Cap a quina Societat del Coneixement?

[Línia editorial del II Congrés ONLINE de l'Observatori per a la CiberSocietat]

Una de les conseqüències de la popularització de les tecnologies de la informació i la comunicació és l'aparició, durant l'última dècada, de força neologismes i noves construccions que han envaït el llenguatge acadèmic, polític i social. L'anunciada nova realitat social ha vingut acompanyada de formes diverses de designar-se a ella mateixa, potenciant encara més una sensació de canvi que, possiblement, va més enllà del canvi en si mateix.

Segurament, una de les nocions més ambicioses i utòpiques amb que ens hem creuat en aquests últims anys és la de Societat del Coneixement. El discurs que hi ha darrera d'aquest concepte, més desideratiu que analític o real, pressuposa que la nova (?) societat intensament tecnificada resultarà en un nou mode de producció i vida social evolucionada. D'acord amb aquest discurs, un cop s'hagin deixat enrera la societat industrial de les fàbriques fumejants i la societat postindustrial del consumisme i els mass media, ens despertarem en una nova era basada en l'intercanvi sinèrgic de coneixement.

Deixant de banda el plantejament més o menys utòpic de la idea, la veritat és que es tracta d'un concepte obert, maleable i en discussió sobre el qual volem fer girar la reflexió central i transversal d'aquest congrés.

El nostre primer objectiu és posar en qüestió i analitzar des d'una perspectiva crítica aquest discurs. Descobrir el seu gènesi, el seu desenvolupament i les seves implicacions per a les diferents esferes de la realitat social, a saber, la política, l'economia i la societat. La noció de Societat del Coneixement respon a una anàlisi de la realitat social, és una eina política o simplement un concepte buit en mans de l'stablishment?

Les implicacions per a l'esfera política passen, en primer lloc, per les polítiques públiques a desenvolupar, entre les que destaquen l'aplicació i introducció de les TICs en l'Educació o en l'Administració Pública, la regulació del nou espai sociotècnic, la lluita contra la fractura digital o el foment de noves activitats productives basades en aquest sector, entre altres.
      S'obre un nou espai de participació política amb la introducció de les noves tecnologies en aquesta esfera, amb conceptes com democràcia digital o electrònica. No obstant això, consideracions sobre un paper molt més actiu i participatiu de la ciutadania han de ser contrastades amb els mecanismes, cada vegada més eficaços, de control social i les amenaces a la privacitat que, potser, on ens duen, és cap al panòptic digital.
      Institucions locals, regionals, estatals i internacionals estan cridades no només a actuar en aquest camp, sinó a reflexionar sobre els seus discursos i polítiques. Esperem que aquest sigui un fòrum adequat per a fer-ho.

L'aparició d'un nou paradigma -o l'esberlament de l'anterior- està marcant l'economia actual. Els processos de globalització econòmica i del capital internacional, la deslocalització industrial, noves formes de producció o nous models d'organització empresarial, així com l'aparició de noves eines com les de Gestió del Coneixement són algunes de les característiques de l'anomenada nova economia del coneixement.
      No obstant això, hi ha realment res de substancialment nou en aquestes tendències? Fins a quin punt es tracta de poc més que d'un enfortiment del vell capitalisme, dut ara a una escala macrocorporativa i planetària, alliberat (finalment) dels mecanismes de control estatal i sindical sota els quals es va desenvolupar? És possible o desitjable recuperar aquest control? De quina manera? Quin paper juguen en aquests processos les tecnologies de la informació i la comunicació?
      Es fa necessari i urgent analitzar de forma detinguda què hi ha darrere d'aquestes innovacions, conceptes o idees.

En tercer lloc, abordant finalment l'aspecte social, esdeveniments recents com els fenòmens d'organització espontània/instantània de l'anomenada societat civil davant dels atemptats de l'11-S o de l'11-M posen de rabiosa actualitat el tema de l'apropiació social de les noves tecnologies. Situacions com aquestes serveixen d'exemple a tots aquells que confien i vaticinen que estem, no davant d'una simple (altra) revolució tecnològica, sinó davant d'una revolució de tecnologies socials.
      L'espectacularitat i notorietat d'aquestes manifestacions socials tan sols venen a confirmar en majúscules una cosa que les minúscules de les ciències socials assenyalaven des dels anys noranta, quan descobrien nous processos de reticulació social, creació i negociació d'identitats individuals i col·lectives, l'establiment de nous processos i paràmetres en les relacions socials intervingudes per les tecnologies digitals, etc.
      I malgrat aquestes noves notorietats, segueix obert el debat sobre fins a quin punt són noves aquestes dinàmiques socials o no, sobre si estaven o no més o menys latents en la mateixa societat de la que procedim, sobre si hi ha, o no hi ha, suficients símptomes per a diagnosticar que estem a l'albada, no només d'un nou mode de producció econòmic o d'un nou model de fer política/administració, sinó també davant un nou model social. L'anomenada (nova) societat del coneixement, és realment una nova societat? potser una nova ideologia? o només un nou eslògan?

Aquesta concatenació d'interrogants ha de ser el leit-motif d'aquest II Congrés ONLINE de l'Observatori per a la CiberSocietat. Una successió de preguntes obertes de resposta incerta que, quant més siguin posades en qüestió i estiguin en el punt de mira de la crítica constructiva i independent, menys seran víctima de la inèrcia. El debat entorn a la Societat del Coneixement és l'excusa i l'eix a partir del qual començarem (o tornarem) a pensar i discutir sobre el nostre model de societat... Tecnificada, digitalitzada, globalitzada i més desigual que mai... El signe d'interrogació borrós amb el que identifiquem aquesta convocatòria vol ser una provocació a la reflexió.

L'Observatori per a la CiberSociedad convida doncs, a debatre aquesta temàtica des d'una perspectiva multidisciplinar, crítica i oberta, teòrica o aplicada, especialitzada o transversal, en un format que ja va mostrar la seva fertilitat en la primera edició del congrés a la fi de l'estiu de 2002. En aquesta ocasió nostre objectiu és fomentar la reflexió, des de tots els sectors socials, sobre la qüestió de cap a quin model de societat tecnològica volem, devem i estem avançant.



Document elaborat pel Comitè Científic del II Congrés ONLINE de l'Observatori per a la CiberSocietat, abril de 2004.