|
Divulgación OCS |
[publicar nuevo artículo]
[ver lista de artículos] |
La tragèdia
Autor/-a: Ramon Roca
http://guifi.net/ca/node/9431
Passem comptes, que ja toca: Ara ja sabem com Houston i Filadèlfia estan "encongint" els ambiciosos projectes, s'adonen que el que han comprat no és tan bonic com el que els van vendre, que la cobertura promesa no és ni de tros la que s'esperaven i que per a coses com que el wifi arribi a dins les cases calen antenes. Alguns encara no han arribat a existir mai, i tot era fumarela. Altres expliquen com havien fet "models de negoci" on comptàven alegrement que en un any tindrien 4.000 subscriptors i ara les passen “canutes” pensant com afronten la obsolescència tecnològica i les despeses d'infraestructures només amb 100 abonats... Un drama.
Curiosament, en aquí els nord-americans no van pas per endavant nostre: També coneixem molts exemples d'això mateix viscuts en aquest nostre petit país. Després d'uns anys en la construcció de xarxa ciutadana hem pogut veure algunes pràctiques que fan posar els pèls de punta. No es tracta de fer llenya, però si que potser comença a ser hora que algú s'entretingui a analitzar-ne els resultats.
Però què ha passat aquí? Alguns s'han obsessionat en crear empreses privades amb diners públics amb el pretext de resoldre la fractura digital, però en realitat han estat víctimes per rapinyaires que s'han dedicat a embutxacar-se els diners dels contribuents construint infraestructures al preu que sigui per fondre-s'ho tot, reservar-se la titularitat, i després, lluny de millorar la inclusió digital (que és el que de veritat compta, connectar a la gent), com que això no dóna pasta sinó que porta feina i és la part difícil, esperar a veure si els torna a tocar la loteria, i de pas excusar-se amb la debilitat de les tecnologies sense fils.
Fixeu-vos sinó en una anècdota, que a mi em recorda als anuncis de detergents: Quan ens estan venent la moto, sempre recorren a l'argument de que disposen d'una tecnologia miraculosa i exclusiva que només tenen ells, això si,... com més propietària i tancada millor, perquè així s'asseguren que ens deixaran a tots ben agafats pels c....... i ningú els hi farà la guitza: Així quan t'adones que t'han pres el pèl, no queda més remei que tirar-ho tot per l'aigüera. Ah, i d'això irònicament en diuen defensar la competència!. Perquè això si, si alguna cosa no va bé, no dubteu que la culpa serà de la tecnologia, mai de no saber aplicar-la. Així ens taparem les vergonyes.
Pero encara que arribéssin a funcionar... Si per arreglar les coses ens obsessionem en fer explotació comercial del que ja és de tots i gratis..., a on anem a parar? És obvi que si algú aconsegueix això haurà fet el negoci del segle però que a més s'intenti fer a costa de la butxaca del contribuent, no deixa de ser xocant.
Si la xarxa es fa a banda de la gent, i no només això si no que els hi prenem la titularitat, per qui carai la fan? Sortir als diaris fent veure que es fa alguna cosa quan en realitat estem engreixant paràsits no hauria de ser precisament un motiu d'orgull.
Tan simple com deixar de construïr la casa per la teulada, pensar en la gent i oblidar-se del neo-liberalisme. En Michael ens obsequia amb una frase molt inspirada: "It’s the answers to network purpose that should drive your business/ownership and technology model, not the reverse", que traduït vindria a ser: "És el propòsit de la xarxa el que ha de determinar el model i titularitat de la xarxa, i no al revés.".
És tan simple!: No renunciem a la titularitat que ha de ser de tots, i en lloc d'engreixar paràsits dels dominis i bens públics, que les operadores es busquin la vida, que ja en saben prou i disposen de més que suficients espais d'exclusivitat. Està ben demostrat que amb ànim de lucre no es comportaran mai precisament com una ONG. Aquells que només volen guanyar diners no es motivaran pas per a connectar una família monoparental, amb una mare discriminada de sou per gènere que no arriba a final de mes però vol que els seus fills tinguin la millor educació i igualtat d'oportunitats. I els que viuen a pagès? I els mileuristes? I els inmigrants? I tota la gent que no arriba al final de mes?... I els que simplement volen disfrutar fent xarxa?. Tot això forma part de la inclusió digital o no? Hi ha algú que de veritat es pensa que la fractura digital és només un tema generacional? No conec cap model neo-liberal que pugui arreglar això, a no ser dels que volen esborrar aquests col·lectius del mapa, que també n'hi han.
Mentre hi hagi gent que vol xarxa, la xarxa lliure existirà, no farà mai fallida. Ni que estigui en precari, mentre hi hagi qui la usa, estarà ben viva. Xino xano, sense fer tant de soroll, i en un camí que no es gens fàcil, alguns ens hem dedicat a fer xarxa comuna, oberta i lliure, i no para de créixer, implica a la ciutadania i al seu voltant es va desenvolupant tot l'ecosistema que ho fa sostenible, amb inclusió, competència i igualtat d'oportunitats per a qualsevol empresa del territori.
Però no només els ciutadans volem la xarxa, també en necessiten els pobles i les ciutats, per posar càmeres de trànsit, per posar sensors, per fer telemetria i moltes coses coses més. Si fa falta a les granjes de vaques, potser als ajuntaments no?. El que ara està per veure és si encara hi haurà qui s'entestarà a posar-s'hi de cul i així continuar amb la gran paradoxa del segle XXI que l'Eduard un dia ja ens va fer observar: Que algunes administracions es dediquin a construir xarxes privades amb diners publics, mentre que ciutadans ens rasquem la butxaca per fer xarxes públiques. A Boston, per sort, sembla que algú ja ho ha entès. A veure si arriba a bon port.
