat configurant [12]. El cas que analitzarem estaria en aquesta dimensió.

Hi ha diversitat entre les línies d’actuació dels diferents col·lectius: autors com Sergio Gálvez (2006),  parlen de diversos centres d’interès al voltant dels quals els diferents col·lectius centrarien els seus objectius de reivindicació: la promoció d’iniciatives institucionals en busca de la reparació moral, jurídica i econòmica de les víctimes i represaliats del franquisme, la anul·lació dels procediments judicials militars i civils realitzats durant la dictadura, la recerca d’una solució a la qüestió de les fosses comunes i els desapareguts del franquisme i l’accessibilitat als arxius militars, públics, privats i eclesiàstics.

També hauria diversitat en objectius dels diferents col·lectius, mentre que alguns d’ells com els vinculats a l’ARMH es centrarien en el discurs del dret dels familiars de les víctimes a gestionar el dol i les commemoracions, un discurs lligat a la promoció dels drets humans, altres col·lectius com per  exemple els vinculats al Foro por la Memoria aposten per una politització més expressa de les qüestions vinculades a la memòria dels vençuts de la guerra civil.

D’altra banda entitats d’àmbit internacional com Amnistia Internacional o el Equipo Nizkor han elaborat amplis informes per la rehabilitació de les víctimes i represaliats del franquisme així com en contra de la impunitat dels crims del franquisme emparant-se en la legislació internacional [13]

És interessant també remarcar com col·lectius vinculats a altres moviments socials adopten també el discurs de la memòria i en aquest sentit en diversos casos la recuperació dels espais i el patrimoni de la guerra civil en el territori conflueix en interessos amb les reivindicacions de preservació dels espais naturals o els entorns de vida als barris.[14] La memòria és doncs present en el discurs de la preservació de l’entorn natural i així en els darrers anys han sortit iniciatives a nivell local de construcció d’itineraris turistico-culturals vinculats a la memòria de la guerra civil: La Ruta de la pau a la Terra Alta que recorre els escenaris de la batalla de l’Ebre o les Rutes de Salamina (basades en la novel·la de Javier Cercas) a la comarca del Pla de l’Estany en són un exemple[15].

Els mitjans de comunicació han estat també font d’iniciatives vinculades a la memòria. Destaquen els diversos documentals d’investigació realitzats per TV3 des de l’any 2000 al voltant de  diverses temàtiques relacionades amb la memòria dels vençuts de la guerra civil i amb un impacte social remarcable com Els nens perduts del franquisme , Les fosses del silenci o El comboi dels  927, entre d’altres. També en l’àmbit del cinema es revitalitzen les propostes de memòria ara d’una forma  diferent a la que s’havia donat en dècades anteriors i on el testimoni de la memòria cobra importància, Soldados de Salamina (David Trueba 2003) o Extranjeros de si mismos (Javier Royo y José Luis López Linares, 2000).Destaca el col·lectiu Imatges contra l’oblit, un grup de directors de diferents països que centren la seva activitat en la realització de documentals i filmografies destinades a la recuperació de la memòria col·lectiva de les víctimes del franquisme amb títols com La guerrilla de la memoria; (Javier Corcuera 2001), Muerte en el Valle (Christina Hardt 1996) Santa Cruz...por ejemplo (Günter Schwaiger 2005) .

L’àmbit dels mitjans de comunicació ha estat també clau en la difusió del discurs revisionista i així els defensors d’aquest discurs han trobat a mitjans com la COPE , Libertad digital o La Razón  una plataforma de difusió . Aquest discurs revisionista liderat per periodistes i personatges com Pio Moa o Cesar Vidal [16] té els seus orígens en la revisió del discurs oficial del franquisme als anys 60 que van portar a terme historiadors com Ricardo de la Cierva en el marc del que s’anomenà la nova historiografia franquista, en el context actual, però es vehicula a través de l’estratègia mediàtica dels mitjans de comunicació citats.

Autors com Pedro Ruiz Torres (2007) o Arturo Peinado (2006), analitzen l’irrupció d’aquests corrents en el marc de la influència dels moviments neoconservadors que s’inspiren en les anomenades “think tanks”, les factories de pensament dels “neocons” estadounidencs que parteixen o inspiren els partits i moviments de dreta i que compten amb poderoses plataformes mediàtiques de difusió. De nou la dimensió global és present en la dimensió local.

3.3.4 Canvi de conjuntura. L’àmbit polític institucional i les lleis de la memòria

A nivell polític, a mitjans dels 90 es trenca el pacte tàcit de no instrumentalització del passat amb fins polítics i a les campanyes de finals dels 90 i posteriorment el passat torna a l’escena de les pugnes electorals, (Aguilar Fernández 2006)

Coincidint amb l’arribada del Partit Popular al poder es succeeixen una sèrie d’aniversaris com la de l’inici i final de la guerra civil el 1996 i 1999 respectivament i el de l’aprovació de la constitució el 1998, tot això més la creixent presència del moviment social per la recuperació de la memòria històrica posen a sobre la taula pública la qüestió de la memòria de la guerra civil.

La memòria es trasllada al Parlament estatal i durant el govern del Partit Popular i posteriorment a partir de 2004 amb la tornada dels socialistes al govern les iniciatives vinculades al reconeixement i reparació moral de les víctimes de la guerra i la repressió franquista han estat constants i no exemptes de polèmica en el marc de la pugna entre els dos principals partits a nivell estatal [17].  En aquest sentit si bé el Partit Popular va recolzar al 2002 la condemna del passat franquista i l’homenatge a les seves víctimes en el marc d’una acció consensuada que al mateix temps es mostrava partidària  de mantenir l’esperit de concòrdia i reconciliació de la transició, posteriorment s’ha mantingut al marge o contrari a la majoria d’iniciatives legislatives que s’han fet des d’aleshores.

L’any 2006 és declarat any de la memòria històrica i al juny el consell de ministres del govern socialista aprova una proposició de llei que inclou el reconeixement de les víctimes, l’obertura de fosses i la retirada de símbols franquistes. La llei ha estat criticada pels moviments socials per la recuperació de la memòria col·lectiva i els partits polítics en l’àmbit de l’esquerra i nacionalistes  per la seva ambigüitat i per que no atén les demandes dels col·lectius de represaliats i víctimes. També ho ha estat pels que en el àmbit de la dreta es mostren reticents a abordar el passat.

A Catalunya en un context polític més favorable a aquestes iniciatives, l’any 2000 s’aprova la llei d’indemnitzacions per persones represaliades i entre d’altres iniciatives el 2003 es crea el Memorial Democràtic una institució pública que té per objectiu promoure iniciatives de rehabilitació moral i econòmica de les víctimes i represaliats pel franquisme. El 2004 el Parlament de Catalunya aprova la Resolució 89/VII sobre la declaració de nul·litat de les causes contra els represaliats de la Guerra de 1936-1939 i la postguerra. A nivell municipal han estat nombroses les iniciatives a favor de la rehabilitació moral, jurídica i econòmica de les víctimes i represaliats del franquisme.

Per últim un breu esment al terreny historiogràfic en el qual l’accés a documentació que prové d’arxius que fins ara havien estat tancats i el nou context social i polític han activat la producció historiogràfica al voltant de la guerra civil. Una producció que mai havia deixat de ser present però ara  també en forma dels estudis sobre el propi fenomen de la memòria al voltant del qual es creen centres d’estudi i difusió[18] o es realitzen diverses jornades i congressos sobre la memòria de la guerra civil.

4. L’ANÀLISI DEL CAS ESCOLLIT

4.1 L’ELECCIÓ DE LA LLISTA DE DISTRIBUCIÓ GCE COM A ESPAI D’ANÀLISI

Podem trobar a la xarxa un gran quantitat d’espais que es refereixen a la  guerra civil espanyola però a l’hora d’escollir ens hem decantat per la llista de distribució “Guerra Civil Española” per les característiques d’aquest espai que li confereixen unes particularitats molt adequades per realitzar un estudi d’aquest tipus

La llista de distribució “Guerra Civil Española” neix al 1997 per iniciativa de Manel Sanromà, físic, professor de la Universitat Rovira i Virgili i aficionat al tema de la Guerra civil. Manel Sanromà a més és un dels impulsors d’una de les primeres xarxes ciutadanes a internet de Catalunya, TINET, que es posa en marxa al 1996 per iniciativa d’un grup de persones vinculades a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i al servidor de la qual es troba ubicada la llista.

En la iniciativa de Manel Sanromà conflueixen dos fets que es produeixen simultàniament en els mateixos anys i que ell té la oportunitat d’unir creant aquest espai: per una banda com a integrant i partícip de l’expansió a Catalunya dels espais de comunicació a la xarxa disposarà llavors de coneixements i eines per crear un espai d’aquest tipus i per altra com a integrant de la generació dels “nets de la guerra” fer que la guerra civil i la seva memòria esdevingui un tema del qual es vol parlar.

Prèviament Manel Sanromà havia creat una pàgina web al 1996 coincidint amb el 60 aniversari de la proclamació de la  República, una pàgina web que s’ha actualitzat però que ha actuat com a porta d’entrada a la llista de distribució. En aquells anys la pàgina fou un dels primers espais sobre la guerra civil a la xarxa i això la situava en primer lloc fent una cerca a qualsevol cercador d’internet. Encara avui Google mostra la pàgina web de Sanromà en segon lloc només superada des de fa molt poc temps per la referència de la Wikipèdia. Molta gent interessada es va posar en contacte amb ell a través de la pàgina web i aquesta va esdevenir sobre tot al principi, la porta de la llista.

Quan Sanromà crea la llista, envia un correu a totes les persones que havien contactat  amb ell i els ofereix la possibilitat de participar a la llista. Moltes d’aquelles persones s’adreçaven amb demandes concretes sobre recerca de familiars i informacions diverses, demandes que  llavors no tenien espais a on trobar receptivitat i resposta concreta.

La llista doncs té  en el moment de realitzar l’estudi de cas 10 anys d’existència i és un espai que al llarg del temps s’ha mantingut extraordinàriament actiu. Des del seu inici s’han comptabilitzat al voltant de 46.000 missatges tot i que al llarg dels anys ha hagut fluctuacions: l’any més actiu és el 2003 amb 12.027 missatges tot i que el salt qualitatiu es produeix l’any 2000 on de 203 missatges al 1999 es passa a 7.748 l’any 2000. Posteriorment la xifra de missatges ha baixat i el 2005 i 2006 la xifra ha estat de 5.404 i 4.731 missatges respectivament. També al llarg d’aquests 10 anys ha passat molta gent per la llista gent que s’ha donat d’alta i de baixa en períodes diferents, l’administració de TINET no guarda un històric d’aquestes altes i baixes però si que ens ha pogut proporcionar dues dades d’usuaris subscrits en dos moments diferents: 223 usuaris subscrits en data 13 de setembre de 2002 i 257 usuaris subscrits en data 18 de maig de 2007.

La llista ha anat canviant però és important remarcar que la raó per la qual s’ha escollit aquest espai és pel seu e caràcter d’ iniciativa de memòria que neix a la societat civil dins la doble conjuntura global del desenvolupament i expansió de les noves tecnologies i la dinàmica local de trajectòria de la reivindicació de la memòria de la guerra civil espanyola.

4.2 LA PERSPECTIVA D’ANÀLISI DE L’ETNOGRAFIA VIRTUAL.

La perspectiva de l’etnografia virtual permet abordar el fenomen de la memòria col·lectiva i la seva expressió a la xarxa com pràctica cultural que es remodela i reconstrueix en el seu ús.

En l’àmbit de l’estudi de la memòria col·lectiva adoptar la perspectiva de l’etnografia virtual vol dir centrar l’ interès en analitzar els processos i interaccions que són presents quan es fa i es construeix memòria col·lectiva a la xarxa, un context nou i diferent del presencial però al mateix temps interrelacionat amb ell. Un context que a través d’aquesta metodologia ens permet observar la co-presència de l’àmbit  global i local de la tasca de la recuperació de la memòria i analitzar la seva reconfiguració en aquest entorn socio-tècnic. 

Així l’ objectiu serà l’anàlisi de les pràctiques socials que es donen al voltant de la llista objecte de l’ estudi i veure quina significació donen els seus usuaris des d’una metodologia etnogràfica. És en aquesta significació i en la construcció de sentit que fan els agents socials on podem trobar la potencialitat d’internet com a agent de canvi i no en l’existència de la tecnologia en si mateixa. L’existència d’internet i el seu potencial comunicatiu  no provoca en si mateix un interès per la memòria sinó que el context cultural, històric, polític fins i tot podríem dir psicosocial  a més del sentit que els agents donen a aquest procés, fa que internet sigui apropiat com a instrument útil per aquests actors. La xarxa esdevé així un nou context on portar a terme la recuperació de la memòria col·lectiva de la guerra civil. Veurem com la xarxa per una banda facilitarà i fins i tot multiplicarà la mobilització al voltant de l’interès per la memòria col·lectiva i per altra banda obrirà una sèrie de noves pràctiques culturals (relacions, expectatives, dinàmiques etc.).

Per fer l’anàlisi s’ha portat a terme una Observació de l’històric de missatges, s’ha fet una observació participant d’un mes de durada sobre l’espai virtual i una sèrie d’Entrevistes semiestructurades. Amb tota la informació procedent de la observació participant i les entrevistes degudament ordenada i classificada s’ha procedit ha fer una descripció densa en el sentit al que es refereix Geertz (1983), és a dir una descripció interpretativa per comprendre la significació que tenen determinades accions per als seus actors i a partir d’aquí interpretar el coneixement obtingut a partir d’aquestes descripcions sobre l’àmbit analitzat i el seu context cultural.

4.3. ANÀLISI DE CAS: ASPECTES MÉS IMPORTANTS

L’anàlisi es centra  en tres línies  per fer l’estudi d’ estratègies i pràctiques d’interacció:

• La llista GCE com a espai i comunitat de pràctica de la memòria.
• Les interaccions i estratègies de participació que donen lloc a les iniciatives i pràctiques de memòria. Aquest grup es subdivideix en tres més:
  • La interacció pública- Eixos temàtics de memòria a la llista.
  • La interacció privada- La llista com a dinamitzadora de contactes privats.
  • La regulació de les pràctiques i tractament del conflicte
• El posicionament de la llista GCE en la relació on-line/on-face de la memòria: la llista GCE com a espai de memòria dins la xarxa i les seves relacions amb l’entorn on-face

L’estat actual de les característiques d’aquest espai de memòria és fruit tant de les circumstàncies en que neix com de la seva l’evolució i el seu entorn. Així doncs s’analitza la llista en el seu context actual sense deixar de banda la informació que prové de l’històric de missatges emmagatzemats o la informació que els entrevistats han proporcionat sobre la trajectòria de la llista al llarg dels seus deu anys d’existència, especialment la informació proporcionada per Manel Sanromà i pels entrevistats amb un llarg bagatge a la llista.

4.3.1 La llista GCE com a espai de pràctica de la memòria. Característiques i percepció

La llista de distribució “Guerra Civil Española” neix amb un objectiu explícit del seu creador de ser un espai de memòria. El  preàmbul de la pàgina web i els missatges que rebia el mateix Sanromà a mitjans dels 90 són símptoma d’un afany de gent diversa per saber i conèixer coses de la guerra civil, un afany dispers fins aleshores que  en el marc d’un emergent canvi de conjuntura de la memòria de la guerra civil troba confluència en un dels primers espais que es creen a la xarxa sobre aquest tema. Sanromà al mateix temps crea altres llistes a TINET vinculades a aficions seves però cap d’elles té l’èxit que arriba a tenir la llista GCE.

La xarxa esdevé doncs un instrument on anar a buscar informació sobre un tema, la guerra civil, sobre el qual aleshores encara hi ha dificultats d’accés a la documentació i coneixement ja sigui per dificultats físiques i legals d’accés als arxius (encara avui alguns arxius encara no són consultables), com pels tabús socials i polítics vigents encara a determinats llocs i entre determinats col·lectius.

Durant els primers anys de funcionament la llista esdevé espai gairebé únic de referència per moltes inquietuds vinculades a la memòria de la guerra civil. Aquest fet juntament amb l’explicita voluntat del seu creador de no intervenir per fer una limitació temàtica que no sigui el tema genèric de la guerra civil i períodes relacionats, caracteritzen la llista durant els seus primers anys de funcionament  com a espai on tractar de qualsevol aspecte que es refereixi a la guerra civil.

Amb l’eclosió de tot el moviment de reivindicació de la memòria de la guerra civil, els espais a la xarxa augmenten i es diversifiquen i això fa que un espai que en un principi era gairebé únic es posicioni en una nova situació de diversitat. En aquest sentit  les pràctiques dels usuaris, especialment dels que en cada moment han estat més actius i el paper que assumeix el seu creador mantindran aquest caire generalista i de referència i situaran la llista com un espai de punt de partida, de referència genèrica, de contactes i d’informació general sobre la guerra civil. El caire genèric de la llista actuarà també com a distribuïdor i canalitzador cap a altres espais tant virtuals com presencials.

La llista ha tingut i té participants diversos: vinculats al món acadèmic i universitari[19], familiars o parents de persones que van ser testimonis de primer ordre dels esdeveniments de la  guerra civil[20], però el gruix de la llista són persones aficionades i interessades en la guerra civil que fan recerca a títol particular o en el marc d’associacions i en tot cas desvinculades del món acadèmic i professional. Per aquestes persones els espais a la xarxa com les pàgines web i els espais d’intercanvi i comunicació com la llista esdevenen canals de distribució alternativa de les seves produccions i estudis ja sigui investigacions que publiquen en pàgines web pròpies i anuncien a la llista o edició i publicació de llibres amb tirades petites i distribucions limitades que també es canalitzen i informen a través de la xarxa i de la llista[21].

Així doncs els temes que es tracten són els que els usuaris que participen treuen a la llum de l’exposició pública i que venen marcats en cada moment pels interessos de les persones més actives. El posicionament ideològic o d’activisme d’aquests usuaris caracteritzarà també les seves intervencions però sempre en un marc general on el que primarà serà la informació i el coneixement sobre la guerra civil. 

Les necessitats d’especialització es canalitzaran cap a altres espais a la xarxa o a través dels contactes privats entre usuaris. D’altra banda algunes necessitats concretes que la llista recollia en un inici com és el cas de les cerques de familiars desapareguts es dirigeixen actualment directa o indirectament cap a altres llocs com són les Associacions que es dediquen a aquests temes sobre tot a partir del moment en que comencen a formar-se aquest tipus d’entitats.

El fet que l’activitat vehiculadora de la llista sigui l’intercanvi d’ informació i també el tipus d’activitat moderadora, possibilita que a la llista intervinguin persones que perceben la memòria des d’una posició ideològica diversa ja sigui des de posicions explícites vinculades a la reivindicació de la memòria dels vençuts de la guerra, des de posicions més vinculades als vencedors o des de posicions que explícitament expressen una voluntat de desvinculació ideològica respecte un bàndol o altre i ubiquen el seu centre d’interès en el coneixement del fet històric.

Els usuaris entrevistats defineixen i reconeixen el caire genèric de la llista, un caire que es valora de manera diversa en funció dels interessos, les implicacions personals en el tema de la guerra civil o el grau de participació. Independentment d’això, és comú la percepció de la llista com un lloc de referència útil per tenir contacte amb temes diversos, un punt de partida per obtenir i saber on trobar informació i un lloc per conèixer gent amb interessos afins. Paral·lelament a això hi ha també  una percepció diversa de la identificació personal amb el grup i del sentit de “comunitat”

Ens podem plantejar si la llista de distribució GCE és una comunitat virtual i  en aquest sentit si prenem les condicions mínimes que Ardèvol i Vayreda (2004), senyalen que ha de tenir un ciberlloc amb comunicació per que esdevingui comunitat: un nivell mínim d’interactivitat, una varietat de comunicadors, un espai públic comú on es desenvolupa bona part de la interacció comunicativa i un nivell mínim d’afiliació, podem afirmar que la llista GCE es una comunitat virtual per que té totes aquestes característiques. Una comunitat que podem conceptualitzar a més com a resultat de compartir uns mateixos interessos i que esdevé una xarxa social.

Si parlem però de la idea d’afiliació i vinculació a la comunitat, un aspecte que també és present en el debat sobre la definició de comunitat virtual, trobem diferències de percepció entre aquells que es senten totalment membres de la comunitat GCE i aquells que tenen una percepció de pertinença més difusa i estan a la llista d’una forma més passiva.

Determinats esdeveniments puntuals com les accions de recuperació del patrimoni que sorgeixen de la llista i a les quals es referirem més endavant o la referència que es va fer sobre l’activitat de la llista en el marc del programa línea 900, “Tras las huellas de la guerra”, de la 2 de Televisió Espanyola emès al gener de 2001[22] fan emergir tota una sèrie de gent que no participa activament a la llista però que hi està subscrita i segueix els missatges.

En definitiva doncs podem atribuir a la llista GCE el que Nancy Baym (2003) descriu a propòsit de l’estil de les comunitats virtuals en el sentit que l’estil d’una comunitat on-line pren forma a partir

de tota una gamma d’estructures preexistents, dels contextos externs, de la dimensió temporal, de la infrastructura i de les característiques dels participants. En aquest sentit ,en una interacció comunicativa perllongada, els participants destinen i exploten estratègicament els recursos i normes que ofereixen les estructures de la comunitat.

4.3.2 Interaccions i estratègies que donen lloc a les pràctiques de memòria.

a/La interacció pública. Els eixos temàtics de memòria a la llista.

Si mirem el conjunt de missatges, 430 en total,  que s’han enviat a la llista durant el període analitzat els podem classificar en quatre eixos temàtics principals amb resultats d’aportació de missatges diferents:

a.1 Intercanvi d’informació relacionada a aspectes concrets de la guerra civil (56,5% del total):

És l’eix amb més quantitat de missatges. Són missatges d’intercanvi d’informació amb demanda de resposta sobre temes concrets i especialitzats, normalment referents amb aspectes militars, identificació de personatges històrics, reconeixement de fotografies etc. Les respostes a aquestes demandes proveeixen d’aquesta informació total o parcialment o dirigeixen al demandant cap el lloc on pot trobar la informació.

Si ens plantegem  si existeix una construcció col·lectiva de coneixement a partir d’aquest tipus de missatges, podem considerar que  l’observació de l’històric de missatges i les subcadenes temàtiques a que es refereixen ens mostren una recopilació d’informació i la generació d’un repositori de temes consultables (tot i que evidentment no estan organitzats més enllà de les possibilitats de cerca que ofereix el servidor de TINET).

La percepció d’aquest fet entre les persones entrevistades de nou varia en funció dels aspectes abans esmentats, mentre que per uns aquest fet d’intercanviar i proveir informació rep un alta valoració  en altres casos es  diferencia el que és un intercanvi d’informació del que és un treball col·lectiu i s’afirma que en determinats aspectes hi ha reticència en compartir informació. Aquesta reticència estaria relacionada amb la dificultat d’obtenir determinades informacions a partir dels arxius. Encara és força difícil accedir als fons de determinats arxius i molts d’ells no estan massa organitzats presencialment ni consultables a través de la xarxa i això fan que determinats documents siguin difícils d'aconseguir i esdevinguin molt valuosos i per tant determinades persones siguin reàcies a compartir-los.

Tot i així ha hagut en el marc de la llista iniciatives de treball col.laboratiu com per exemple la transcripció que diversos usuaris de la llista van fer dels índex corresponents a l’apartat Polític Social de Barcelona, Aragó i Militar del Archivo General de la Guerra Civil Española de Salamanca. Aquestes transcripcions actualment són consultables a la pàgina web de Jaime Cinca, un  dels participants de la llista[23] i promotor de la iniciativa.

En resum doncs podem considerar que a la llista hi ha treball col.laboratiu: els missatges de la llista amb el seu bagatge de 10 anys, constitueixen un repositori de coneixement construït a partir de les aportacions dels diversos usuaris i a més ha hagut diverses iniciatives de col·laboració entre usuaris.

Seria més difícil parlar de treball en grup ja que tant als missatges observats com a les entrevistes es denota que  les persones tenen els seus interessos i temes que treballen individualment, no en grup amb altres usuaris de la llista.  Si apliquem els paràmetres que Kollock (2003), [24]descriu quan parla de les economies de col·laboració on-line, podríem dir a que la llista de distribució GCE hi ha en general les motivacions per col·laborar i compartir informació que Kollock descriu quan parla de compartir bens públics,: expectativa de reciprocitat, un efecte positiu sobre la pròpia reputació i una sensació d’eficàcia sobre el propi entorn. Tot això excepte els casos en que la documentació o informació té un cost molt alt d’obtenció, un cost que està relacionat amb la dificultat que ha implicat obtenir-la i que es relaciona amb el risc d’utilització pública que se’n pugui fer. En aquest sentit podem apuntar que les possibilitats de col·laborar i compartir informació augmenten quan més accessible és la informació primària, és a dir la informació que prové dels arxius.

a.2 Reivindicació i propostes al voltant de la memòria (12% del total)

Podem considerar dos tipus de pràctiques: Un primer tipus de missatges es refereix a la reivindicació conmemorativa d’alguna data o esdeveniment o la reivindicació de la memòria dels vençuts amb un caire ideològic. Sovint aquests missatges coincideixen amb dates emblemàtiques o esdeveniments concrets.

Un segon tipus de missatges estan relacionats a la reivindicació i accions al voltant de la recuperació del patrimoni de la guerra civil:

S’han realitzat diverses accions[25] que han sorgit de la llista per iniciativa d’un dels usuaris, Àngel Archilla una persona que ha liderat diverses actuacions i que ha comptat amb la col·laboració d’altres membres de la llista per portar-les a terme. Han estat accions puntuals i limitades destinades a restaurar diversos elements commemoratius, oblidats i deteriorats que ell i altres persones de la llista han restaurat a títol particular. Aquestes actuacions es van realitzar en els anys 2000 i 2001 i a banda de l’actuació en concret van possibilitar un contacte i cohesió entre els membres de la llista que van participar. Aquestes actuacions es produeixen a més en un dels moments, l’any 2000 i 2001, en que la llista mostra un dinamisme més gran i coincideixen amb l’inici de la dinamització general de tot el que és el moviment de la recuperació de la memòria històrica.

Durant el període d’observació participant s’han enviat també per iniciativa d’aquest mateix usuari diverses informacions sobre les actuacions que està portant a terme amb l’objectiu que es preservi com a patrimoni de la guerra civil la Bateria de Costes ubicada a Tamarit (Tarragona) davant el projecte de construcció per part d’una immobiliària que implicaria la destrucció d’aquest patrimoni.

En aquest cas es tracta bàsicament d’actuacions de denúncia en premsa i recollides de signatures que també han comptat amb l’adhesió i col·laboració d’altres membres de la llista en la difusió i denúncia del cas. Es tracta ara d’un cas diferent als anteriors que reflecteix el canvi de context entre el moment en que es realitzen les accions anteriors i el moment actual. A les actuacions dels anys 2000 i 2001 el impulsors actuen a títol individual i tot i que com en el cas del monòlit de Pàndols comuniquen la seva intenció a l’ajuntament, no reben resposta en un primer moment, només una autorització amb posterioritat a l’aparició en premsa de les intencions de restaurar el monòlit

Ara el context és diferent i els agents socials i polítics han interioritzat el discurs de la memòria entre les seves estratègies: El tema de la Bateria de Costes de Tamarit es tracta d’un projecte de gran abast on hi ha implicats la immobiliària que vol realitzar el projecte, els ajuntaments de la zona i diversos col·lectius que s’oposen a la desaparició d’aquesta Bateria de Costes per motivacions diferents. El discurs de la memòria no és exclusiu avui dels col·lectius que es dediquen específicament a ella sinó que ha traspassat altres col·lectius, a més els temes relacionats  amb la memòria i el patrimoni de la guerra civil són també avui tema d’interès de la premsa per la qual cosa l’estratègia de difusió mediàtica és té en compte i es promou des de la llista.

a.3 Debat i polèmica ideològica (6,3% del total)

El debat ideològic és present però no és el centre al voltant del qual actualment de manera activa gira l’activitat principal de la llista, tampoc és un fet però que en aquests moments comporti un conflicte que impedeixi el desenvolupament normal de l’activitat del dia a dia.

La llista neix amb el posicionament ideològic explícit de Manel Sanromà un posicionament clarament relacionat amb la reivindicació de la memòria dels vençuts que expressa públicament en la seva pàgina web[26]. En el moment de dimensionar i plantejar-se la vinculació ideològica de la llista, Sanromà opta  per que la llista sigui un espai plural obert a postures ideològiques diverses. A la llista hi ha una majoria de persones properes a posicions relacionades amb la reivindicació dels vençuts de la guerra, unes poques persones simpatitzants amb postures més pròximes als vencedors i d’altres als quals la guerra civil els interessa com a fenomen històric i no entren en debats ideològics. L’obertura a una pluralitat, la pràctica del dia a dia i l’interès comú en la informació i la recerca han permès mantenir el debat i la polèmica ideològica com un element més on qui vol participa i qui no vol l’obvia. La participació en aquest debat permet dimensionar a les persones que intervenen el seu rol i mostrar davant els altres la seva vinculació ideològica.

a.4 Punt informatiu sobre esdeveniments i actes relacionats amb la memòria. (20% missatges)

Mitjançant aquests missatges s’informa d’actes, articles, llibres, commemoracions, pàgines web,  informacions d’interès pels investigadors etc. Solen ser  informacions que proveeixen usuaris particulars o també d’activitat d’entitats i associacions que treballen en l’àmbit de la memòria i l’estudi de la guerra civil de les quals algun membre de la llista en forma part o està en contacte. Algunes d’aquestes informacions com les que presenten llibres, articles o informacions d’utilitat per les investigacions podem considerar-les també font de coneixement.

b/ La interacció privada- La llista com a dinamitzadora de contactes privats.

La possibilitat de fer contactes i trobar gent amb interessos afins és un dels trets més importants d’aquesta llista.  També hi ha contacte presencial entre membres de la llista en funció, això si, de la distància geogràfica. Aquest contacte presencial és divers ja sigui trobades entre dos usuaris, assistència a algun acte al lloc de residència d’algun d’ells etc. Aquesta possibilitat de fer contactes i trobar gent amb qui compartir interessos és apuntat com una de les utilitats principals de la llista i és una de les sortides a les possibles necessitats d’especialització.

Reprenent l’anàlisi de Nancy Baym (2003),  podríem dir que en el context de la llista GCE els usuaris diversifiquen les seves estratègies d’utilització dels recursos que el context de la llista ofereix, mentre que uns opten per l’exposició pública dels seus interessos com a punt de partida per fer contactes que permetin una especialització posterior, d’altres es mantenen en la reraguarda i opten per teixir directament la xarxa de contactes al marge de l’exposició pública dels seus interessos. La xarxa esdevé doncs un espai on es produeixen i es potencien pràctiques socials, culturals i de socialització diverses. Per exemple en els dos exemples que citem a continuació el contacte a la xarxa és l’origen d’un contacte i experiència socialitzadora en l’àmbit presencial.

4.3.3  Regulació de les pràctiques i tractament del conflicte.

El caràcter pioner, generalista, obert i el tema que aborda la llista de distribució GCE el fa susceptible que en determinats moments pugui sorgir un conflicte que posi en perill el desenvolupament de l’activitat. Al llarg dels 10 anys si que ha hagut moments de conflicte especialment en èpoques de creixement i assentament de l’espai i l’activitat. El conflicte s’ha abordat a través l’estratègia d’intervenció del seu creador, sobre tot en un inici , però també per les pràctiques autorreguladores dels mateixos participants i en definitiva la llista ha trobat una forma d’integrar el conflicte.  En aquesta  autorregulació ha influït també el progressiu aprenentatge que els usuaris de la llista en el context de l’expansió d’internet han anat fent de la participació en espais virtuals de comunicació.

La percepció de l’estratègia del creador i moderador és  diferent entre els usuaris, uns valoren positivament aquesta manca d’intervencionisme per que ho interpreten com a marca de pluralitat i llibertat però d’altres valoren una necessitat d’un intervencionisme més gran per evitar determinades situacions.

4.3.4 Posicionament de la llista GCE dins la relació on-line/on-face

La llista de distribució GCE es posiciona actualment com un node de confluència i distribució en l’entramat de relacions entre els espais on-line i on-face relacionats amb la memòria de la guerra civil. Les característiques d’aquestes relacions entre la llista i l’entorn on-line i on-face han anat canviant al llarg d’aquests 10 anys d’existència tant per la pròpia evolució interna de la llista com pels canvis en el panorama on-line i on-face de la memòria de la guerra civil.

Incidir en aquest punt de la relació d’un espai on-line amb el seu entorn ja sigui virtual o presencial considerem que és un factor molt important ja que les comunitats virtuals no són ens tancats en si mateixos si no que el seu context incideix i influencia la seva activitat. En aquest sentit considerem aquest tipus de relacions en el sentit a que Nancy Baym (2003), es refereix: 

“Els grups on-line es troben sovint embastats en el teixit de la vida on-face més que situats en oposició a ella. Les proves inclouen la penetració dels contextos on-face en la interacció on-line i el moviment de les relacions on-line cap a l’on-face” (Baym 2003)

a/ .La llista en el context on-line

La llista neix al 1997 com a espai gairebé únic a la xarxa on tractar el tema de la guerra civil espanyola en un el context on-line caracteritzat per un canvi de conjuntura i on comencen a vehicular-se les inquietuds vinculades a la necessitat d’un tractament diferent al que fins aleshores havia tingut la memòria del conflicte. La llista en aquells primers moments com espai gairebé exclusiu a la xarxa és punt de confluència d’inquietuds diverses, des de les persones que busquen informació sobre els seus familiars desapareguts o represaliats fins les persones que busquen compartir informació i interessos sobre aspectes concrets de la guerra o vinculats a una dimensió local de l’esdeveniment, una dimensió que és la que menys anàlisi i coneixement havia tingut des del punt de vista de la memòria. Quan es constitueixen les Associacions per la recuperació de la memòria històrica, Sanromà dirigirà les persones que busquen familiars desapareguts o represaliats cap a aquestes associacions al mateix temps que també els envia a la llista.

A partir també de l’any 2000 aproximadament la presència de la guerra civil a la xarxa es generalitza i comencen a haver pàgines web i altres espais de comunicació que abordaran la memòria de la guerra civil des de diferents àmbits d’interès i temàtics. La llista es posiciona en aquest nou panorama com a un espai amb caràcter generalista que esdevé un node distribuïdor de fluxos en l’entramat de relacions entre els espais vinculats a la memòria de la guerra civil a la xarxa.

b/ La llista en el context on-face

La llista manté una relació bidireccional amb les diverses associacions, entitats i grups d’estudi  vinculats a la memòria de la guerra civil, els membres de la llista que participen en aquestes associacions fan de pont per difondre activitats on-face relacionades amb la guerra civil al mateix temps que associacions i entitats participen a la llista per difondre les seves activitats.  Per altra banda quan parlàvem dels contactes privats entre usuaris i també de les activitats reivindicatives del patrimoni de la guerra civil, hem vist que la llista és també generadora d’activitat on-face entre particulars.

La llista també ha incidit en l’activitat on-face de reivindicació de la memòria ja sigui amb propostes que s’han realitzat presencialment i que neixen a la llista com incidint en el context de tractament polític i social de la memòria com en el cas de la Bateria de Tamarit .

4.3.5 A mode de cloenda la llista GCE, internet i la memòria

A la introducció de l’anàlisi ens hem referit al fet que a la llista GCE conflueixen en el moment de la seva creació l’incipient expansió de les noves tecnologies i l’eclosió pública del moviment social de la reivindicació de la memòria col·lectiva de la guerra civil. En aquest sentit com a darrer aspecte a tractar en aquesta anàlisi hem volgut veure quina percepció hi ha entre les persones entrevistades d’aquest binomi noves tecnologies/memòria:

Manel Sanromà com a artífex d’aquest cas particular de confluència de la memòria i internet expressa el fet que tant l’èxit d’una cosa com l’altra “estava cantat” ,segons les seves pròpies paraules per una banda l’èxit d’internet per la seva potencialitat de comunicació i d’altra banda la memòria de la guerra civil per que arriba un moment que una determinada generació ja lliure dels lligams emocionals i polítics de generacions anteriors volen saber. La combinació de totes dues, doncs, fa que internet sigui un bon instrument per la memòria.

Entre els participants de la llista la majoria destaquen el gran potencial de les noves tecnologies a nivell comunicatiu per la difusió de la informació i per trobar persones amb interessos afins, en definitiva que les noves tecnologies han estat una eina molt important en la difusió i extensió de la memòria a nivell general i en el seu cas particular. Tot i així  es destaca també una dispersió de la informació i una manca d’aprofitament de tot el potencial que poden oferir les noves tecnologies, especialment en el cas de les associacions vinculades a la memòria i també en l’ús que ens fan els estaments públics propietaris de  les fonts d’informació bàsica

En definitiva doncs el binomi noves tecnologies/memòria ha estat una combinació que ha resultat molt important i amb un potencial encara per abordar.

5.CONCLUSIONS

La memòria de la guerra civil espanyola es defineix com un fet col·lectiu que fruit de la interacció entre diversos agents i des d’una perspectiva dinàmica de procés social rememora i reinterpreta des del present, el present de cada moment històric, els esdeveniments, els oblits i els silencis relacionats amb aquell fet. El present on analitzen la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola és el de la societat de la informació, una societat que es caracteritza per la interacció entre la dimensió global i la dimensió local.

A nivell global, en el marc de la societat de la informació hi ha un interès per la memòria que la fa formar part de la identitat dels col·lectius socials i els possibilita  configurar-se com a moviments o iniciatives en el marc de la societat civil. La globalització, característica de la societat de la informació impregna també la memòria i així determinats esdeveniments esdevenen metàfores que identifiquen i reactiven altres memòries.

A nivell local el procés de la memòria col·lectiva de la guerra civil espanyola viu a partir de la fi dels 90 un canvi de conjuntura motivat per un canvi generacional, un canvi en la cultura política i una influència del context internacional que farà que sorgeixin tota una sèrie d’iniciatives a nivell social i polític destinades a rememorar i reivindicar la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra civil espanyola. Aquest fet al mateix temps treu les diferents memòries de la guerra civil a la llum pública.

En aquest context ubiquem la llista de distribució “Guerra Civil Española” un espai que fa memòria des del present en el sentit que a través de les pràctiques i interaccions entre els seus usuaris es recorda, rememora i reivindica els processos, esdeveniments, llocs i persones que van ser protagonistes de la Guerra civil espanyola. És un espai que neix al 1997 en un context d’inici d’expansió de les noves tecnologies i de la cultura de la memòria i per tant un bon exemple del procés que ha viscut la presència de la  memòria de la guerra civil a la xarxa en aquest canvi de conjuntura.

És un espai generalista que en un principi es defineix així pel fet de ser gairebé únic dins del panorama de la memòria de la guerra civil espanyola a la xarxa i que posteriorment en un context de diversitat d’espais manté aquest caràcter i esdevé un node de confluència i distribució en l’entramat de relacions entre els espais on-line i on- face relacionats amb la guerra civil. Un espai que podem definir com a comunitat virtual en la mesura que compleix les característiques bàsiques del que ha de ser una comunitat virtual però on el sentit de pertinència per part de les persones que hi participen és divers.

A la llista hi conviuen dos tipus d’interacció entre els participants, la interacció pública d’enviament de missatges consultables per tots els usuaris i la interacció privada entre els participants de la llista. Totes dues són molt importants i estan relacionades. A través d’aquestes interaccions es realitzen iniciatives de treball col.laboratiu i construcció col·lectiva entre els participants ja sigui de manera expressa o com a resultat de l’activitat d’intercanvi. No és clar però que de la llista surti com a resultat un treball grupal i volgudament construït col·lectivament mitjançant el fet de compartir informació. Això  estaria relacionat amb les dificultats d’accés encara avui a les fonts primàries d’informació, els arxius que fan que algunes persones siguin reàcies a compartir informació valuosa pel risc d'utilització pública que se’ns pugui fer.

L’organització interna de la llista manté una línia principal d’activitat al voltant de l’intercanvi d’informació tot i que també hi ha altres eixos actius d’activitat com són la reivindicació, el debat i la difusió d’informació. L’ estratègia reguladora del creador de la llista caracteritzada per tractar el conflicte a nivell privat i no en el context públic de la llista i de  no marcar volgudament els camins per on ha d’anar la llista, permet que hi coexisteixin una majoria de persones ideològicament vinculades amb la reivindicació de la memòria col·lectiva dels vençuts de la guerra , uns pocs simpatitzants amb postures més pròximes als vencedors i d’altres als qui la guerra civil els interessa com esdeveniment d’estudi més enllà de polèmiques ideològiques.

 

---

NOTES:

[1] En una recerca sobre el tema hem trobat dos articles de tipus genèric:  el de Alejandro Baer i Igor Sádaba (2003), Tecnologías de la memoria: la transformación del recuerdo colectivo en la sociedad de la información,  el de Camila Guimaraes Dantas (2005) O pasado em bits: questoes sobre a reelaboraçao da memòria social na internet, i sobre la guerra civil espanyola l’estudi de Laura Solanilla (2004), Digitalitzant la memòria. La història invencible, on s’analitza la presència a la xarxa dels diferents tipus de memòria prenent com a exemple el de la guerra civil.

[2]Solanilla, Laura (2004); “Digitalitzant la memoria. La historia invencible” Memòria pels seminaris de recerca del Programa de Doctorat UOC, analitza les diferents dimensions de la memòria i la seva presencia a la xarxa.

[3]Gérard Namer en el postfaci de l’edició de 1994 de “Les cadres sociaux de la mémoire” analitza la crítica de Halbwachs a Bergson. Bergson en la seva obra Matèria i memòria (1900)  té una concepció  dual de la memòria:  la memòria habitual adaptada al present i constituïda per la intel·ligència per estar al servei  de l’acció sobre la matèria i la comunicació  i la memòria pura feta d’imatges apreses al llarg de la vida. Per tenir accés a aquesta memòria pura l’individu s’ha d’aïllar dels altres individus i de les exigències de l’acció. Bergson també emfatitza la pervivència del passat en el present.

[4]Hobsbawn, Eric; Ranger Terence (eds.)(1987), The inventions of Tradition, Cambridge, Cambridge University Press citat per Aguilar Fernández, Paloma (1996) Memoria y olvido de la Guerra civil española. Madrid, Alianza Editorial

[5]Mead, George Herbert (1929) The nature of the past; John Coss (comp) Essays in Honor John Dewey. New York: Henry Molt, pàg 235-242 citat per SCHWARTZ, Barry. 1990. La Reconstrucción De Abraham Lincoln. In: Anon. Memoria compartida. La naturaleza social del recuerdo y del olvido. Barcelona: Paidós. ISSN 84-7509-745-6.

[6] Per exemple, les produccions del que s’anomena documental reflexiu com el cas de Canciones para después de una guerra ( Basilio Martín Patino 1976), Queridísimos Verdugos (Basilio Martín Patino 1977) o sobre tot durant els 80 i 90 a través de la ficció ubicada en el marc de la guerra i la postguerra com Las largas vacaciones del 36 (Jaime Camino 1976), Las bicicletas son para el verano (Jaime Chávarri 1984), Ay Carmela (Carlos Saura 1990) etc.

[7] http://www.memoriahistorica.org/: Web de l’Associación para la recuperación de la memoria histórica

http://www.memoriacatalunya.org/: Web de l’Associació per la recuperació de la memòria històrica

[8] Entre d’altres per exemple: La coordinadora per la memòria històrica de Catalunya: http://www.coordinadoramh.org/inici/index.html , el Foro por la memoria: http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/seccion.php?id_seccion=3 o el Projecte Todos los nombres: http://www.todoslosnombres.org/

[9]Per exemple: No jubilem la memòria que es centra en la recuperació de la memòria a l’àmbit del Priorat http://www.nojubilemlamemoria.tk/ o el Centre d’estudis d’investigació històrica del Baix Maestrat- Montsià: http://www.ceibm.org/, Memòria històrica de les Illes Balears: http://www.memoriadelesilles.org/index.htm

[10] Per exemple: Associació de perjudicats per la incautació del govern franquista: http://www.garbi.com/incautacio/

[11] Per exemple: La fossa militar del cementiri de manresa: http://www.guiamanresa.com/fossa/

[12]Trobem multitud d’espais a la xarxa que parteixen d’iniciatives de particulars, entre molts d’altres: Memoria Republicana: http://www.sbhac.net/Memoria.htm; La memoria de los nuestros: http://www.periquete.memoriahistorica.org/ ; Altavoz del frente: canciones republicanas de la guerra civil española: http://personales.ya.com/altavoz/

[13] 2004 Equipo Nizkor: La cuestión de la impunidad en España y los crímenes franquista http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html.

Ammistia Internacional : La cuestión de la impunidad en España y los crímenes franquistas (18 juliol 2005)  Víctimas de la Guerra civil y el régimen franquista: el desastre de los archivos, la privatización de la verdad (30 de març de 2006)

Víctimas de la guerra civil y el franquismo: no hay derecho preocupaciones sobre el proyecto de ley de "derechos de las víctimas de la guerra civil y del franquismo" (Novembre 2006)

[14]La llista de distribució Guerra Civil Española es fa ressó d’aquesta confluència: l’any 2000 un dels missatges fa referència a  les iniciatives per la recuperació dels espais vinculats a la batalla de l’Ebre impulsades des de la Universitat de Barcelona, la Plataforma per la Defensa dels Valors Naturals, Històrics i Paisatgísties de la Terra Alta i els mateixos integrants de la llista. L’any 2007 també a la llista GCE apareix la referència apareguda en premsa on s’informa de la mobilització de diferents col·lectius: El grup ecologista l’Escurçó, entitats veïnals i d’altres per la preservació de bateria de defensa de Tamarit davant la possibilitat que una inmobiliària construeixi en aquest espai. En el cas del grup ecologista s’ aludeix al fet que hi ha espècies de rat-penats protegits que tenen com a hàbitat els búnkers de la bateria de defensa. (Es pot seguir aquest tema a través de la carta al director enviada a El Periódico de Catalunya el 8 d’abril de 2007 i a l’editorial i reportatge que el Diari de Tarragona dedica a aquest fet el 19 d’abril de 2007)

[15] Ruta de la pau a la terra alta: http://www.terra-alta.org/index.htm; Rutes de Salamina: http://www.plaestany.net/salamina/Rutes.htm

[16]En resum , les tesis defensades pels revisionistes afirmen que la guerra civil s’inicia al 1934 quan segons ells el PSOE i ERC conspiren contra la legalitat republicana per imposar un règim revolucionari que eliminés la dreta, això es materialitzaria en la revolució de 1934 que significaria la no acceptació dels resultats de les eleccions de 1933. Això motivaria i justificaria el  cop d’estat del 1936. D’altra banda aquestes tesis banalitzen la repressió del franquisme fan una desqualificació del paper del moviment antifranquista.

[17]Entre d’altres :Proposición no de Ley sobre la devolución de la dignidad a los familiares de los fusilados durante el franquismo (Número de expediente 161/001762) aprovada el 20 novembre de 2002.

Proposición no le ley sobre reconocimiento de las víctimas de la Guerra civil y del franquismo (número de expediente 12/000097) aprovada pel Congrés de Diputats al juny 2004.

Reial Decret 1891/2004 de 10 setembre 2004 pel que es crea la Comisión Interministerial para el estudio de la situación de las víctimas de la guerra civil y el franquismo . També els governs del País Vasc, Andalusia o Extremadura han portat a terme iniciatives legislatives en aquest sentit.

[18]Citem per exemple: el Centre d’Estudis sobre l’època franquista i democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona: http://www.cefid.uab.es/?q=ca/presentacio o la Cátedra Memoria Histórica del s.XX de la Universidad Complutense de Madrid: http://www.ucm.es/info/memorias/

[19]Manuel Sanromà té constància que en determinades etapes de la llista hi han estat subscrits historiadors com Paul Preston o Gabriel Jackson. Actualment està subscrit i participa activament l’historiador  Angel Viñas

[20] Manuel Sanromà té constància de la presencia a la llista de familiars fills o néts entre d’altres d’Enrique Líster (comandant de la 1ª Brigada Mixta de l’exèrcit popular de la República), de Juan Perea (un dels militar amb més alt rang de l’exèrcit de la República) o de Virgilio Leret (Capità destinat a Melilla que va resistir  en un primer moment el cop d’estat de Franco)

[21] Dos dels usuaris entrevistats tenen pàgines web personals on pengen els seus treballs, l’adreça de la pàgina forma part de la signatura dels missatges que envien a la llista GCE i en ocasions s’hi refereixen: http://geo.ya.com/weblecerano/ , http://www.terra.es/personal5/archilla/

[22] Tras las huellas de la guerra, Línea 900 Gener 2001:  http://www.rtve.es/tve/b/linea900/programas/21-1-01/semana.htm

[23]Jaime Cinca  explica la importancia d’aquesta tasca a la seva pàgina web  “El rincón del lecerano”: http://geo.ya.com/weblecerano/gce/introindgce.htm : “En mi labor de investigador observo la dificultad que tengo muchas veces para consultar los índices de la mayoría de los archivos históricos. Cuando te decides a pedir copia de alguno de ellos, te envían un montón de páginas que has de repasar para ver si hay algo que te puede interesar. Algunas veces encuentras lo que buscas y otras no. Resultando un gasto tonto y una pérdida de tiempo.

A mi modo de ver, todos los índices deberían estar en Internet acompañados con sus correspondientes motores de búsqueda, algo que por ahora no existe, aunque va habiendo algo. Por lo que desde hace tiempo pensaba en poner los índices que tenía fotocopiados a disposición de todo el mundo en mi web. Hablando de este asunto con “….” y al comentar que lo que me impedía hacerlo era el gran trabajo que suponía transcribirlos, me dijo que hace un tiempo a alguien de la lista se le ocurrió pedir ayuda para transcribir unos índices y que la dinámica de funcionamiento era comunicarlo en la lista de correo, haciendo saber que a cada uno se le enviarían tres o cuatro páginas y que una vez trascrito le lo devolviesen. Me Pareció una idea excelente y me decidí a ponerla en práctica. Para evitar problemas, decidí pedir autorización al correspondiente archivo y éste me envió un convenio, que firmamos las partes”

[24]Peter Kollock considera que la interacció on-line pot reduir de moltes maneres els costos que suposa contribuir a un bé públic (en el nostre cas la informació) ja que la xarxa ofereix moltes més facilitat per accedir a ella. Així doncs qualsevol informació enviada a una comunitat on-line es converteix en un bé públic per que la xarxa el posa a disponibilitat del grup i per que el seu consum no disminueix l’ús que d’altres en puguin fer.

[25] Les actuacions realitzades són: :

Març de 2000 : organització d’una sortida a la serra de Pàndols (Terra Alta) per trobar un monument commemoratiu construït pels sapadors de la XV Brigada Internacional a l’agost de 1938 i en el qual estan inscrits el nom de 37 dels seus integrants morts en combat durant la Batalla de l’Ebre.

Març de 2001: Restauració de la làpida del Capità de sapadors de les Brigades internacionals Egan Schmidt que es troba al terme municipal del Pinell de Brai (Terra Alta).

Novembre de 2001 Restauració de la làpida de John Cookson membre del batalló Lincoln de la XV Brigada Internacional ubicada al municipi de Marçà a la comarca del Priorat.

[26] Pàgina web de Manuel Sanormà: http://www.guerracivil.org/

Bibliografía/Referencias

1. AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma. 2006. Presencia y Ausencia De La Guerra Civil y Del Franquismo En La Democracia Española. Reflexiones En Torno a La Articulación y Ruptura Del "Pacto De Silencio". In: Anon. Guerra civil. Mito y memoria. Madrid: Marcial Pons. ISSN 84-96467-12-0.

2. AGUILAR FERNÁNDEZ, Paloma. 1996. Memoria y Olvido De La Guerra Civil Española. Anon. Madrid: Alianza Editorial.

3. ARDEVOL, Elisenda., et al. 2003. Etnografía Virtualizada: La Observación Participante y La Entrevista Semiestructurada En Línea. Athenea Digital. pp 72-92.

4. ARDEVOL, Elisenda. and VAYREDA, Agnès. 2004. Comunidades Virtuales. Material on-Line Del Curs Comunitats UOC Del Programa De Doctorat UOC.

5. ARDEVOL, Elisenda. and VAYREDA, Agnès. 2004. Metodologies Qualitatives Per La Recerca Sobre La Societat De La Informació. Material on-Line Del Curs Comunitats UOC Del Programa De Doctorat UOC.

6. ATTON, Chris. 2002. Alternative Media. Anon. Londres: SAGE Publications. ISSN 0-7619-6770-2.

7. BAER, Alejandro. And SÁDABA, Igor. Enero 2003. Tecnologías De La Memoria: La Transformación Del Recuerdo Colectivo En La Sociedad De La Información. Cuaderno de Realidades Sociales. pp 163-184.

8. BAYM, Nancy K. 2003. La Emergencia De Comunidad on-Line. In: S.G. Jones, ed. Cibersociedad 2.0. Nuevas Tecnologías y Sociedad. Barcelona: UOC. ISSN 84-9788-006-4.

9. BILLIG, Michael. 1990. Memoria Colectiva, Ideología y Familia Real Británica. In: Anon. Memoria compartida. La naturaleza social del recuerdo y del olvido. 1º edn. Barcelona: Paidos. ISSN 84-7509-745-6.

10. BLAIN, Jean. 2003. Entrevista a Paul Ricoeur. Historia, Antropología y fuentes orales. Memoria rerum. 30 pp 53-64.

11. CAMMAERTS, Bart. and VAN AUDENHOVE, Leo. 2002. Transnational Civil Society, the Network and the Fluid Nature of Sub-Political Participation.

12. CAPORALE, Alessandra. 2003. Video Activism in the Italian Centri Sociali: A Visual Ethnography. Tesis de Doctorado. Edimburgo.

13. CASTELLS, Manuel. 1998. La Era De La Información. Economia Sociedad i Cultura. Vol.2 El Poder La Identidad. Anon. Madrid: Alianza Editorial. ISSN 84-206-4248-7.

14. DANTAS, Camilla. G. 2005. O Passado Em Bits: Questões Sobre a Reelaboração Da Memória Social Na Internet. http://dici.ibict.br/archive/00000463/01/CamilaDantas.pdf

15. DU VAL SMITH, Anna. 2003. Los Problemas De La Resolución De Conflictos En Las Comunidades Virtuales. In: M.A. Smith and P. Kollock, eds. Comunidades en el Ciberespacio. Nuevas Tecnologías y sociedad. Barcelona: UOC. ISSN 84-9788-007-2.

16. EGIDO, Ángeles. 2006. La Historia y La Gestión De La Memoria.Apuntes Para Un Balance. Generaciones y memoria de la represión franquista: un balance de los movimientos sociales por la memoria en Hispania Nova. Revista de Historia Contemporánea. 6. http://hispanianova.rediris.es/6/dossier.htm.

17. GÁLVEZ, Sergio. 2006. El Proceso De La Recuperación De La "Memoria Histórica" En España: Una Aproximación a Los Movimientos Sociales Por La Memoria. International Journal of Iberian Studies. 19(1),.

18. GEERTZ, Clifford. 1983. Descripción Densa: Hacia Una Teoría Interpretativa De La Cultura. In: Anon. La interpretación de las culturas. Barcelona: Gedisa.

19. GUTIÉRREZ LOZANO, Juan Francisco and SÁNCHEZ ALARCÓN, Inmaculada. 2005. La Memoria Colectiva y El Pasado Reciente En El Cine y La Televisión. Experiencias En Torno a La Constitución De Una Nueva Memoria Audiovisual Sobre La Guerra Civil. Revista d' història moderna i contemporània. III. http://seneca.uab.es/hmic/2005/HMIC2005.pdf

20. HALBWACHS, Maurice. 2004. Los Marcos Sociales De La Memoria. [Les cadres sociaux de la mémoire] Anon. Barcelona: Anthropos. ISSN 84-7658-692-2.

21. HALBWACHS, Maurice. 2004. La Memoria Colectiva. [La mémoire collective] Anon. Zaragoza: Prensas Universitarias de Zaragoza.

22. HAMMAN, Robin. 1998. Ethography. The Online/Offline Dichotomy: Debunking Some Myths about AOL Users and the Effects of Their Being Online Upon Offline Friendships and Offline Community. http://www.socio.demon.co.uk/mphil/mphil3.html

23. HINE, Christine. 2004. Etnografía Virtual. Anon. Barcelona: UOC.

24. HUYSSEN, Andreas. Diciembre 2000. En Busca Del Tiempo Futuro. Revista Puentes. Año 1-nº 2(Medios, política y memoria), pp 12-29. http://cholonautas.edu.pe/memoria/Huyssen.pdf

25. JELIN, Elizabeth. 2002. Los Trabajos De La Memoria. Anon. Madrid: Siglo XXI. ISSN 84-323-1093-X.

26. KOLLOCK, Peter. 2003. Las Economías De La Colaboración on-Line: Regalos y Bienes Públicos En El Ciberespacio. In: M.A. Smith and P. Kollock, eds. Comunidades en el Ciberespacio. Nuevas Tecnologías y sociedad. Barcelona: UOC. ISSN 84-9788-007-2.

27. LAVABRE, Marie C. 2006. Sociología De La Memoria y Acontecimientos Traumáticos. In: Anon. Madrid: Marcial Pons. ISSN 84-96467-12-0.

28. LÉVY, Pierre. 1990. Les Technologies De l'Intelligence : L'Avenir De La Pensée à l'Ère Informatique Anon. Paris: La Découverte. ISSN 2-02-013091-2.

29. NORA, Pierre. 1998. La Aventura De Les Lieux De Mémoire. Ayer. 32 pp 17-34.

30. OLICK, Jeffrey. K. 1998. Memoria Colectiva y Diferenciación Cronológica. Ayer. 32 pp 119-145.

31. PEINADO, Arturo. 2006. El Movimiento Social Por La Recuperación De La Memoria Histórica:Entre El Pasado y El Futuro. Generaciones y memoria de la represión franquista: un balance de los movimientos sociales por la memoria .Hispania nova. Revista de Historia Contemporánea. 6. http://hispanianova.rediris.es/6/dossier.htm.

32. RICHARDS, Michael. 2006. Between Memory and History: Social Relationships and Ways of Remembering the Spanish Civil War. International Journal of Iberian Studies. 19(1),.

33. REID, Elizabeth. 1994. Cultural Formations in Text-Based Virtual Realities. M.A Thesis, University of Melbourne.

34. RICHARDS, Michael. 2006. El Régimen De Franco y La Política De Memoria De La Guerra Civil Española. In: Anon. Guerra civil. Mito y memoria. Madrid: Marcial Pons. ISSN 84-96467-12-0.

35. RUIZ TORRES, Pedro. 2007. Los Discursos De La Memoria Histórica En España. Generaciones y memoria de la represión franquista: un balance de los movimientos sociales por la memoria .Hispania nova. Revista de Historia Contemporánea. 7. http://hispanianova.rediris.es/7/dossier.htm.

36. SAURI SÀNCHEZ, Carme. 2004. Eixos i Polèmiques Del Debat Sobre Comunitats Virtuals- L'Exemple De l'Asociación Para La Recuperación De La Memória Histórica. Exercici d'avaluació continuada del mòdul 2 de l'assignatura Comunitats Virtuals.

37. SAURI SÀNCHEZ, Carme. 2004. La Recuperació De La Memòria Col.Lectiva a La Xarxa- Un Anàlisi Des De l'Enfocament De l'Estudi De Les Pràctiques Culturals. Exercici d'avaluació continuada del mòdul 3 de l'assignatura Comunitats Virtuals.

38. SCHWARTZ, Barry. 1990. La Reconstrucción De Abraham Lincoln. In: Anon. Memoria compartida. La naturaleza social del recuerdo y del olvido. Barcelona: Paidós. ISSN 84-7509-745-6.

39. SELWYN, Neil. and ROBSON, Kate. 1998. Using e-Mail as a Research Tool. Social Reserarh Update. 21. http://www.soc.surrey.ac.uk/sru/SRU3.html

40. SILVERMAN, David. 1993. "Beginning Research". Interpreting Qualitative Data. Methods for Analysing Talk, Text and  Interaction. http://cv.uoc.edu/moduls/UW00_60008_00581/web/main/m1/lec2.html

41. SKINNER, Jonathan. 2005. At the Electronic Evergreen: A Computer Mediated Etnography of a Newsgroup from Montserrat and Afar. Media anthropology network-working papers. E-seminar on At the electronic Evergreen. http://www.philbu.net/media-anthropology/skinner_evergreen.pdf

42. SLATER, Don and MILLER, David. 2000. The Internet: An Ethnographic Approach. Anon. Oxford: Berg.

43. SOLANILLA DEMESTRE, Laura. 2004. Digitalitzant El Record. La Història Invencible. Treball final del seminari de Recerca de Cibercultura de la Universitat Oberta de Catalunya.

44. TAYLOR, S.J. and BODGAN R. 1984. Introducción a Los Métodos Cualitativos De Investigación. La Búsqueda De Significados. Anon. Barcelona: Paidós Ibérica. ISSN 84-7509-816-9.

45. VÁZQUEZ, Félix. 2001. La Memoria Como Acción Social. Relaciones Significados e Imaginario. Anon. Barcelona: Paidos. ISSN 84-493-1019-9.

WEBGRAFIA

Relacionades amb l’estudi de cas de la llista de distribució Guerra Civil Española (GCE)

• Pàgina web de Manel Sanromà: http://www.guerracivil.org/
•  Accés públic als missatges de la llista de distribució GCE: http://arxiu-llistes.tinet.org/mllistes/gce/current/welcome.html

Pàgines d’entitats i associacions relacionades amb l’estudi i reivindicació de la memòria de la guerra civil:

• Asociación para la recuperación de la memoria histórica: http://www.memoriahistorica.org/:
• Associació per la recuperació de la memòria històrica de Catalunya: http://www.memoriacatalunya.org/
• Foro por la memoria: http://www.nodo50.org/foroporlamemoria/seccion.php?id_seccion=3
• Coordinadora per la memòria històrica de Catalunya: http://www.coordinadoramh.org/inici/index.html
• No jubilem la memòria: http://www.nojubilemlamemoria.tk/
• Centre d’estudis d’investigació històrica del Baix Maestrat- Montsià:  http://www.ceibm.org/
•  Memòria històrica de les Illes Balears: http://www.memoriadelesilles.org/index.htm
• Proyecto todos los nombres:http://www.todoslosnombres.org/
• Equipo Nizkor:http://www.derechos.org/nizkor/espana/doc/impuesp.html
• Associació de perjudicats per la incautació del govern franquista: http://www.garbi.com/incautacio/
• La fossa militar del cementiri de manresa: http://www.guiamanresa.com/fossa/
• El Valle del Jarama: http://www.aranjuez.ws/vdj/
• Ammistia internacional: http://www.es.amnesty.org/paises/espana/pagina/victimas-de-la-guerra-civil-y-del-franquismo/

Pàgines personals o col.lectives vinculades a la memòria de la guerra civil

• Memoria Republicana: http://www.sbhac.net/Memoria.htm
• La memoria de los nuestros: http://www.periquete.memoriahistorica.org/
• Altavoz del frente: canciones republicanas de la guerra civil española: http://personales.ya.com/altavoz/
• El rincón del Lecerano: http://geo.ya.com/weblecerano/
• Pàgina personal d’Angel Archilla: http://www.terra.es/personal5/archilla/
• Desaparecidos de la guerra civil y el exilio republicano: http://www.nodo50.org/despage/
• La represión en la guerra civil: http://www.almendron.com/historia/contemporanea/guerra_civil/represion/represion.htm
• La guerra civil en el País Vasco: http://es.geocities.com/gce_euzkadi/paginas/sumario.html
• Llista de distribució sobre la guerra civil espanyola a yahoo-groups: http://es.groups.yahoo.com/group/listaGCE/
• Ejército del Ebro: http://www.ejercitodelebro.com/Noticias/old.html
• Grup de recreació històrica Ay carmela: http://www.aycarmela.net/
• La cucaracha: spanish civil war: http://lacucaracha.info/scw/links_es/index.htm/

Centres d’estudis universitaris sobre de la guerra civil i el franquisme

• Centre d’Estudis sobre l’època franquista i democràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona: http://www.cefid.uab.es/?q=ca/presentacio
• Cátedra Memoria Histórica del s.XX de la Universidad Complutense de Madrid: http://www.ucm.es/info/memorias/

Rutes turístiques vinculades a la memoria de la guerra civil

• Ruta de la pau a la terra alta: http://www.terra-alta.org/index.htm
• Rutes de Salamina: http://www.plaestany.net/salamina/Rutes.htm

Pàgines web de les administracions públiques relacionades amb la memòria i/o la guerra civil

• Pàgina web del memorial democràtic de Catalunya: http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/Memorial/index.jsp
• Pàgina web del Portal de archivos españoles: http://pares.mcu.es/

Pàgines web relacionades amb el corrent revisionista de la guerra civil

• Recull d’articles de Pio Moa a Libertad digital:http://www.libertaddigital.com/php3/otros_ar.php3?cpn=189&firma=1

Licença de documentação livre de GNU (GFDL 1.3 ou qualquer outra posterior)