Divulgación OCS

[publicar nuevo artículo]
[ver lista de artículos]

Internet no fa olor a mort; té els bolquers bruts. O la crònica post-bombolla d’un periodista `digital`

Autor/-a: Álex Fernández Muerza

Article publicat a DIGITALIA de LaMalla.net [www.lamalla.net] el 3/3/2004

Serà 2004 l’any de la recuperació final d’Internet? És la xarxa de les xarxes un medi en el què es pot confiar? Varen córrer massa aquells que veien un negoci segur en les connexions on-line? Hal R. Varian, catedràtic de la Universitat de Berkeley i expert en Internet, invita a la calma. En la seva opinió, totes les xarxes, des de la ràdio fins al telèfon, han hagut de patir abans de tenir èxit.

Anem a pams. Primer va venir l’era del dispendi. En una entrevista concedida al diari argentí Clarín, Wenceslao Casares, fundador del banc en línia Patagon, reconeixia que en dos anys “vàrem tirar a les escombraries 270 milions de dòlars” que el Santander Central Hispano (SCH) va donar-los amb un “xec en blanc”. Sinceritat no n’hi falta, quan assegura que “no vàrem aconseguir absolutament res del que vàrem prometre als espanyols”. Evidentment, el SCH ja ha intentat oblidar aquest tortuós e-business, on, segons les males llengües, el més valuós d’aquelles transaccions varen ser les futuristes cadires ergonòmiques de les seves oficines a Miami, adquirides en el seu dia per mil dòlars cadascuna.

També vàrem viure l’era de la imatge. Al març de 2000, el que aleshores era conseller delegat del SCH, Ángel Corcóstegui, en ple boom de les puntcom feia públic l’acord i es feia fotos amb Casares amb una eloqüent picada d’ullet: Fuera corbatas, ¡abajo la ´Vieja Economía´!. Clarín ens ofereix ara la fotografia d’un Casares a les fosques, com si fos un Ecce Homo. Per descomptat, avui les corbates tornen a estar de moda.

En aquells “bons temps”, vaig poder entrevistar com periodista puntcom a alguns d’aquells “empresaris JASP latin-power”: el ja esmentat Casares, Martín Varsavsky de Jazztel, Fernando Espuelas de Starmedia, Gustavo Morles de Yupi... Tots ells amb un impactant discurs ple de tecnicismes USA com start-up, B2B o stock option i un aclaparador i innegable carisma. Passejaven orgullosos els seus plans de negoci pel Silicon Alley de Nova York, on es venia tot el peix d’Internet. La veritat, és que era impressionant. Això que avui sembla tant llunyà i irreal eren aleshores cants de sirena que ni el tecnoescèptic més recalcitrant podia deixar passar. Érem tan estúpids els que vàrem creure’ns les seves paraules? Vàrem voler deixar-nos entabanar amb una cosa que sonava tan maca? Ens mentien quan deien que Internet tenia futur?

Què va passar? En aquella època, els negativíssims resultats econòmics dels seus teòricament transparents comptes (així ho imposava la legislació nord-americana vigent) es contrarestaven eufòricament amb unes rondes de finançament cada cop més inflades... una mena de conte de la lletera amb tantes vaques com per omplir el camí que va d’aquí al Far West. Tenint diners frescos a la butxaca i unes expectatives immenses, què importa malgastar-los?

Malgrat tot, la crua realitat dels números va fer saltar aquella famosa bombolla tecnològica i avui en dia regna un escepticisme davant tot allò que sembli puntcom. I entre els que més por tenen hi ha, és clar, les grans companyies que varen posar en marxa l’invent i que en comptes de donar un exemple de serenitat, surten corrent cridant allò d’ “internauta l’últim!”. És com si, després d’inventar el cotxe, els seus creadors i fabricants ens diguessin: escoltin, no s’hi pugin, que això no serà mai un negoci... és que ni tan sols funciona. I els usuaris, després d’haver-los provat, intentéssim abraçar-nos als volants per a que no ens els prenguessin. Absurd, no?

Vivim també en l’era del “resultats, ja!”. Tranquil·litat, amic conductor: Internet tot just acaba de néixer. Més que una autopista de la informació, és una via romana en la que s’ha volgut fer córrer un Fórmula 1. S’imaginen Marconi o Graham Bell posant en marxa un negoci multinacional entre els seus coetanis, que també eren un mercat potencial? Bé, en comptes de Graham Bell, millor que parlem d’Antonio Meucci, al que la història sembla que finalment atorgarà el títol d’inventor del telèfon. La història recordarà en el futur a cap pare il·legítim d’Internet, també?

En definitiva, hem d’aprendre dels errors i donar temps al temps. S’ha acabat l’època del malbaratament sense mesura; posem-nos a treballar, a construir de veritat. A mastegar i a mesurar les nostres paraules i prediccions. A incorporar la recerca social, la reflexió cívica i l’avaluació ètica, ara que encara hi som a temps. Internet ha fet pudor i en alguns casos en segueix fent, és cert. Però no llencem a les escombraries un mort; posem-li bolquers nous al nadó Internet. Per cert: els pares de la criatura, Premis Príncep d’Astúries, segueixen treballant en millorar la seva creació, sense aprofitar-se dels seus també indubtables carismes amb pelotazos online. Curiós, no?

Los artículos publicados en la sección Divulgación OCS son una contribución colaborativa voluntaria al Observatorio para la CiberSociedad. La responsabilidad de las afirmaciones, opiniones y contenidos expuestos en esta sección, así como todo su mérito, recae, en este caso, en Álex Fernández Muerza. El Observatorio para la CiberSociedad permite la reproducción de estos contenidos siempre y cuando se cite correctamente la fuente de procedencia y el autor/-a haya sido informado de ello y lo haya aceptado previamente y de modo expreso.

(c) Álex Fernández Muerza, 03/03/2004