Foros do IV Congresso da [Cibersociedad]

Esperamos vuestros comentarios / esperem els vostres comentaris / we expect your comments / esperamos os vosos comentarios / esperamos vossos comentários

http://www.cibersociedad.net/congres2009/ca/coms/e ls-classics-i-la-xarxa/320/

Aquesta comunicació m'ha interessats per diversos motius:

- En primer lloc, perquè sabia que hi havia diverses iniciatives de digitalització dels clàssics a Internet i per tant agraeixo l'ordenació que ens has ofert. Ara ja sabem on són i com accedir-hi.

- En segon lloc, la major facilitat d'accés és un element rellevant ja que contribueix a la universalització del coneixement i en concret a la difusió d'uns texts d'un interès indiscutible però que sovint només es llegeixen en àmbits acadèmics.

- En tercer lloc, plantejo una pregunta. Els clàssics van ser escrits sense tenir en compte totes les possibilitats que ens ofereix Internet. Hi ha iniciatives que a més de posar els textos a la xarxa incorporin les possibilitats de l'hipertext i del multimèdia? Imaginem-nos una edició dels poemes d'Ausiàs March amb enllaços a la Viquipèdia, vídeos, imatges, etc.

Hola,

Jo continuaré amb el darrer punt que comenta la Marta: crec que només som a l'inici del procés de 'digitalització' de clàssics. No crec que 'digitalitzar' consisteixi només a transformar la substància analògica d'un artefacte lletrat -així m'agrada dir-ho (i no tant, text o document)- en 'bits' digitals. Es tracta d'un procés molt més ampli i profund que inclou 'adaptar', 'recontextualitzar' o 'reinventar' l'objecte original en un nou mitjà, que és Internet.

Per això, imaginem-nos els poemes d'Ausiàs March en català antic, en una versió hipertextual que permet, segons el botó que toquis: a) que et surti una versió en català modern; b) que t'expliquin dues o més interpretacions possibles de cada vers, citant els mots exactes dels crítics que n'han parlat; c) que et remeti a altres poemes on apareixen les mateixes metàfores. També hi podria haver una versió simulada oral en català medieval, en varietat valenciana, o imartges en vídeo dels paratges on va viure el poeta. També podríem fer-hi connexions a Google Earth, Google Maps, etc.

Ha estat l'escriptor nordamerià Nicholson Baker el primer -o un dels primers- que ha fet notar que llegir un text amb llibre és diferent de fer-ho en línia. El mateix novel·lista ja havia escrit un article memorable sobre la digitalització de les biblioteques i la pèrdua de les fitxes analògiques de llibres, que aportaven molta informació que es va perdre en la referència digital. I probablement és així: llegir és una tasca que fem amb tot el cos, no només amb els ulls; llegim amb les mans, amb la inclinació de la córpora... És clar que davant d'una pantalla actuem de maneres diferents i "interpretem" i sentim coses diferents.

Veure 'Casablanca' en versió colorejada no cap bestiesa. És molt millor poder veure-la en blanc i negre i també en color, encara que sigui feta per persones que no tenen res a veure amb els actors i el director original. Tenir Ausiàs March en línia no ens priva de tenir-ne una edició esplèndida en rústica, però ens ofereix la possibilitat de consultar en qualsevol moment un vers des del mòbil, i no està gens malament...

Primer de tot, sento el retard amb les respostes. Una malaltia m'ha impedit seguir de cap de les maneres el congrés però ara ja s'ha acabat.

Jo penso que la facilitat d'accès als clàsics combinada amb la creació de textos interactius, hipertextuals... que tu comentes hauria de servir justament per acostar els clàssics a la gent que per desconeixement no ho fa.

Imagino un Tirant lo Blanc explicat amb el mappy, amb fotos, amb recorreguts virtuals... Fantàstic!

Moltes gràcies per interessar-vos per la comunicació

Ester

Estic totalment d'acord amb tu. De fet, ho apuntava en l'anterior resposta. El que succeeix, crec, és que la tecnologia ens ha agafat desprevinguts i encara queden milions de projectes per fer, com els que tu planteges. Però qui? Penso que és una tasca institucional que, seguramnet, estarà a la cua de moltes altres iniciatives.

Espero que no trigui gaire el dia en què el web 2.0 i els clàssics estiguin de veritat harmonitzats perquè serà el dia en què podrem ensenyar el que tenim a un públic que encara té por d'acostar-s'hi.

Ester

Quant al tema que apuntes quan defenses una Casablanca a color, penso que la societat encara no és tan Ciber com per fer caure de l'escambell a personatges com Jaume I i digitialitzar-lo, en el sentit ampli que comentes en el teu missatge, sense que sembli un conte per a canalla, i adreçat a la societat en general.

Cordialment

Ester