ES / EN
Blog
Revista TEXTOS de la CiberSociedad
ISSN 1577-3760 · Número 11 · Temática Variada
Globalització Vs. Identitat: Els processos identitaris en la societat informacional

Por: F. Xavier Peytibi Carbonel


Para citar este artículo: Peytibi Carbonel, F. Xavier, 2006, Globalització Vs. Identitat: Els processos identitaris en la societat informacional, Revista TEXTOS de la CiberSociedad, 11. Temática Variada. Disponible en http://www.cibersociedad.net




INTRODUCCIÓN / RESUMEN

En aquest escrit s’intenta teoritzar sobre el procés de globalització en la societat xarxa de la que parla Castells, és a dir, l’homogeneïtzació de la cultura al món produïda per la integració dels mercats, en contrast amb els processos identitaris que s’han multiplicat en el planeta malgrat la supra-nacionalització que s’ha produït en els clàssics Estats-nació. Durant aquest procés de la nova societat informacional que estem vivint en primera persona, existeix una dicotomia clara entre homogeneïtzació mundial de la cultura i l’existència i potencialització d’una identitat pròpia.


"Una sola civilització global cenyeix el nostre planeta. Amb certesa es pot dir que és la primera vegada que això succeeix en la història de la humanitat".

"És la primera civilització essencialment atea, independentment del fet que milers de milions de persones professin una religió de manera més o menys activa. Això significa que els valors sobre els que s'assenta aquesta civilització no tenen relació amb l'eternitat, l'infinit o allò absolut".

Vaclav Havel (president de la República Txeca). Inaguració de l'any 2000 al FMI i al Banc Mundial


Introducció

Ja en la primera frase del segon volum de la seva trilogia (1), Manuel Castells ens diu que: "l'oposició entre globalització i identitat està donant forma a les nostres vides". En aquest escrit s'intenta teoritzar sobre el procés de globalització en la societat xarxa de la que parla Castells, és a dir, l'homogeneïtzació de la cultura al món produïda per la integració dels mercats, en contrast amb els processos identitaris que s'han multiplicat en el planeta malgrat la supra-nacionalització que s'ha produït en els clàssics Estats-nació. Durant aquest procés de la nova societat informacional que estem vivint en primera persona, existeix una dicotomia clara entre homogeneïtzació mundial de la cultura i l'existència i potencialització d'una identitat pròpia.

Parafrasejant a Friedman: "Si el símbol de la guerra freda era un mur que dividia a tothom, el símbol de la globalització és una xarxa, que uneix a tothom". La societat xarxa analitzada per Castells en la seva trilogia mostra una tendència cap a un món que ja no es pot explicar sota els paràmetres de les societats industrials sorgides de la revolució industrial del s. XIX i principis del XX, que eren aquelles basades en estats nació, aïllament en l'ús de polítiques públiques, separació entre política domèstica i relacions internacionals, economies controlades,...


La societat actual

Avui, aquesta societat viu amb dues clares característiques que la fan especial respecte a d'altres moments de la història de la humanitat: 1) una crisi de legitimitat de l'estat nació com a subjecte polític per la seva incapacitat de prendre decisions rellevants per a la ciutadania, enfront de les grans dinàmiques econòmiques mundials (tal com expressava Naomi Klein en un dels seus articles (2) "Amb l'excusa del lliure comerç, els governs estan perdent la capacitat de correspondre als interessos dels electors, d'aprendre dels errors i de corregir-los abans no sigui massa tard") i 2) una eclosió d'expressions d'identitat que refuten aquest estat nació, en front d'un conjunt de forces que globalitzen aspectes com el model de privatització, economia i finances, democratització, menors barreres comercials i la desaparició dels mercats de capital integrats verticalment... A més, hi ha una profunda crisi de credibilitat del sistema polític democràtic representatiu, on els partits, les eleccions i la política han esdevingut elements sota sospita.

El sistema polític actual és el mateix que era, en essència, fa 50 anys, sense massa modificacions substancials i mantenint la idea liberal de la representativitat, plasmada a través de les eleccions i els sistemes electorals i vertebrat a partir dels partits polítics. Aquesta forma de govern tradicional ha estat útil per a governar la nostra societat quan aquesta era una realitat més o menys homogènia o compacta, amb identitats en el seu interior, per exemple de classe, que eren fàcils d'identificar, ben definides i amb una gran capacitat d'aglutinació. En l'actualitat la nostra societat ja no és així de "senzilla". Existeix una clara desfragmentació social, amb noves i múltiples identitats i amb una nova cultura política caracteritzada per valors post-materialistes. El cleavage esquerra-dreta s'està difuminant, amb una convergència cap al centre de l'esfera política a causa de la desaparició o la pèrdua d'identitat de les classes socials. És la nova economia descrita perfectament per Carnoy (3) la que ha produït aquests canvis en l'estructura social del món actual. Segons aquest autor, les nostres vides (treball, família i comunitat) estan sent transformades per una difusió massiva i en tots els àmbits de noves tecnologies d'informació i de comunicació. S'està creant una cosmovisió a les empreses on s'accentua la descentralització de la direcció empresarial, la diferenciació del treball i la feina flexible a mitja jornada i de curta duració, tot això amb la finalitat d'aconseguir una competitivitat global entre les empreses i entre les multinacionals arreu del globus.

Una clara característica de la política estatal actual és que, malgrat que els governs i els estats segueixen sent, per descomptat, importants actors, ara comparteixen el món de la presa de decisions amb d'altres actors igual d'importants: organitzacions intergovernamentals, com poden ser la Unió Europea, l'ONU, l'OTAN, Mercosur, OMC, Banc Mundial, OECD, OSCE, etc... amb qui comparteixen importants quotes de poder. Aquestes Organitzacions Interestatals sorgiren arrel de la guerra freda. Els propis Estats van promoure el procés de globalització mitjançant la seva integració en "blocs", primer militars (OTAN i Pacte de Varsòvia) i després econòmics (CEE i COMECON), així comença un procés sovint voluntari d'erosió de la sobirania nacional. És la "política global", no només regulant aspectes relatius a defensa o a assumptes econòmics (com era durant la meitat del s.XX), sinó regulant qualsevol tema que pugui importar als països i als seus ciutadans, des del comerç, droga, temes policíacs, medi ambient, passant per l'energia nuclear, medicina, terrorisme... A més, els Estats es veuen lligats molt sovint, no només per aquestes organitzacions internacionals, sinó per la pressió que dins del propi país o a nivell internacional fan milers d'organitzacions no governamentals. Tal com diuen Held, McGrew, Goldblatt i Perraton (4): "Global politics presupposes a broad notion of global governance as a necessary element in the changing constellation of political life".

Un altre dels fets destacats per Held, McGrew, Goldblatt i Perraton en referència a la possible pèrdua de poder dels estats en aquest món globalitzat és el fet de la globalització financera que ens envolta: "compared with the era of classical gold standard, or that of Bretton Woods, contemporany financial globalization has many distinctive attributes [...] sheer magnitude, complexity and speed of financial transactions and flows. More currencies, more diverse and complex financial assets are traded more frequently, at greater speed, and in substantially greater volumes than in any previous historical epoch. [...] Contemporany financial globalization represents a new stage in the organization and management of credit and money in the world economy; it is transforming the conditions under which the immediate and long-term prosperity of states and people across the Globe is determined".

Així doncs, l'emergència de la "política global", com l'anomenen Held, McGrew, Goldblatt i Perraton s'ha desenvolupat sobretot després de la segona guerra mundial, amb un gran augment del comerç, inversió directa estrangera, activitats financeres, turisme, relacions culturals, ... tot això ha portat a una lògica correspondència amb un creixement intens en les formes de comunicació i una cooperació internacional per tal de dur a terme, regular i facilitar aquest intercanvi d'idees, informació i de comerç. El desenvolupament d'agències i organitzacions internacionals ha produït un profund canvi en la presa de decisions de la política mundial. Held i Al. donen una xifra aclaridora: al 1909 hi havia 37 Organitzacions Interestatals i 176 Organitzacions Interestatals no governamentals, mentre que al 1996 eren 260 i 5472, respectivament. Tot això deixa clar el canvi produït en la nostra societat, que ha anat cada cop cap a una societat més internacionalitzada, amb menys independència dels Estats, creant una cultura supranacional, tant en nivells polítics, econòmics, socials, laborals...

En paraules de Castells, aquest procés es podria simplificar dient que L'Estat-Nació creat a l'edat moderna de la història està perdent poder, el seu control sobre l'espai i el temps es veu superat pels fluxos globals de capital, béns, serveis, tecnologia, comunicació i poder. L'intent de l'Estat de reafirmar el seu poder en l'àmbit global mitjançant la creació d'entitats supra-estatals no fa més que soscavar encara més la seva sobirania. L'estat del benestar es veu amenaçat per la globalització de la producció i de la inversió: "en una economia en la qual els seus mercats globals de capital, béns i serveis s'integren cada cop més a escala global, queda poc espai per a estats de benestar molt diferents en economies amb nivells relativament similars de productivitat laboral i qualitat productiva".

Malgrat aquesta clara globalització en la vida actual, i seguint a Gaddis (5), es podria dir que hi ha hagut dues forces lluitant contínuament durant la història de la humanitat: la "força unificadora" i la "força dispersadora" de societats humanes. Les forces unificadores estan basades en les necessitats materials per la subsistència, mentre que les forces dispersadores estan basades en necessitats espirituals i molt sovint en factors imperceptibles. Fent un fàcil símil, és el mateix concepte que s'entén en sociologia i politologia de materialisme i post-materialisme. Per John Gaddis, aquesta és "[the] essential duality in the human existence between the integration required for the satisfaction of the material wants and the particularization [...] that is necessary to satisfy intangible [...] needs".

Aquesta segona força que distingeix Gaddis podria ser el referent del que parla Castells quan diu que per a navegar pels fluxos cal un referent, una àncora. En la nostra actual "aldea global", tal com l'anomenava McLuhan, en el moment en què les visions universalistes i globalitzadores de l'existència humana apuntaven cap a una fusió entre individualitat i globalitat (una suposada uniformització o americanització/occidentalització del món), l'especificitat local recobra de nou el seu protagonisme societari. En paraules de Touraine (6): "en una societat post-industrial, en què els serveis culturals han reemplaçat els béns materials en el nucli de la producció; la defensa del subjecte, en la seva personalitat i cultura, contra la lògica dels aparells i els mercats, és la que reemplaça la lluita de classes". Així mateix, sobre aquest tema Castells ens indica que "alguns dels moviments socials dels nostres dies, com els moviments nacionalistes o religiosos, són ben antics en els seus principis, però assoleixen un nou significat quan esdevenen trinxeres d'identitat cultural en les quals es lluita per assolir l'autonomia social en un món dominat per fluxos d'informació homogenis i globals" (7).

Mentre l'Estat defineix la seva posició internacional, la seva participació i la implementació de les seves polítiques dins d'aquest context global, això mateix està succeint a una escala menor, des d'individus, sindicats, ONGs, nacions, regions, espais locals, etc... que projecten la seva influència o busquen la satisfacció de les seves expectatives i identitats dins de la mateixa "arena" que abans només estava reservada als Estats. Aquesta és una de les principals indicacions de Lustiger (8) quan diu que "això està plantejat com a dues cares de la mateixa moneda, ja que per una banda la globalització s'instal·la en un discurs que apunta a ressaltar les bondats de la superació de barreres i fronteres nacionals en tant que afavoreixen la comprensió mútua, el respecte a les diferències i així mateix, a la pau. En canvi, la globalització també provoca ràpidament els efectes contraris: l'accelerada pèrdua de la identitat en mig d'una massa indiferenciada afavoreix la formació de certs grups que reprenen la iniciativa de recuperar les seves identitats per tots els mitjans possibles, incloent-hi els violents".

Segons Held i McGrew (9), "Las nuevas redes electrónicas de comunicación y la tecnologia de la información que ahora enlazan el mundo contribuyen a intensificar y reavivar las formas y fuentes tradicionales de vida nacional, reforzando su influencia e impacto. Estas redes hacen posible una interacción más densa e intensa entre los miembros de las comunidades que comparten características culturales comunes, especialmente el lenguaje, y esto proporciona un impulso renovado al resurgimiento de comunidades étnicas y de sus nacionalismos".


Teòrics de la globalització

Durant les darreres dècades, desenes de teòrics, des de molts diferents àmbits interdisciplinaris, han intentat definir aquesta societat informacional (seguint el concepte de Castells), la majoria d'ells remarquen aquesta dicotomia que existeix entre el concepte de globalització i el renéixer de la identitat individual i nacional dels individus.

Seguint altres teòrics, Gaddis planteja que en l'actualitat coexisteixen dues integracions: aquella que opera a un nivell global (comunicacions, economia, seguretat, lluita contra l'autoritarisme...) i aquella que opera tendint a la fragmentació (nacionalismes, increment de grups d'interès...). Tot això vindria a conformar una mixtura que conforma l'actualitat (seria la "fragmegració" que anomena Rosenau (10), una expressió que intenta conjugar aquesta tensió latent entre les forces integradores i fragmentadores que hi ha en els assumptes mundials actuals).

D'altra banda, Moneta (11) ho defineix com el joc simultani de forces centrípetes (que reafirmen l'autoritat del govern central) i centrífugues (que promouen l'autonomia i donen vida als processos de descentralització).

Una altra aproximació teòrica és la de Benjamin Barber, segons aquest autor que oposa globalisme i localisme en el seu llibre "Jihad Vs. McWorld (12)", els dos eixos axials del nostre temps són el tribalisme (renéixer ètnic, nacionalista i fonamentalista) i el globalisme (extensió mundial del mercat). En mig d'aquestes tendències, segons l'autor, es troben la democràcia i la societat civil: "The twin assault on democratic citizenship from the fractius forces of Jihad and the spreading markets of McWorld in effect cuts the legs out from under democratic future. Neither Jihad nor McWorld promises a remotely democratic future. On the contrary, the consequences of the dialectical interaction between them suggest new and starting forms of inadvertment tyranny that range from an invisibily constraining consumerism to an all too palpable barbarism". Barber defensa la globalització en contrast amb el localisme, al que considera integrista i fonamentalista, tot apuntant que a "McWorld" li respon Jihad, i a la mundialització li respon l'integrisme. Comenta l'impacte que la globalització té amb les diferents identitats locals, les identitats religioses (que se senten atacades per la secularització) i les identitats polítiques -com els Estats- que sovint se senten poc importants davant els grans interessos i els grans fluxos econòmics.

Moreno esgrimeix que la globalització és la fase actual del desenvolupament capitalista, i que prové de la mundialització (un procés iniciat segons ell al s. XVI). Aquesta mundialització no només ha implicat un procés de globalització, sinó també un procés de resistència a aquesta globalització per part dels col·lectius més desfavorits. És en aquesta premissa on podríem incloure-hi el renéixer de les identitats. Tot i això, al igual que Barber, Moreno considera que globalització i renéixer de les identitats són fenòmens oposats, i que no s'inscriu en el fenomen de la globalització.

Una altra postura molt seguida, i contraposada a l'opinió de Barber i Moreno que oposa globalització i localització, és la de Robertson (13), un gran estudiós de la globalització cultural. Ell parla de "glocalització", on agrupa en un de sol els conceptes de globalització i de localització. Segons Robertson: "Contemporany conceptions of locality are largely produced in something like global terms. [...] The global is not in and of itself counterposed to the local. Rather, what is often referred to as the local is essentially included within the global". Així doncs, aquesta concepció de Robertson estableix una crítica a la definició de que globalització és igual a homogeneïtzació (és a dir, occidentalització o americanització del planeta, sinó que també l'existència de la identitat i el seu creixement actual és pròpia d'aquesta globalització). L'autor defensa que hi ha hagut una interconnexió d'allò local amb allò global, i que aquest és un dels aspectes més definitoris de la societat global actual. La globalització pot contribuir al creixement i a la diversitat de la pròpia cultura, sense esclafar-la o fer que perdi la seva pròpia identitat.

Seguint aquesta mateixa tesi de Robertson, i tot i que l'emmarca més en la societat llatinoamericana, Garcia-Canclini (14) ens parla de la "hibriditat", l'autor defensa que un estat fix de la identitat cultural d'un poble o d'una societat s'altera o es pot alterar amb el contacte amb d'altres cultures.

Per la seva banda, Thomas Friedman, que ha obtingut un notable èxit comercial en la seva anàlisi de la globalització amb el seu llibre "The Lexus and the Olive tree (15)", en una discussió (16) amb Ignacio Ramonet, director de Le Monde Diplomatique, al respecte de la frase de Ramonet on deia que la globalització imposa al món la força de dues dinàmiques poderoses i contradictòries: fusió i fisió (17), respon Friedman: "¿Por qué cree él que titulé mi libro The Lexus and the Olive Tree? Se trata de la interconexión entre lo que es viejo y heredado -la búsqueda de comunidad, nación, familia, tribu, identidad, el propio olivo- y las presiones económicas de la globalización con las que esas aspiraciones deben interactuar, representadas por el Lexus, marca de automóviles modernos de lujo. Esas pasiones ancestrales, que saltan contracorriente, son destrozadas, se desgarran, o simplemente aprenden a convivir equilibradamente con la globalización". "Un nuevo equilibrio en la globalización es el equilibrio entre individuos y Estados-nación. Como la globalización ha eliminado muchas de las barreras que limitaban los movimientos y el alcance de la gente, y como al mismo tiempo ha llenado el mundo de cables de redes, le confiere a los individuos un poder más grande que el que hayan tenido en ningún otro momento de la historia". Friedman anomena a aquesta nova situació mundial com a "Capital Dos". L'autor, que aboga clarament per la globalització, també aposta per la identitat cultural dels pobles: "indeed, one reason that the nation-state will never disappear, even if it does weaken, is because it's the ultimate olive tree -the ultimate expression of whom we belong to- linguistically, geographically and historically. You cannot be a complete person alone. You can be a rich person alone. You can be a smart person alone. But you cannot be a complete person alone. For that you must be a part of, and rooted in, olive tree".


Conclusió

Així doncs, aquesta és una de les principals transformacions que s'està verificant amb el creixement d'Internet i de la societat informacional: els processos identitaris. Fins fa poc temps, en el que anomenarem la "societat industrial", la identificació d'un individu la podíem relacionar dins d'un context o referent cultural, polític, espai-temporal, social, geogràfic... Mentre que en aquesta "societat informacional" de la que parla Castells, tot canvia a causa de l'estructura d'aquest nou espai i la multiplicitat d'interaccions que allí podem desenvolupar. La meva reflexió seria la següent: si Internet pot crear (o crea) un nou tipus d'identitat, una identitat que pot ser global, ¿aquesta se solapa amb la identitat nacional? La pantalla de l'ordinador pot ser com un mirall transformador de la nostra pròpia identitat. El "jo" es pot multiplicar indefinidament a causa de la varietat de relacions o identitats a les quals l'individu es pot acollir. En aquest punt, Gergen (18) parla d'una "saturació del jo". Internet permet construir la pròpia identitat individual i nacional (o identitats): l'individu, una vegada en xarxa, pot crear i recrear els seus propis "jos", escrivint i re-escrivint la seva imatge davant "l'altre"; pot plasmar, en la virtualitat, no només el que és sinó el que podria ser, donant expansió als seus desigs més profunds. En front d'aquesta identitat global i la pèrdua de poder de l'Estat-nació clàssic, les identitats bàsiques surten a l'exterior.

Així doncs, a l'actualitat, davant d'aquests desafiaments al poder estatal plantejats per la "nova constel·lació post-nacional" com l'anomena Habermas (19), es perceben dues reaccions contràries, però potser complementàries en un futur.

Pot existir una reconciliació entre nacionalisme i universalisme. El nacionalisme troba el seu lloc no com a negació, sinó com a complement de la globalització d'idees, cultures i economies, com a manifestació simètrica, amb la progressiva articulació entre cultures locals i l'emergent cultura global.

Hi pot haver una estabilitat, centrada en la idea d'una "estatalitat múltiple", és a dir, acceptant la desjerarquització de la figura única de l'Estat (tal i com era al clàssic estat-nació westfalià). Tal com indica Myriam Colacrai (20), en els individus queda clara una cerca de satisfaccions d'expectatives "cap a dalt" (apel·lant a l'àmbit internacional) o "cap avall" (apel·lant a espais locals o regionals).

Com a conclusió, podríem dir que en front de la difusió de l'"american way of life" a tot el planeta (la "McDonalització" que anomena Barber o la cerca del "Lexus" que anomena Friedman), sorgeix la reafirmació d'identitats diferenciades, però aquesta reafirmació no suposa una renuncia a molts usos culturals que estan globalitzats (Dret internacional, Internet, comunicacions, notícies...).

Segons el meu parer, la globalització només desafia el marge de maniobra de l'Estat com institució política, però no la capacitat mobilitzadora del nacionalisme, que es manté com a construcció identificadora.


Bibliografia

  • Barber, Benjamin, (1995), "Jihad versus McWorld", New York

  • Carnoy, Martin, (2000), "Sustaining the new economy", Harvard University press

  • Castells, Manuel, (1996), "The information Age", Blackwell publishers, Oxford

  • Castells, Manuel, (2000), "La Galàxia Internet", Rosa dels Vents, Barcelona, pg. 150

  • Colacrai, Myriam, (2001), "Las complejidades de la Globalización", Buenos Aires, Conicet

  • Friedman, Thomas (2002), "The Lexus and the Olive Tree", Anchor Books

  • Gaddis, John,(1992), "The Cold war, the Long Peace and the Future", a Hogan, MJ, 1992, "The end of the cold war: its meanings and implications", Cambridge

  • Garcia-Canclini, Néstor (1995), " Hybrid Cultures: Strategies for entering and leaving modernity", University of Minnessota press, Minneapolis

  • Gergen, K. (1991), "El yo saturado. Dilemas de la identidad en el mundo contemporáneo", Paidós, Barcelona, a Gil, Eva Patricia (2003), "Identitat i noves tecnologies: repensar les possiblitats d'intervenció per a la transformació social". Article digital de la Universitat Oberta de Catalunya, consultable a: http://www.uoc.edu/web/cat/art/uoc/gil0902/gil0902.html

  • Habermas, J., (1998), "Más allá del Estado nacional", Madrid

  • Held, David, McGrew, Anthony (2003), "Globalización / Antiglobalización", Barcelona, Ed. Paidós

  • Held, David; McGrew, Anthony; Goldblatt, David et Perraton, Jonathan; (1999), "Global Transformations", Polity press, Cambridge

  • Klein, Naomi, (2001), "No hi ha lloc per a la democràcia local", a Klein, Naomi, (2002), "Barreres i Finestres", Editorial Empúries, Barcelona, pg.84

  • Lustiger, Jean Marie, (1999), "Ethique et mondialisation", a Politique Étrangère, hivern, nº 4/99

  • Moneta, Carlos, (1994), "El proceso de globalización: percepciones y desarrollos", Buenos Aires

  • Robertson, Roland (1995), "Glocalization: time-space and homogeneity-heterogeneity"

  • Rosenau, James, (1997), "Demasiadas cosas a la vez. La teoria de la complejidad y los asuntos mundiales", a Nueva Sociedad, març-abril

  • Touraine, Alain, (1994), "Qu'est-ce que la democracie?"


    Bibliografia

     ^ 1. Castells (1996)

     ^ 2. Klein (2001), pg.84

     ^ 3. Carnoy (2000)

     ^ 4. Held; McGrew; Goldblatt; Perraton (1999)

     ^ 5. Gaddis (1992)

     ^ 6. Touraine (1994)

     ^ 7. Castells (2000), pg. 150

     ^ 8. Lustiger (1999)

     ^ 9. Held, McGrew (2003)

     ^ 10. Rosenau (1997)

     ^ 11. Moneta (1994)

     ^ 12. Barber (1995)

     ^ 13. Robertson (1995)

     ^ 14. Garcia-Canclini (1995)

     ^ 15. Friedman (2002)

     ^ 16. Veure http://amsterdam.nettime.org/Lists-Archives/nettime-lat-0010/msg00028.html

     ^ 17. Diu Ramonet: "Friedman parece incapaz de observar que la globalización impone al mundo la fuerza de dos dinámicas poderosas y contradictorias: fusión y fisión. Por un lado, muchos Estados buscan alianzas. Van en pos de la fusión con otros para crear instituciones, especialmente económicas, que proporcionen fuerza -o seguridad- por su magnitud. Como la Unión Europea, grupos de países en Asia, Europa oriental, el norte de África, Norteamérica y Sudamérica están firmando acuerdos de libre comercio y reduciendo las barreras aduaneras para estimular el comercio, así como para reforzar las alianzas políticas y de seguridad. Pero frente al telón de fondo de esta integración, diversas comunidades multinacionales están cayendo víctimas de la fisión, el resquebrajamiento o la implosión en fragmentos, ante los ojos asombrados de sus vecinos. Cuando los tres Estados federales del bloque oriental -Checoslovaquia, la URSS, y Yugoslavia- se separaron, dieron lugar al nacimiento de aproximadamente 22 Estados independientes. ¡Un verdadero sexto continente! Las consecuencias políticas han sido espantosas. Se discuten las fronteras y bolsas de minorías cada vez más pequeñas dan origen a sueños de anexión, secesión y limpieza étnica. En los Balcanes y en el Cáucaso estas tensiones han provocado guerras".

     ^ 18. Gergen (1991)

     ^ 19. Habermas (1998)

     ^ 20. Colacrai (2001)